Merkel ja designa la seva possible successora
La cancellera tria la conservadora Annegret Kramp-Karrenbauer com a segona de la CDU
BerlínAnnegret Kramp-Karrenbauer és el nom que Angela Merkel ha triat per començar a acomiadar-se del poder. La cancellera alemanya en funcions va anunciar ahir que proposa la primera ministra del petit estat federat de Saarland per a la secretaria general del seu partit, la Unió Democratacristiana (CDU). Amb aquest gest Merkel dona un inesperat cop de timó quan el seu lideratge és més discutit que mai dins el conservadorisme alemany. Annegret Kramp-Karrenbauer serà previsiblement ratificada en el congrés del 26 de febrer. Succeirà Peter Tauber, que va renunciar al càrrec de secretari general diumenge passat.
“Hem d’apostar per una renovació programàtica a través de les nostres arrels conservadores, socialcristianes i liberals”, va dir Kramp-Karrenbauer ahir en la llarga roda de premsa amb Angela Merkel. Les seves primeres declaracions com a futura secretària general democratacristiana demostren que la de Merkel és una decisió molt i molt meditada: la cancellera aposta per Kramp-Karrenbauer pensant en el seu partit a llarg termini. De fet, les especulacions sobre que la fins ara primera ministra de Saarland serà la successora de Merkel s’han disparat a Berlín. Quan moltes veus apostaven per altres noms conservadors, com l’encara ministra de Defensa, Ursula von der Leyen, o Jens Spahn (jove membre de la direcció de la CDU molt crític amb l’estil polític de Merkel), la cancellera sorprèn, una vegada més, les seves pròpies files.
“La nominació d’Annegret Kramp-Karrenbauer és un senyal al partit: estem en una situació en què moltes coses estan canviant i que obre molts interrogants”, va dir Merkel per justificar la seva inesperada decisió. “Es tracta de reforçar la CDU en totes les seves arrels. El punt de partida per a nosaltres és l’aspecte cristià de l’ésser humà en un moment de creixent secularització de la societat”, va afegir la cancellera. Merkel apunta així cap a una direcció política demandada des de fa mesos per importants segments del seu partit: recuperar un perfil més conservador si vol combatre la jove ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que ja és la tercera força del Bundestag i amenaça de convertir-se en el segon partit més gran d’Alemanya, per davant fins i tot dels socialdemòcrates del SPD.
Pilotes fora
“Vostès tenen el privilegi de pensar sempre tres passos més enllà”, va respondre la cancellera a la pregunta explícita d’un periodista sobre la seva successió. Tot i que Merkel va intentar tirar pilotes fora, és evident que Kramp-Karrenbauer té bones cartes per ser proposada per la cancellera com la seva successora. No en va, i com apuntaven ahir mitjans i analistes polítics, no és habitual que un primer ministre d’un estat federal sigui nomenat per a la secretaria general del partit conservador. La mateixa Angela Merkel va ser, per cert, secretària de la CDU abans de convertir-se en presidenta de la formació i posterioment en cancellera, després de guanyar el socialdemòcrata Gerhard Schröder.
AKK són les inicials amb les quals els membres de la CDU anomenen internament la designada nova secretària general del partit. Kramp-Karrenbauer, de 55 anys, és considerada una persona molt pròxima a Merkel, que no té cap dubte de la seva lleialtat. “Ens coneixem des de fa temps i crec que podem confiar l’una en l’altra, tot i que cadascú té les seves pròpies opinions”, va dir Merkel sobre ella.
Europeista convençuda
AKK, primera ministra de Saarland des del 2011, va guanyar les últimes eleccions del seu estat federat celebrades fa un any amb més del 40% dels vots. Es tracta d’un resultat remarcable, tenint en compte que els dos grans partits alemanys (CDU-CSU i SPD) semblen, ara per ara, molt lluny del 40% a nivell nacional, com van demostrar les eleccions federals del mes de setembre.
Abans de ser primera ministra de Saarland, Kramp-Karrenbauer es va convertir l’any 2000 en la primera dona a assumir el ministeri federal d’Interior. Considerada una ferma europeista, políticament conservadora i econòmicament social, ha defensat l’estratègia migratòria del govern federal i s’ha oposat al tancament de fronteres que demanen els crítics més conservadors i ultradretans de la cancellera.
