BarcelonaEls kurds -un poble de gairebé 40 milions de persones repartides entre Turquia, l’Iraq, Síria i l’Iran- aviat podrien deixar de ser una de les nacions més grans del món sense estat. Si més no, parcialment. Dilluns vinent el Kurdistan iraquià celebrarà un referèndum d’independència per decidir si segueix sota el mandat de Bagdad o trenca amb les fronteres colonials europees fixades a principis del segleXX i esdevé un estat sobirà.
Inscriu-te a la newsletter Internacional
El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Un plebiscit que divendres passat va ser ratificat per 65 dels 111 diputats del Parlament kurd malgrat la divisió entre les forces polítiques kurdes, les amenaces del govern central i la forta oposició dels Estats Units, la Lliga Àrab, Turquia i l’Iran. Ahir es va viure l’últim capítol de l’escalada de tensió entre Bagdad i Irbil, amb l’ordre del Tribunal Suprem iraquià perquè se suspengui el referèndum.
En els últims dies, l’enviat especial de la Casa Blanca per a la Coalició Internacional contra l’Estat Islàmic, Brett McGurk, ha intensificat les reunions amb el gabinet del president kurd, Massud Barzani, i ha posat sobre la taula una oferta alternativa per frenar la consulta. Barzani ha dit que si no hi ha una proposta millor “el referèndum es farà”.
Davant la negativa kurda a ajornar el plebiscit, Washington ha emès un comunicat en què assenyala que “no dona suport al referèndum perquè es distreu dels esforços per derrotar l’Estat Islàmic”. A més, adverteix que la celebració de la consulta a les zones en disputa amb Bagdad és “particularment provocativa i desestabilitzadora” i demana al govern autònom kurd que “cancel·li el referèndum i dialogui amb Bagdad”.
Ankara, en conflicte amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) des del 1984, també ha advertit que el referèndum és un “error històric” i que farà el que calgui per “garantir la integritat territorial de l’Iraq”. En canvi, qui sí que ha mostrat suport a un Kurdistan independent és el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
A les urnes hi estan cridats els adults -no existeix un cens exacte del nombre de votants a causa de la guerra i els desplaçats- d’entre els 5,2 milions de persones que viuen al Kurdistan iraquià i els 2,7 milions que resideixen a les zones disputades amb Bagdad.
Els kurds, que van consolidar la seva autonomia gràcies al suport dels EUA, van aprofitar les guerres del 1991 i el 2003, així com la desbandada de l’exèrcit iraquià el 2014 durant l’ofensiva de l’Estat Islàmic, per obtenir el control militar de zones fora de la demarcació autònoma, com Kirkuk, Sinjar o Khanaqin.
“Kirkuk pot convertir-se en una zona de conflicte armat amb Bagdad si queda dins les fronteres d’un futur Kurdistan independent”, destaca a l’ARA Kamal Chomani, analista del Tahrir Institute for Middle East Policy. La nombrosa presència de pous de petroli i el pes demogràfic de la població no kurda resident a Kirkuk han fet augmentar la tensió en aquesta zona, malgrat que el president Barzani ha anunciat que “respectarà la decisió que prengui la regió en el plebiscit”.
Tot i que el govern kurd ha promès la protecció de les minories i el seu encaix en el futur estat kurd, els principals líders tribals àrabs i turcmans de Kirkuk han fet una crida al boicot del referèndum “perquè viola la Constitució iraquiana”. La destitució per part de Bagdad del governador de la província, favorable al plebiscit, i la declaració de la milícia xiïta de Haixd al-Xaabi de “no deixar celebrar la votació” fan témer que esclati un conflicte obert a la regió.
A banda de l’oposició del govern central i de gran part de la comunitat internacional, el referèndum també compta amb detractors entre els mateixos partits polítics kurds. Impulsat per dues formacions històriques, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK), del president Barzani, i el nucli dur de la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), de Jalal Talabani, el plebiscit arriba en un moment marcat per la delicada situació econòmica i social al Kurdistan iraquià a causa, principalment, de l’enfonsament dels preus del petroli.
“El nostre objectiu és un Kurdistan lliure i independent però no a qualsevol preu”, subratlla a l’ARA Xorix Haji, portaveu i un dels líders del Gorran (Moviment pel Canvi), força sorgida el 2009 com a alternativa al bipartidisme del PDK i la UPK i amb la lluita contra la corrupció com a vaixell insígnia. Haji defensa que “abans de fer cap pas cap a l’autodeterminació cal solucionar els greus problemes polítics i econòmics, la falta de justícia social i la inexistència d’un estat de dret”. Mentre Barzani defensa que “la independència permetrà resoldre aquestes qüestions” de manera gradual, activistes i opositors l’acusen a ell i la seva família de corrupció i d’enriquir-se, tot i la greu situació econòmica de la regió. Com indica Kamal Chomani, “l’oposició tem que el referèndum serveixi per blindar el poder de Barzani”, que ocupa la presidència des del 2005 malgrat que el seu mandat va expirar el 2013.
Les amenaces militars contra el referèndum
La possibilitat d’un Kurdistan independent ha provocat el rebuig de tots els països amb els quals fa (o faria) frontera i ha fet planar sobre la regió l’ombra d’una intervenció militar.
Turquia va iniciar ahir una sèrie de maniobres militars a la frontera amb el Kurdistan iraquià. Segons l’exèrcit turc, es tracta d’operacions “contra organitzacions terroristes” -en referència al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK)-, però el moment i el lloc escollits fan inevitable pensar en el referèndum del 25 de setembre. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va afirmar diumenge que el seu país prendrà totes les mesures necessàries per contenir els efectes col·laterals que pogués tenir una declaració d’independència. En aquest sentit, aquest divendres el Consell de Seguretat turc es reunirà per estudiar els passos concrets a fer.
L’Iran també va amenaçar ahir amb represàlies. El secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional de l’Iran, Ali Xamjani, va advertir al Kurdistan que l’Iran tancarà les fronteres comunes en cas que guanyi el sí. Xamjani va explicar que “la legitimitat dels passos fronterers de l’Iran amb el Kurdistan iraquià depèn de la integritat territorial de l’Iraq” i que, en cas que es produís la secessió, es cancel·larien tots els acords “militars i de seguretat” amb Irbil.
El govern iraquià, per la seva banda, ha parlat directament de detenir la consulta per la via militar. En els últims dies, el primer ministre, Haider al-Abadi, ha alertat que el triomf de la independència conduiria a una intervenció de l’exèrcit al Kurdistan. Aquesta és una de les opcions que més temen els països occidentals, ja que aquest caos beneficiaria especialment l’Estat Islàmic.
