Londres pressiona l’Iran amb una força naval internacional a Ormuz

LondresMentre que la probabilitat d’un Brexit dur sembla cada dia més real arran del nomenament gairebé segur aquest migdia de Boris Johnson com a primer ministre britànic, Londres busca la complicitat dels socis europeus per intentar posar pressió a l’Iran i resoldre la crisi diplomàtica desencadenada arran de la captura, divendres al vespre, del petrolier de bandera britànica Stena Impero mentre solcava aigües de la jurisdicció d’Oman a l’estret d’Ormuz, a la regió del golf Pèrsic.

El ministre d’Afers Estrangers, Jeremy Hunt, va anunciar ahir al Parlament contactes amb diferents capitals de la Unió Europea (UE) per promoure una força naval internacional per garantir la llibertat de navegació per aquest pas clau de la ruta entre Orient i Occident. “Intentarem reunir una missió de protecció marítima encapçalada per Europa per garantir la seguretat de trànsit tant dels vaixells de càrrega com de petroliers en aquesta regió vital”, va dir Hunt, que va assegurar: “Hem tingut contactes constructius amb nombrosos països en les últimes 48 hores i més endavant, aquesta setmana, discutirem la millor manera de complir el que es pacti, d’acord amb les propostes dels Estats Units en aquesta àrea”.

Hunt va qualificar l’acció de Teheran “d’acte de pirateria d’estat” i va confirmar converses amb els seus homòlegs de França, Alemanya, Itàlia, Finlàndia, Dinamarca i Espanya, a més d’haver-ne mantingut amb el d’Oman i amb l’administració nord-americana.

D’acord amb el ministre, “la nova força haurà de posar el focus en la llibertat de navegació, tenint en compte que una cinquena part del petroli del món i una quarta part del gas i un trànsit comercial per valor de mig trilió de dòlars circulen cada any per l’estret d’Ormuz”.

Malgrat tot, Londres -o almenys l’actual govern que fins demà dirigeix Theresa May- no pretén que la nova flota formi part “de la política de màxima pressió dels Estats Units sobre l’Iran”: “Continuem compromesos amb la preservació de l’acord nuclear amb l’Iran”.

Mentre es treballa perquè la missió internacional prengui forma “com més aviat millor”, d’acord amb les paraules del ministre, la Royal Navy ha enviat cap a aigües de l’estret d’Ormuz el destructor HMS Duncan, que s’unirà a la presència del Montrose a partir del 29 de juliol, quan es preveu que arribi a la zona.

Com a mesura de precaució, Londres demana a tots els vaixells de bandera britànica que informin l’armada si han de passar per l’estret i que intentin “navegar en comboi”, per oferir-los més protecció.Hunt va demanar la màxima col·laboració dels armadors perquè la Navy pugui oferir el més alt nivell de protecció possible.

“Anunciem l’augment de la presència internacional al Golf a contracor, perquè l’objectiu de la nostra diplomàcia ha sigut rebaixar la tensió, amb l’esperança que aquestes mesures no fossin necessàries. No busquem la confrontació amb l’Iran i hem adoptat totes les mesures possibles per reduir els malentesos, però ens mantenim ferms en el compliment de les lleis internacionals, que és el fonament de la pau global i la prosperitat. Però si l’Iran continua actuant com fins ara, haurà d’acceptar més presència militar occidental al llarg de les seves costes”, va admetre el ministre.

Amb la retenció de l’ Stena Impero, Teheran responia a la detenció, el 4 de juliol en aigües de Gibraltar, d’un petrolier de bandera iraniana que, suposadament, transportava cru cap a Síria, violant així les sancions de la Unió Europea.

D’altra banda, les autoritats iranianes van difondre ahir imatges de l’interior del vaixell cisterna en què es podia veure un membre de les forces armades o de la marina iraniana adreçant-se als tripulants.

Espies de la CIA

La tensió entre l’Iran i especialment Washington podria augmentar encara més si es confirmen les informacions que ahir va difondre Teheran segons les quals el règim va detenir disset espies que suposadament treballaven per a l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA). Segons informaven ahir uns quants mitjans de comunicació locals, alguns dels arrestats havien sigut condemnats a mort.

Les detencions es van fer, segons la mateixa televisió estatal, durant l’any passat (l’any iranià es va acabar el 21 de març). “Els espies identificats van ser capturats en centres privats sensibles i vitals del sector econòmic, nuclear, d’infraestructures, militar i cibernètic iranià”, va assegurar el ministeri en una declaració llegida per la televisió estatal.

El president nord-americà, Donald Trump, assegurava que les informacions de l’Iran eren “totalment falses”. “Zero veritat -deia-. Només hi ha més mentides i propaganda”. Al mateix temps, Trump recordava que l’economia iraniana està a punt d’ensorrar-se.