Més de 50 dones acusen d'abusos sexuals treballadors humanitaris contra l'Ebola al Congo

L'ONU obre una investigació per aclarir les denúncies, que afecten diverses organitzacions i ONGs

Un nou escàndol sacseja les organitzacions d'ajuda humanitària. En aquesta ocasió, les que van treballar a la República Democràtica del Congo, al cor de l'Àfrica, en la batalla contra l'epidèmia d'Ebola que va sacsejar el nord-est del país des de l'agost del 2018 fins al juny d'aquest 2020. Fins a 51 dones han denunciat haver patit abusos sexuals de treballadors dels equips internacionals d'ajuda sanitària que van anar a la zona a col·laborar en la contenció del brot, el més greu de la història del país. Pràcticament tothom en surt esquitxat: des d'institucions internacionals com l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'agència per als infants de l'ONU (Unicef) i l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), fins a grans ONG com Oxfam, Metges Sense Fronteres (MSF), World Vision i Alima.

El secretari general de l'ONU, António Guterres, ha obert una investigació oficial després que aquest dimecres es fes pública la de New Humanitarian i la Fundació Thomson Reuters. Segons l'informe, una cinquantena de dones han acabat explicant diversos incidents d'abús sexual, que inclouen violacions perpetrades per homes que asseguraven ser treballadors dels equips d'ajuda internacional. Algunes d'elles es van quedar embarassades.

La resposta de les Nacions Unides, que no ha negat els fets, ha estat contundent. "Les accions que haurien estat perpetrades per individus que es van identificar com a treballadors de l'OMS no són acceptables i seran seriosament investigades", ha assegurat l'organisme en un comunicat en què s'ha deixat clar que "no toleraran cap comportament d'aquest tipus" entre els treballadors. "Tenim una política de tolerància zero davant les agressions sexuals", han conclòs.

Els relats de les víctimes són demolidors i també similars. La majoria d'elles expliquen que les van forçar a mantenir relacions sexuals a través del xantatge. En alguns casos se'ls prometia una feina a les organitzacions d'ajuda sanitària del país si accedien a la proposta. En d'altres, se les amenaçava amb ser acomiadades -si ja havien estat contractades- en cas que no ho acceptessin. En situació d'extrema vulnerabilitat, moltes dones acabaven accedint a mantenir relacions sexuals perquè necessitaven una feina. 

La investigació aporta testimonis, com el d'una dona congolesa de 32 anys que havia sobreviscut a l'Ebola i que relata que un dia va rebre una trucada d'un home que la convidava a una sessió d'assessorament en un hotel com a part del procés de seguiment d'un pacient recuperat. Quan la dona va arribar al vestíbul de l'hotel, l'home la va convidar a una beguda i hores després es va despertar sola i nua en una habitació. La dona no ho va denunciar perquè ja havia de suportar l'estigma d'haver passat l'Ebola i la por de ser contagiosa. "En lloc d'ajuda, tot el que vaig aconseguir va ser més trauma". 

I és que, allunyada de qualsevol focus mediàtic, la crisi sanitària que ha patit el nord-est congolès durant aquests dos anys ha estat immensa. Amb 3.463 persones contagiades, de les quals 2.280 van acabar morint, aquest brot d'Ebola es va convertir en el segon més greu de la història del món, només superat per l'epidèmia d'aquesta malaltia que va sacsejar l'Àfrica Occidental entre el 2014 i el 2016. La situació de guerra que viu la zona, marcada per anys de conflicte interminent, va dificultar el treball de les autoritats sanitàries i, per tant, la contenció del virus. 

Aquest escàndol serveix per recordar que no és el primer cop que personal humanitari d'organitzacions internacionals és acusat d'abusos sexuals comesos contra persones vulnerables per la situació d'extrema necessitat en què es troben. Un dels casos més foscos va ser el de la República Centreafricana, on més d'un centenar de dones van acusar els cascos blaus de l'ONU de Burundi i de Gabon de violacions, agressió sexual i explotació en el marc de les missions de pau que comandaven al país africà el 2016. Però també s'han denunciat abusos similars dels cascos blaus a Haití, al Txad, a la Costa d'Ivori o al Sudan del Sud.

El 2018 les alarmes van tornar a saltar, en aquest cas assenyalant l'ONG Oxfam: p ersonal directiu de l'organització va pagar per sexe a supervivents del terratrèmol d’Haití el 2011, pocs mesos després que tingués lloc el devastador moviment sísmic que va causar la mort de 220.000 persones, en va ferir 300.000 més, va deixar sense casa 1,5 milions d’haitians i va destruir pràcticament totes les infraestructures del país, un dels més pobres del món.