ÀSIA

El Papa es troba amb el líder militar de la repressió contra els rohingyes

L’Església birmana demana al pontífex que eviti parlar d’aquesta minoria musulmana durant la visita

El papa Francesc es va reunir ahir amb el cap de l’exèrcit birmà, el general Min Aung Hlaing, a qui es considera responsable de la repressió contra els rohingyes, que l’ONU ha qualificat de “neteja ètnica” i que ha provocat la fugida a Bangladesh d’unes 620.000 persones d’aquesta minoria musulmana des de l’agost.

La trobada, que va durar quinze minuts, va tenir lloc a l’arquebisbat de la ciutat de Rangun, a Birmània, on el pontífex va aterrar ahir al migdia després de gairebé onze hores de vol en el que és el primer viatge d’un papa en aquest país asiàtic.

“Han parlat de la responsabilitat de les autoritats [birmanes] en aquesta època de transició del país”, es va limitar a explicar el portaveu del Vaticà, Greg Burke, després de la trobada. Segons la Santa Seu, es va tractar d’una simple “visita de cortesia”. Una visita, però, que inicialment estava prevista per dijous, un cop el Papa s’hagués entrevistat amb el president birmà, Htin Kyaw, i la premi Nobel Aung San Suu Kyi. En canvi, la reunió amb el general Min Aung Hlaing -de 61 anys i que controla tres ministeris: els de Defensa, Interior i Fronteres- es va avançar a ahir sense que ningú justifiqués el canvi d’agenda. A la trobada també hi van assistir tres generals del Servei Especial d’Operacions i un traductor de l’Església catòlica birmana, informa l’agència Efe.

Declaracions surrealistes

“Totes les religions són de pau, i no hi ha cap discriminació entre els grups ètnics de Birmània”, va destacar el cap de l’exèrcit al seu Facebook, després de la seva entrevista amb Jorge Mario Bergoglio. El general també va expressar la seva alegria per l’arribada del Papa i va escriure que havia explicat al pontífex que el desig dels militars és que hi hagi pau i tranquil·litat.

La visita de Francesc a Birmània, però, pot provocar tot el contrari. El papa argentí ja va alertar sobre el drama dels rohingyes i va fer una crida a la comunitat internacional perquè reaccionés al mes de febrer durant un dels seus tradicionals Angelus. O sigui, molt abans que comencés l’ofensiva militar contra aquesta minoria musulmana a l’estiu. “Expulsats, torturats i assassinats per la seva fe”, va dir aleshores el pontífex.

En canvi, l’Església catòlica birmana ha mostrat un suport incondicional a la líder del partit al govern, Aung San Suu Kyi, i ha fet el sord a les crítiques internacionals dels últims mesos. De fet, insisteix a recordar el suposat “compromís en favor de la democràcia” de la premi Nobel i el seu “sacrifici personal durant la dictadura militar”.

Un mot tabú

Precisament per això, l’Església catòlica birmana ha demanat prudència al Papa i que no utilitzi la paraula rohingya durant la seva visita al país asiàtic per evitar susceptibilitats. De fet, el grup de monjos budistes radicals Ma Ba Tha ha avisat que “respondran” si el pontífex argentí defensa la causa dels rohingyes, tal com ja va fer en el passat. “Espero que no toqui un afer tan sensible perquè el poble birmà no ho acceptarà. No hi ha cap problema si parla sobre l’islam, però és inacceptable que parli dels rohingyes i els terroristes extremistes”, va advertir el portaveu d’aquest grup, Tawparka, a l’agència Reuters.

El portaveu de la Conferència Episcopal de Birmània, Mariano Soe Naing, va assegurar en declaracions a l’agència vaticana AsiaNews: “La relació amb els conciutadans budistes és molt bona, no hi ha hostilitats. Els problemes només podrien sorgir si el Sant Pare utilitza el terme rohingya. Els extremistes podrien utilitzar això com a pretext per crear tensions”, va justificar.

Els oficials birmans no usen el terme rohingya, perquè consideren que aquestes persones van emigrar il·legalment des de Bangladesh i que, en conseqüència, no poden ser considerades un dels grups ètnics del país. En canvi, els anomenen bengalís. “És una exageració dir que el nombre de bengalís que han fugit és molt gran”, va arribar a escriure al seu Facebook el cap de l’exèrcit birmà quan centenars de milers de rohingyes van fugir al país veí.

La setmana passada Birmània i Bangladesh van arribar a un acord per al retorn de milers d’aquests desplaçats. Segons persones pròximes al Papa, Bergoglio vol promoure el diàleg i la reconciliació.