Marine Le Pen perd la immunitat parlamentària
La ultradretana haurà de respondre sobre una acusació d’incitació a l’odi per missatges a Twitter
ParísMarine Le Pen ja no pot fer ús del blindatge judicial, almenys parcialment. La mesa de l’Assemblea Nacional francesa, formada per 22 membres, ha aprovat retirar la immunitat parlamentària a la líder del partit ultradretà Front Nacional. Després de les eleccions legislatives del juny, Le Pen ocupa un escó a la cambra baixa per primera vegada en la seva carrera política. Sense l’autorització de la mesa, els diputats tenen immunitat parlamentària: no poden ser detinguts ni estan sotmesos a cap mesura privativa o restrictiva de llibertat. Aquesta decisió, doncs, obligarà Le Pen a comparèixer davant la justícia per expressa petició de la fiscalia de Nanterre, que l’investiga per un presumpte delicte de “difusió d’imatges violentes”.
L’abril del 2016 un jutge d’instrucció va citar-la a declarar, però Le Pen va invocar la seva condició d’immunitat -llavors era eurodiputada- per no presentar-s’hi. De fet, el Parlament Europeu ja va aprovar al març retirar-li la immunitat també a petició de la fiscalia de Nanterre pel mateix cas. L’aprovació d’aquesta demanda només afecta, però, aquest afer. És a dir, l’Eurocambra vota per cadascun dels requeriments sol·licitats. Per exemple, aquesta mateixa institució també va aixecar al juny la immunitat de la líder ultradretana per un cas de presumpta difamació contra l’alcalde de Niça, Christian Estrosi, a qui va acusar de finançar la Unió d’Organitzacions Islàmiques de França.
Víctimes de l’Estat Islàmic
Així que, després de l’Eurocambra, ara ha sigut l’Assemblea Nacional qui ha decidit retirar-li la immunitat per aquesta causa, que ve de lluny. El desembre del 2015 Le Pen va publicar al seu compte personal de Twitter tres imatges de violència explícita de víctimes del Daeix, l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic. En una s’hi podia veure el cos decapitat del periodista nord-americà James Foley, que va ser segrestat a Síria per aquesta organització terrorista a finals del 2012. Després que la família de Foley reclamés que es retirés “immediatament”, Le Pen va acabar esborrant la imatge justificant que “no sabia que es tractava” del reporter. A les altres dues fotografies -que no va suprimir- s’hi podia veure el pilot jordà Moaz Al-Kazabeh mentre s’estava cremant viu i el soldat sirià Fadi Ammar Zidan a terra atropellat per un tanc.
Le Pen va justificar haver pujat a la xarxa aquestes fotografies en resposta a les paraules del periodista Jean-Jacques Bourdin, que en una entrevista havia equiparat l’Estat Islàmic i el Front Nacional, una comparació que, al seu parer, era “un paral·lelisme immund”. És per això que les tres publicacions anaven acompanyades d’un “Daeix és això”. Bourdin, però, va negar que hagués fet aquesta comparació i va denunciar “una reacció histèrica dels dirigents del Front Nacional”. De fet, un altre frontista, el diputat Gilbert Collard, també va publicar una imatge d’aquest tipus. Igualment la fiscalia de Nanterre va obrir una investigació judicial contra Collard, a qui la mesa de l’Assemblea ja va retirar la immunitat parlamentària a finals de setembre per la mateixa raó que ara ho ha fet amb Le Pen. “Val més ser un jihadista que torna de Síria que una diputada que denuncia les vexacions de l’Estat Islàmic: comporta menys riscos judicials”, va reaccionar Le Pen a la decisió de la mesa a través d’una piulada. En comunicat posterior, Le Pen va emmarcar aquest afer “de llibertat d’expressió” com “una operació política” en contra del seu partit, “que encarna l’oposició i l’alternativa al poder”. I encara més: la presidenta del Front Nacional va retreure a l’organisme assembleari “haver mostrat una voluntat clarament reivindicada de perseguir una adversària política” amb l’objectiu d’“emmordassar-la”.
“En un moment en què França és l’objectiu permanent d’atemptats islamistes [...] és poc menys que escandalós que l’Assemblea simuli ignorar el fons d’aquest tema i li doni una connotació totalment diferent del fi que es perseguia”, escriu Le Pen.
Presó i multa
El Codi Penal francès castiga amb una pena de fins a tres anys de presó i una multa de 75.000 euros la difusió de “missatges de caràcter violent que inciten el terrorisme o la pornografia o de naturalesa que atempta greument contra la dignitat humana”, o quan aquest missatge és “susceptible de ser vist o apercebut per un menor”.
Marine Le Pen i el partit que lidera tenen pendents fins a cinc causes judicials més, entre les quals hi ha el presumpte delicte d’apropiació indeguda per haver pagat assistents parlamentaris de l’Eurocambra que, en realitat, treballaven per a l’ultradretà Front Nacional, que va arribar a plantar cara a Emmanuel Macron a la segona volta de les últimes eleccions presidencials.
