L’‘Open Arms’ rescata 124 migrants i espera port per desembarcar

Demana permís a Itàlia i Malta, però tots dos governs es neguen a rebre vaixells humanitaris

“Estem anant lentament cap al nord. Encara no hi ha cap port segur que ens deixi desembarcar, però anem en direcció nord perquè el nostre objectiu principal és que aquestes persones trepitgin un terra segura”, deia ahir, en una trucada telefònica a l’ARA, Anabel Montes, cap de missió de l’ Open Arms. Montes és a bord d’aquest vaixell de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, que entre el vespre de dijous i la matinada d’ahir va rescatar -en dues operacions diferents- 124 persones migrades quan estaven a punt de naufragar al mig del Mediterrani, després d’haver sortit de la costa líbia en direcció a Europa.

Ara, l’ Open Arms busca que Itàlia o Malta -els dos ports considerats segurs més pròxims- autoritzin la seva arribada, un fet que s’augura, si més no, complicat tenint en compte la política de portes tancades que, des de fa mesos, impulsen aquests dos països contra els vaixells humanitaris -i fins i tot contra les seves pròpies embarcacions-. “Sol·licitem permís per atracar el nostre vaixell o, si no, per traslladar els rescatats a una embarcació de les autoritats d’aquests dos països [Itàlia o Malta]. Tenim molt clar que Líbia i Tunísia no són opcions segures per a ells”, reiterava Montes.

Rebuig d’Itàlia

Però ahir el govern italià, amb el paper destacat del ministre de l’Interior, Matteo Salvini, es va mostrar, com de costum, fidel a la seva nova política antiimmigratòria. El ministeri de l’Interior italià va fer arribar a l’ONG catalana un document on l’amenaçava amb una multa de fins a 50.000 euros i amb el decomís de l’embarcació si entra, sense permís, a les seves aigües territorials. En episodis similars recents, Salvini només ha acabat obrint els seus ports després que la Unió Europea es comprometés formalment a acollir i repartir-se les persones rescatades.

“No tenim la intenció d’incomplir la llei. Estem actuant sota el marc de la legalitat i volem continuar fent-ho d’aquesta manera. A més, ens han amenaçat que si incomplim la llei una de les conseqüències és que ens requisin el vaixell. Tal com està la situació al Mediterrani, no ens podem permetre perdre l’embarcació”, apunta la cap de missió de l’Open Arms, que reitera que faran tots els esforços possibles per entrar en un d’aquests dos països per la via legal.

I és que des d’Open Arms són conscients que cada un dels seus moviments és observat amb lupa. A banda de les amenaces que arriben des de Roma, el govern espanyol també segueix amb especial atenció les accions de l’ONG catalana. Des del mes de gener, la Capitania Marítima, depenent del ministeri de Foment, prohibeix que l’organització dugui a terme tasques de cerca activa i de salvament. Ahir, l’executiu espanyol va respondre que espera que “l’ Open Arms estigui actuant segons la normativa internacional i nacional”, i va confirmar que coneixen les seves actuacions i la direcció del vaixell.

De fet, aquests dos rescats són els primers que Open Arms efectua des que, a finals de juny, el seu vaixell va tornar a aigües internacionals després d’estar prop d’un any bloquejat per Madrid. “Tal com dicta el dret internacional marítim, teníem l’obligació de socórrer aquestes persones”, argumentaven a l’ARA des de l’ONG. Hi coincidia el seu fundador, Oscar Camps, que en els últims tuits que va escriure entre dijous i ahir recordava una frase que ja s’ha convertit en eslògan de l’organització: “Abans presos que còmplices”.

En aquest sentit, i com en altres ocasions, el govern de Catalunya, a través del president Quim Torra, va oferir els ports catalans per rebre l’ Open Arms. La proposta és bàsicament simbòlica: en primer lloc perquè la Generalitat necessita permís d’Espanya per fer-ho, i en segon lloc perquè per a la nau de l’ONG suposaria un esforç majúscul fer una travessia tan llarga amb tantes persones a bord.

El silenci del Mediterrani

Ahir, la mateixa Anabel Montes també explicava quina era la situació que es viu a bord. “Molts dels nàufrags [especialment els del segon rescat] presenten tots els símptomes de la violència que els migrants pateixen a Líbia. Tortures, pallisses i, en el cas de les dones, molt casos de violència sexual”, afirmava. Entre els migrants hi ha quatre nens -dos dels quals nadons de nou mesos- i tres embarassades. “Ens fa por que aquesta situació s’allargui, però no tenim cap dubte que demanarem evacuacions mèdiques cada cop que sigui necessari”, deia Montes. La immensa majoria de les persones migrades són originaries de països africans com Etiòpia, Eritrea, Nigèria o la Costa d’Ivori.

Paral·lelament, els dos rescats d’Open Arms en poc més de vint-i-quatre hores de presència al Mediterrani central evidencien, de nou, dos fets importants sobre la situació que es viu en aquest mar. D’una banda, les pasteres continuen sortint repetidament des de Líbia cap a Europa, especialment a l’estiu, quan les condicions meteorològiques i l’estat del mar milloren. De l’altra, davant la inacció política i la manca d’un operatiu de salvament europeu conjunt, quan aquest tipus d’organitzacions humanitàries no són a l’aigua hi ha el risc que molts migrants naufraguin, s’ofeguin i morin sense deixar cap rastre.

Més continguts de