FRANÇA

Macron supera dues mocions de censura, però no en surt intacte

L’oposició acusa el president de mentir i supeditar el govern al seu mandat

El president de França, Emmanuel Macron, va sobreviure ahir a les dues primeres mocions de censura al seu govern, quan encara no fa ni un any i mig que va aterrar a l’Elisi. Cap de les dues votacions van prosperar perquè el seu partit, la República en Marxa, té una còmoda majoria absoluta a la cambra baixa francesa. Però la picabaralla parlamentària va deixar clara la greu crisi política en què s’ha sumit el govern del primer ministre, Édouard Philippe, arran del cas de l’excap de seguretat de Macron, Alexandre Benalla, acusat de colpejar manifestants durant la protesta de l’1 de Maig.

El mateix Philippe va acusar ahir l’oposició de voler “instrumentalitzar” el cas Benalla només per perjudicar Macron. “Les temptatives d’encausar el president només tenen un interès polític”, va dir Philippe, que va defensar la gestió que ha fet el seu executiu del cas d’Alexander Benalla, que va ser acomiadat com a cap de seguretat de Macron després que el diari Le Monde fes públic un vídeo en què se’l veia colpejant de manera agressiva manifestants de l’1 de Maig amb un casc i un braçalet dels antiavalots, tot i no formar part del dispositiu policial oficial. L’Elisi va saber des del principi l’actuació de Benalla i diu que el va suspendre 15 dies de sou i feina, però la polèmica generada per les imatges va portar al seu comiat i alhora va destapar altres informacions sobre els suposats tractes de favor rebuts per aquest col·laborador del president.

“Mentides i tractes de favor”

En la seva intervenció davant la cambra, el líder dels conservadors Republicans, Christian Jacob, va denunciar “les mentides, contradiccions i tractes de favor” que han esquitxat, al seu entendre, tota la gestió que el govern francès ha fet del cas Benalla, que han fet que es convertís en “una qüestió d’Estat”. La moció del seu partit, de fet, denunciava “la confusió de poders al cap de l’executiu”, la “subordinació del govern a la presidència de la República i una incapacitat del mateix govern d’exercir les seves responsabilitats i poders”.

Amb tot, només va obtenir 143 vots, molt lluny dels 289 necessaris per fer fora el president de la República. No va servir de res el vot conjunt de conservadors, esquerres i fins i tot els 11 diputats independents, entre els quals la líder del Front Nacional, Marine Le Pen.

Poc després, la moció presentada pels grups d’esquerra que han signat una de les mocions (França Insubmisa, el Partit Socialista i el Partit Comunista) es va quedar només amb 74 vots. “Han mentit per protegir-se, hem buscat la veritat, però s’han negat a donar explicacions, així que només ens queda la moció de censura”, argumentava l’esquerra.

“Aquest escàndol revela sobretot els abusos d’un règim hiperpresidencial”, va dir ahir al Parlament el veterà diputat comunista André Chassaigne: “Això no és només un afer d’estiu, mostra la ultraconcentració de poders en mans d’un monarca electe que soscava el mateix principi de la separació de poders”.

Aplaudiments i esbroncades es van anar alternant al llarg de tota la sessió d’ahir de l’Assemblea Nacional, evidenciant la polarització de la política francesa. El govern de Macron i el mateix president van sortir de la cambra vencedors, però no intactes.

L’escàndol sobre el presumpte tracte de favor al seu guarda de seguretat personal (després i tot de saber que havia colpejat manifestants a París) l’ha fet caure en les enquestes de popularitat fins al 36%, segons una enquesta que detectava clarament un canvi d’opinió respecte del president abans i després de l’esclat del cas Benalla. I la picabaralla política generada podria fins i tot retardar la tramitació de la seva reforma constitucional.

Més continguts de