La UE deixa en mans de mercants i pesquers els retorns forçats a Líbia

L’armada maltesa assalta el vaixell per acabar amb el motí dels migrants per arribar a Europa

El capità de l’ Elhiblu 1, un petrolier turc amb bandera de la República de Palau que es dirigia al port de Trípoli, va rebre dimecres una comunicació de ràdio d’un avió militar europeu que li demanava que socorregués dues barcasses inflables amb desenes de persones en perill de mort. Estant en aigües internacionals, des de l’avió li deien que els guardacostes libis estaven “fora de servei” i li demanaven que els rescatés. Després de fer pujar 108 persones a bord, entre elles 12 criatures i 19 dones, el capità va demanar instruccions i va advertir que els nàufrags no volien ser retornats a Líbia, un país on l’ONU i diverses ONG han documentat abastament la pràctica sistemàtica d’abusos, detencions il·legals i tortures a què són sotmesos desenes de milers de migrants en el seu trànsit cap a Europa. L’ONG de rescat Sea Eye va gravar la conversa de ràdio des del seu vaixell, que està operant aquests dies a la zona de rescat. Ningú es va voler fer càrrec dels nàufrags i el capità va posar rumb a la seva destinació: Trípoli.

Un centenar d'immigrants segresten el vaixell mercant que els retornava cap a Líbia

Quan eren a sis milles de la costa, els nàufrags es van adonar que els estaven retornant a Líbia i alguns van prendre el control de l’embarcació per posar rumb cap a Europa. El ministre de l’Interior italià, l’ultradretà Matteo Salvini, no va deixar escapar l’ocasió per referir-se als migrants com a “pirates”. A la nit, forces especials malteses van assaltar el vaixell i van tornar el timó al capità. La policia va detenir cinc dels migrants, que segons els mitjans locals havien protagonitzat l’amotinament.

L’episodi coincideix amb la decisió dels governs de la UE de congelar l’operació Sofia, que des del 2015 ha treballat per vigilar les fronteres europees al Mediterrani. El seu objectiu no era salvar vides sinó perseguir les màfies, però fins que Matteo Salvini va arribar al govern de Roma els militars europeus quan es topaven amb pasteres a la deriva les rescataven i conduïen els nàufrags a Itàlia: en dos anys van salvar 29.603 persones i van participar en el rescat de gairebé 45.000 més. Dimecres els governs europeus van decidir retirar els deu vaixells de la missió i deixar només els set helicòpters, que donaran suport aeri als guardacostes de Líbia per retornar a la casella de sortida totes les embarcacions que albirin des del cel. “Aquesta decisió porta al límit la inacció europea”, denuncia a l’ARA Oscar Camps de Proactiva Open Arms, que recorda que “les màfies no es combaten des del mar sinó des de terra” però reconeix que els militars “havien rescatat molta gent”.

ONGs encara bloquejades

La seqüència és clara: primer es va posar fi a la missió de rescat Mare Nostrum del govern italià de Matteo Renzi, que tenia com a objectiu salvar vides en perill. Aquell buit el van ocupar les ONG de rescat, mentre els militars prioritzaven la vigilància fronterera i la persecució de les màfies. Ara els vaixells de les ONG estan bloquejats i els militars es retiren. El Mediterrani central, la ruta més letal del món per als migrants, es queda sense operatiu de rescat i sense testimonis. Per a Amnistia Internacional, “es tracta d’una indignant abdicació de les responsabilitats dels governs europeus: després d’haver utilitzat totes les excuses possibles per expulsar del Mediterrani els vaixells de rescat de les ONG i després d’haver deixat de fer rescats des de fa mesos, ara els governs de la Unió Europea retiren els seus vaixells i no deixen ningú que salvi dones, homes i infants en perill”.

Una política “inhumana”

El pla europeu és que els guardacostes de Trípoli, antigues milícies armades associades al govern que controla només l’oest del país, aturin les pasteres abans que arribin a aigües europees. Per això la UE continua entrenant i equipant el cos, tot i que l’ONU ha repetit que aquesta política és “inhumana”.

Però Líbia té 2.000 quilòmetres de costa i es dessagna en un conflicte intern, de manera que és impossible que els seus guardacostes controlin els 350.000 quilòmetres quadrats de les aigües dins la zona de rescat que els ha sigut assignada. I mentrestant hauran de ser els mercants i pesquers els que salvin els nàufrags en perill (com els va passar al pesquer alacantí Nuestra Madre Loretto al desembre o a l’ Elhiblu 1 dimecres) i facin la feina bruta i il·legal, segons les convencions internacionals, de retornar-los per força a Líbia. Per a Oscar Camps la conclusió és clara: “La UE ha traspassat a vaixells privats la política de les expulsions en calent a Líbia”.

L’‘Open Arms’ continua bloquejat

La direcció general de la Marina Mercant, que depèn del ministeri de Foment, manté el bloqueig de l’ Open Arms, que des del desembre està atracat al port de Barcelona. El govern de Pedro Sánchez ni tan sols ha permès que el vaixell pugui fer maniobres de pràctiques, i tampoc l’ha autoritzat per navegar aquesta setmana a Beirut, on el vaixell havia estat convidat a participar al congrés Mediterrani del grup de l’Esquerra Europea al Parlament Europeu en tasques de sensibilització. A Itàlia, en canvi, malgrat la política de ports tancats del vicepresident Salvini, el Mare Jonio, el vaixell de la plataforma italiana Mediterranea, sí que ha pogut tornar als rescats després de ser immobilitzat uns dies, quan va portar 49 nàufrags a l’illa italiana de Lampedusa.