Els Països Baixos també voten sobre la UE
L’última vegada que els britànics van votar sobre la Unió Europea (el 1975) va guanyar el sí. L’últim cop que ho van fer els holandesos (el 2005) el no al projecte de Constitució europea es va imposar i va ser l’inici d’una crisi política que va paralitzar la UE gairebé fins que el daltabaix financer post Lehman Brothers ho va complicar tot més. El Regne Unit encara té tres mesos de campanya per seguir debatent sobre el seu futur a la Unió. Els holandesos, poc més de quinze dies.
El pròxim 6 d’abril els Països Baixos votaran en referèndum si accepten o no l’acord d’associació que la UE ha firmat amb Ucraïna. La consulta, promoguda per un grup euroescèptic que va recollir 450.000 firmes reclamant el referèndum, ha acabat convertint Ucraïna en l’excusa perfecta per qüestionar els poders de la UE. Aquests dies a Holanda no només es parla dels suposats perills “d’importar” el conflicte ucraïnès -diuen els partidaris del no-, també es debat sobre l’ampliació de la Unió Europea, sobre la burocràcia, la sobirania i les relacions amb Rússia. Es debat, en el fons, sobre la desconfiança política i, encara que el referèndum no sigui vinculant, el govern holandès s’hi sent atrapat. No sap si fer campanya pel sí i córrer el risc que se li giri en contra, com va passar amb el referèndum del 2005, o apartar-se del debat i confiar que una participació inferior al 30% converteixi el resultat en irrellevant.
La premsa holandesa ha publicat documents interns del govern amb recomanacions i missatges clau per als ministres, per sobreviure en una campanya enverinada: apartar-se del tot del dilema pro o anti Putin; insistir que, encara que hi hagi un acord d’associació firmat, el govern de l’Haia continua tenint dret de veto en qualsevol futura ampliació de la UE -i “els Països Baixos estan en contra de l’adhesió d’Ucraïna”, especifiquen-, i unes recomanacions finals com ara evitar parlar de seguretat i centrar-se més en arguments com la democratització i l’estabilitat del país. Enmig de tot plegat, la difícil relació entre Ucraïna i Holanda per la investigació encara oberta per l’abatiment de l’avió MH17 de Malaysia Airlines el juliol del 2014. Malgrat tot, el govern oficialment no fa campanya.
L’acord d’associació -rebutjat el 2012 per Kíev i convertit en la guspira que va encendre la revolta de Maidan- torna a penjar d’un fil, ara ostatge de l’euroescepticisme holandès. I sense la ratificació dels Vint-i-vuit no pot entrar en vigor. Un sí salvaria la cara a la tan criticada política de veïnatge europea. Un no seria un cop dur a l’autoritat de la UE, a la seva credibilitat davant el món cada cop que negocia acords polítics i comercials en nom dels Vint-i-vuit.
Cap a una crisi continental?
Un cop dur també per a una Ucraïna, força desencantada amb la UE, que a tots els seus problemes interns hi hauria d’afegir, a més, les conseqüències de veure’s convertida en un dany col·lateral de l’última estratègia de l’euroescepticisme. El president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, advertia el mes passat que la victòria del no portaria a una “crisi continental”. Però la crisi real seria per a la Unió Europa. El referèndum arriba en un moment de vulnerabilitat, en plena crisi dels refugiats i en un país on l’euroescepticisme és transversal i cada cop està més arrelat.
