L’independentisme escocès es refreda a les urnes
L’SNP perd la majoria absoluta al Parlament d’Edimburg i els conservadors fan història al segon lloc
LondresNicola Sturgeon, líder de l’independentisme escocès, ha posat al centre de la seva propera acció de govern l’educació, la protecció del medi ambient, el combat contra l’austeritat i la preservació del sistema públic de salut. I per executar aquests plans haurà d’apel·lar al “consens” entre els diferents partits de la cambra escocesa.
Ho va anunciar ahir en un breu discurs a Edimburg una vegada les eleccions legislatives de dijous havien confirmat dos fets. D’una banda, que el Partit Nacional Escocès (SNP, en les sigles en anglès) ha guanyat les eleccions al Parlament de Holyrood per tercera vegada consecutiva (63 escons), tot i que amb un retrocés en relació als comicis del 2011 (69), un fet que li ha costat la majoria absoluta. De l’altra, que el Partit Conservador, que lidera Ruth Davison, ha capgirat l’escenari i s’ha situat com a segona força, per davant dels laboristes de Kezia Dugdale, que ni tan sols ha aconseguit escó. El laborisme n’ha perdut tretze.
El vot de l’SNP s’ha afeblit en les reserves en què havia penetrat als anys 90 del segle passat. Els tories han recuperat terreny en els antics feus rurals del nord-est, Perthshire i el sud, pràcticament les regions en què el vot per la independència en el referèndum del 2014 va rebre menys suport. El doble sistema que regeix les eleccions a Escòcia, proporcional per regions i majoritari per circumscripcions, ha anat contra els interessos nacionalistes.
Sobre la possibilitat d’una segona consulta, constant que plana sobre la política escocesa des de la derrota del sí, Sturgeon va apuntar: “L’SNP sempre defensarà la causa de la independència amb passió, paciència i respecte. El nostre objectiu és persuadir, no dividir”. Els resultats de dijous, però, demostren que, de moment, l’ indyref2 -com es coneix l’opció de la nova consulta- quedarà fora de l’agenda pràcticament durant els pròxims cinc anys, llevat que el Regne Unit s’inclini pel Brexit el 23 de juny. Són cinc anys en què l’SNP haurà de gestionar una administració amb més capacitat de recaptar recursos -per tant, amb més responsabilitat davant dels ciutadans- i en què afrontarà una oposició de centredreta revigoritzada.
El descontentament laborista
L’espectacular ensopegada dels laboristes a Escòcia no ha tingut continuïtat en les municipals angleses, una circumstància que hauria sigut catastròfica per al lideratge de Jeremy Corbyn. El cap de la formació s’aferrava ahir al fet que el partit pràcticament manté els resultats d’anteriors eleccions, per bé que ha experimentat una lleugera pèrdua de representants. La versió oficial pro Corbyn emfasitza que el Labour ha retingut consells que les enquestes donaven per perduts. Tot i això, no es pot amagar el fet que és el primer cop que, en unes locals, l’oposició no guanya cap nou seient sinó que en perd gairebé una trentena.
Un dels analistes polítics de Westminster, Ian Dunt, de Politics, considera que, a la pràctica, els resultats laboristes són els pitjors possibles: “No han sigut tan dolents com els contraris a Corbyn esperaven per desfermar una batalla pel lideratge ni tan bons com els partidaris necessiten per confiar en una recuperació de les expectatives electorals de cara al 2020”.
El paisatge més estable de la política britànica l’ha tornat a oferir Gal·les, on el Partit Laborista s’ha quedat a un escó (29) de la majoria absoluta de l’assemblea regional. L’element més cridaner ha sigut l’entrada del Partit Independent del Regne Unit (UKIP) al Parlament de Cardiff per primer cop des de la recuperació de l’autonomia.
