PENA DE MORT
Internacional 27/04/2018

L’Aràbia Saudita ja ha executat 48 persones el 2018

Els convictes van ser decapitats i la meitat eren acusats només de tràfic de drogues

Ara
3 min
El príncep hereu Mohammad bin Salman durant la visita que va fer a Madrid aquest mes.

BarcelonaAlmenys 48 persones han estat executades a l’Aràbia Saudita des de l’inici de l’any, segons ha denunciat l’organització Human Rights Watch (HRW). La meitat eren acusades de delictes relacionats amb el tràfic de drogues, o sigui que ni tan sols havien comès un delicte amb violència, segons va detallar la directora de HRW al Pròxim Orient, Sarah Leah Whitson. Tots van ser decapitats amb una espasa, segons aquesta mateixa organització.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Malgrat que a principis d’abril el príncep hereu Mohammad bin Salman va assegurar que les autoritats del règim dictarien menys execucions, sembla que la realitat no ha estat ben bé així. Bin Salman va fer una gira internacional aquest mes i, entre altres països, va visitar Espanya. Des de fa anys l’Aràbia Saudita és un dels estats del món que executa més penes de mort -de fet, el 2017 va ser el tercer on més persones van ser ajusticiades-, i continua sent escenari d’execucions públiques.

Però a nivell legal, un dels punts que més preocupen, segons un comunicat de HRW, és que el règim continua condemnat a mort i executant persones per delictes relacionats amb el món de les drogues. Tal com apunta Amnistia Internacional (AI) en el seu informe anual sobre la condemna de mort al món, el dret internacional no tolera la pena capital com a resposta a aquests delictes. En aquest sentit, Mohammad bin Salman va dir que estaven treballant “perquè el govern i el Parlament [saudites] redactin noves lleis en aquest sentit”, i va afegir que l’únic punt que augurava innegociable era suprimir la condemna de mort com a càstig d’homicidi.

Delictes penats amb la mort

D’acord amb el sistema saudita, inspirat en la xaria, es castiga amb la pena capital delictes com l’assassinat, la violació, el robatori, l’apostasia i el tràfic de drogues. Per tant, i segons un decret islàmic implantat el 1987, qualsevol traficant de drogues que intenti introduir aquestes substàncies prohibides al país àrab serà castigat amb la pena de mort. En aquest sentit, AI assegura que, en les últimes tres dècades, una tercera part de les execucions dutes a terme a l’Aràbia Saudita s’han basat en càrrecs que no es troben en la llista de delictes més greus punibles amb pena capital pel dret internacional.

El sistema judicial saudita està ple d’anomalies. AI adverteix que la justícia del règim “facilita les execucions a una escala massiva”, ja que en molts casos als acusats se’ls nega l’accés a un advocat i, en altres ocasions, les víctimes són condemnades a partir de “confessions obtingudes mitjançant tortura i altres vexacions”. A més, i segons AI, entre els condemnats i enviats a morir hi ha menors d’edat i persones amb alguna discapacitat, un fet també perseguit pel dret internacional.

El document de HRW recull el relat d’un condemnat que espera que se li apliqui la sentència capital en una presó del nord de l’Aràbia Saudita. La víctima, un ciutadà jordà, va ser acusada d’introduir drogues al país amb la seva furgoneta l’abril del 2013. Segons detalla l’informe, el seu judici va durar cinc minuts, i el magistrat en va tenir prou preguntant quina era la identitat de l’acusat i si era el propietari del vehicle. El processat no va poder ni argumentar la seva versió: assegurava que l’havia enganyat un ciutadà saudita i que no era conscient d’estar transportant droga.

stats