DRAMA HUMANITARI

Putin i Erdogan acorden un alto el foc a Síria

Els dos mandataris es reuneixen a Moscou i es comprometen a posar fi a l’ofensiva a Idlib

En una mà una agenda amb punts en vermell i a l’altra l’Alcorà. D’aquesta manera el president turc, Recep Tayyip Erdogan, va entrar dijous al saló daurat del Kremlin, on va ser rebut pel seu homòleg rus, Vladímir Putin, que també tenia preparada una interminable llista de condicions. Les negociacions entre els dos mandataris van ser dures. El tema central era l’ofensiva que Síria i Rússia duen a terme a Idlib -la província del nord del país que es continua resistint al règim de Damasc- i la contraofensiva que Turquia hi va començar el 28 febrer després de la mort de mig centenar de soldats en un bombardeig sirià a la zona. Malgrat les diferències, i després d’una reunió de sis hores, els dos mandataris van arribar a un acord i van decretar un alto el foc, que va entrar en vigor ahir a la nit mateix, tot i que no hi ha garanties de quant durarà. Així mateix, Putin i Erdogan van advocar per un diàleg integral per evitar que un conflicte semblant es repeteixi i deteriori les relacions entre Rússia i Turquia.

Putin va lamentar la pèrdua dels militars turcs en l’atac aeri sirià. “Ningú sabia on eren els soldats”, va justificar el mandatari rus, que va expressar el condol a Erdogan en un gest per intentar reduir la tensió entre els dos països: “La pèrdua de vides sempre és una tragèdia”, va destacar.

Per la seva banda, el president de Turquia va explicar que la reunió amb Putin havia sigut “molt important” perquè hi havia “un gran problema a la regió”. “Sé que els ulls de tot el món estan fixats en aquest lloc”, va dir, conscient del gran interès que havia generat la trobada.

Botí de guerra

El principal escull en l’actual crisi que enfronta Ankara i Moscou és que Erdogan afirma que l’ofensiva turca a Idlib és legítima perquè, argumenta, el seu objectiu és “salvar” els 2,5 milions de sirians que continuen resistint en aquesta província. Putin, en canvi, considera que la intervenció russa en aquest territori també està justificada perquè, afirma, pretén “alliberar” Idlib de “terroristes”.

L’últim reducte de la resistència siriana s’ha convertit en un botí de guerra que tots cobegen. Per al president turc, tenir els seus aliats de l’anomenat Exèrcit Nacional Sirià prop de la frontera és vital per contenir els kurds. Per a Putin, reconquistar Idlib significaria que el dictador sirià, Baixar al-Assad, hauria guanyat per fi la guerra i tornaria a controlar una bona part del territori del país. Enmig dels dos focs hi ha els civils, que no tenen més remei sinó fugir cap a la frontera turca per salvar la vida.

Amb més de 3,7 milions de refugiats sirians ja al seu territori, tenir-ne un milió més trucant a la porta per entrar-hi ha posat nervioses les autoritats turques, que ahir van decidir tancar tots els passos fronterers del sud del país. Resulta paradoxal que, en canvi, Ankara hagi obert les fronteres del nord-oest perquè els refugiats arribin a Grècia i, de retruc, a la Unió Europea.

Idlib s’ha convertit en la principal catàstrofe humanitària des que va començar la guerra fa nou anys. Malgrat això, el Consell de Seguretat de l’ONU no s’hi ha implicat prou per aprovar una resolució a favor d’un alto el foc i ni tan sols les Nacions Unides han pressionat perquè es dugui a terme una resposta internacional humanitària. Per tant, Erdogan i Putin tenen a les seves mans la solució per posar fi a la fustigació contra la població civil.

Mentre els dos dirigents es reunien, almenys quinze civils, entre els quals alguns nens, van perdre la vida i divuit més van resultar ferits ahir en bombardejos russos a Idlib, com és habitual cada dia. Activistes de l’oposició consultats per l’ARA van detallar que el bombardeig amb avions de combat va ser a la localitat de Maaret Musreen, on viuen milers de sirians ja desplaçats d’altres llocs del país. L’atac va afectar una granja avícola utilitzada com a assentament pels desplaçats, va explicar l’Observatori Sirià per als Drets Humans, amb seu al Regne Unit.

Erdogan utilitza els refugiats que són al seu territori per fer “xantatge” a la Unió Europea i pressionar Brussel·les perquè doni suport a la seva ofensiva al nord de Síria. Des de divendres milers de migrants s’han concentrat al pas terrestre de Pazarkule, a la riba del riu Evros, per intentar creurar-lo i arribar a Grècia. Molts dels que ho intenten, quan arriben a l’altre costat són detinguts per la policia grega, que els roba totes les pertinences i els torna a Turquia.