CRISI MIGRATÒRIA
Internacional 27/07/2018

Més de 450 nens són als EUA amb els pares deportats

El govern de Trump només reagrupa uns 1.600 dels 2.500 nens immigrants separats de les famílies

Núria Ferragutcasas
4 min
Isabella, una immigrant del Salvador que busca asil als Estats Units, abraçant la seva filla Dayana a Brownville, Texas, després de mesos de separació.

Nova YorkEl govern de Donald Trump continua immers en la crisi migratòria que va crear quan va decidir separar més de 2.500 nens i nenes dels seus pares. Ahir s’afanyava per complir la data límit d’un jutge per reunificar les famílies d’immigrants indocumentats, tot i que ja va avançar que esperava reunir-ne només 1.364 de les 2.551 afectades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Diverses organitzacions de drets civils van denunciar que aquesta reunificació s’estava fent de manera caòtica i amb moltes irregularitats. Un pare, per exemple, va ser deportat quan se li va dir que la seva filla es podria quedar als Estats Units si firmava un document que no va tenir temps de llegir amb cura. Quan el va signar no sabia que estava acceptant la seva sortida voluntària del país i renunciant al dret de reunir-se amb ella. La seva filla és un dels 463 menors que són als Estats Units amb pares deportats.

Aquest és un dels casos que explica la Unió Americana per les Llibertats Civils (ACLU, per les seves sigles en anglès). Els seus advocats i voluntaris intenten contra rellotge assistir centenars de pares que estan en risc de deportació. Els portaveus d’ACLU -que és una de les organitzacions que van demandar el govern nord-americà per exigir una reunificació de les famílies immigrants sense papers- van explicar que un mínim de 917 nens i nenes continuaran separats dels seus pares. El govern els considera “inelegibles” per a una reunificació familiar: 463 perquè els seus pares han sigut deportats i els altres perquè els seus pares són criminals, pateixen una malaltia contagiosa o bé no han sigut localitzats.

“No oblidem que si al final el govern compleix el mandat judicial serà perquè ha descartat de les reunificacions els pares que no pot localitzar”, va subratllar Lee Gelert, advocada de ACLU, i va lamentar que un miler de nens immigrants continuaran separats dels seus pares. A més, es va queixar de la poca transparència del procés.

La jutge del cas, Ana Sabrow, del Tribunal Federal de Districte de San Diego, es va inclinar a permetre que el govern nord-americà tingués algun marge de maniobra a l’hora de complir la seva ordre de reunificar les famílies en un mes. Sabrow també va posar un termini de 14 dies per tornar els menors de cinc anys als seus pares que es va incomplir. El Departament de Seguretat Nacional només va reagrupar 58 dels 103 menors.

La jutge haurà de decidir què passa amb el gairebé un miler de nens que continuaran separats dels seus familiars. La seva reunificació es preveu molt difícil. “Caldrà fer una feina monumental en el cas dels menors amb pares deportats. Primer necessitem una llista dels afectats, que el govern sembla que no té encara” -va advertir Adam Isacson, membre de l’ONG Washington per a Llatinoamèrica, a l’agència de notícies AFP-. “Després caldrà localitzar d’alguna manera aquestes persones enviades a aeroports de països centreamericans”.

Plors d’alegria i abraçades

En els últims dies s’han pogut veure moltes imatges de pares i fills abraçats i plorant d’alegria després de posar fi a mesos de separació. Diverses esglésies i organitzacions no governamentals han començat a acollir aquestes famílies. Molts d’aquests immigrants fugen de la violència i de la pobresa dels seus països i els espera una difícil lluita per obtenir l’asil als EUA.

D’altra banda, molts dels més de 2.500 menors separats dels seus pares -un centenar dels quals són menors de cinc anys- faran front a possibles efectes psicològics per l’experiència traumàtica que han viscut. Algunes mares han explicat que els seus fills no les reconeixien en un primer moment o es negaven a parlar amb elles perquè creien que els havien abandonat. I alguns dels menors adolescents han explicat les condicions en què han sigut retinguts. La Katharine, una noia de 17 anys del Salvador, va explicar al diari Texas Tribune que a la seva “gàbia” hi havia una nena de dos anys que era tractada com si fos més gran. “Ningú no l’ajudava i els guàrdies la cridaven pel seu nom i pretenien que els fes cas”, va descriure, i va afegir que era ella qui li canviava els bolquers.

“Els llums estaven sempre oberts, no hi havia finestres i no sabia mai si era de nit o de dia”, va relatar al mateix rotatiu la Dixiana, de 10 anys, que diu que tant ella com les altres nenes de la seva cel·la van plorar molt perquè trobaven a faltar les seves mares. La menor també explica que li van donar medicaments perquè va agafar la varicel·la i va tenir mal de queixal.

A Nova York, una de les ciutats que ha rebut centenars dels menors immigrants indocumentats afectats, el seu alcalde, Bill de Blasio, va informar ahir que els serveis socials municipals encara es faran càrrec de més de 100 nens. Uns 200 més han sigut, en principi, reagrupats amb els seus progenitors, tot i que De Blasio va assegurar que no ho podia confirmar.

La Casa Blanca veta una periodista de la CNN

La batalla entre la Casa Blanca de Trump i la CNN, un mitjà que el president etiqueta sovint com a “fake news ”, va viure dimecres un nou i sorprenent capítol. El govern va vetar l’entrada a un acte a la corresponsal de la CNN a la Casa Blanca, Kaitlan Collins, per haver fet “preguntes inapropiades i no voler marxar” durant una trobada amb la premsa al Despatx Oval. “¿Creu que Michael Cohen l’ha traït?”, “¿Està preocupat pel que pugui sortir a les gravacions?”, “Per què Putin ha rebutjat la seva invitació?” Aquestes van ser les preguntes de Collins que no van agradar gens a Trump. Les primeres feien al·lusió a les gravacions que l’exadvocat del president va fer de les seves converses amb ell on parlaven de pagar pel silenci d’una exmodel de Playboy que diu haver mantingut relacions íntimes amb Trump. Collins era al Despatx Oval com a representant de totes les televisions, en un pool de mitjans per cobrir la reunió de Trump amb el president de la Comissió Europea. En aquest tipus d’actes, és habitual que els periodistes llancin preguntes al president i Trump sovint les respon. Però dimecres, després del pool, els dos portaveus del govern van cridar Collins al seu despatx per dir-li que no podria assistir a l’acte posterior que havia de tenir lloc als jardins de la Casa Blanca. Una mesura inèdita que va rebre el rebuig de tots els mitjans del país, ja que ho consideren un atac al periodisme i la llibertat de premsa.

stats