Revolta global per deixar el carbó i el petroli sota terra

BarcelonaLa fi dels combustibles fòssils forma part del discurs dels polítics, però és la societat civil qui s’ha posat en acció. Mentre els governs debaten en cimeres com la que va acabar ahir a Bonn (Alemanya), la COP23, arreu del món es multipliquen els moviments de bloqueig per impedir l’explotació de petroli, gas o carbó. Des de la lluita del poble indígena ogoni contra Shell a Nigèria -la primera que, ja als anys 90, va popularitzar la demanda de “deixar el petroli sota terra”- fins a les recents protestes dels sioux contra l’oleoducte a Dakota del Nord, cada cop són més les revoltes socials que intenten impedir l’impacte local, però amb l’objectiu declarat de salvar el planeta. Són lluites que han fet seva la màxima que es desprèn dels càlculs científics de l’ONU: per combatre el canvi climàtic, el petroli, el gas i el carbó que encara hi ha sota terra han de quedar-se sota terra.

Augment en l’última dècada

Investigadors internacionals han detectat prop d’un centenar de lluites climàtiques d’aquest tipus repartides pels cinc continents i la majoria han sorgit en l’última dècada. El mapa interactiu que les recull s’ha batejat com a Blockadia, un terme encunyat per Naomi Klein al seu llibre sobre el canvi climàtic Això ho canvia tot. “És un tipus de confrontació que es pot definir com a blockadia perquè els activistes bloquegen l’explotació de combustibles fòssils amb els seus propis cossos”, sigui tallant les vies de transport o interposant-se per impedir una nova construcció, explica Daniela del Bene, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El mapa Blockadia l’han creat investigadors de la UAB, la Universitat de Lund, a Suècia, i la Universitat de Magdalena de Colòmbia, a partir de les 400 protestes mediambientals recollides a l’Environmental Justice Atlas. A Blockadia n’hi ha 70 classificades segons el tipus de confrontació i el missatge de justícia climàtica global que incorporen. L’única zona on no se n’han detectat, tot i que acull les principals reserves de petroli i gas del món, és el Pròxim Orient. “En aquests països és més difícil mobilitzar-se”, apunta Del Bene, al marge que no tenen tan interioritzat l’enfocament de lluita global com a l’Amèrica Llatina, per exemple.

La meitat de les revoltes han sigut impulsades per pobles indígenes. “Els primers pobladors intenten protegir territoris que consideren sagrats; per a ells la lluita té un component cultural i espiritual que els fa adonar-se que no hi ha cap altre remei: cal deixar el carbó i el petroli sota terra”, diu Del Bene.

De 70 casos, només 16 han aconseguit alguna mena d’èxit, ja sigui l’aturada del projecte o una moratòria, però la majoria de lluites continuen actives. En molts dels casos, les comunitats es mobilitzen posant en risc la seva pròpia vida. Global Witness compta cada any més d’un centenar d’activistes mediambientals assassinats (185 el 2016). Blockadia inclou casos com els de Gloria Capitan a les Filipines, Ken Saro-Wiwa a Nigèria o els indígenes achuar i shuar a l’Equador. El mapa constata, a més, que hi ha “una arquitectura de la impunitat” que permet explotar els combustibles fòssils sense que importi el perjudici mediambiental que pugui generar, amb l’opacitat i complicitat de “governs i empreses”, explica Del Bene.

Els científics climàtics estan preocupats també pel discurs actual dels governs i de la indústria dels combustibles fòssils, que parla de “carbó net, petroli net o gas natural net”. “És una narrativa que ens preocupa molt, perquè no existeixen els combustibles fòssils nets”, diu Del Bene. El missatge, de fet, va voler fer-se un forat en la cimera de Bonn i va topar amb un mur d’activisme. El govern dels EUA va convocar la conferència El rol d’uns combustibles fòssils més nets i eficients per a la mitigació climàtica, però enmig de l’acte una noia del públic va començar a cantar el tema country Déu beneeixi els EUA amb la lletra canviada per anar contra els combustibles fòssils. El públic es va posar dret per cantar i va sortir de la sala, cosa que va posar fi a l’acte.

Les protestes blockadia fan sentir la seva veu a les cimeres de l’ONU amb convocatòries alternatives a la mateixa ciutat. Només les ONG més grans, a través de la xarxa Climate Action Network, “poden influir en les negociacions exercint de lobi” sobre alguns governs, explica des de Bonn Anna Pérez, coordinadora de campanyes de Climate Tracker, que fa monitoratge de les negociacions. Però la burocràcia climàtica internacional encara és lluny d’arribar a un compromís per deixar els combustibles fòssils sota terra. La lluita encara és al carrer.

DAKOTA, EUA

SIOUX CONTRA L’OLEODUCTE

Els sioux de Standing Rock van aconseguir reunir fins a 10.000 persones d’arreu del món per donar suport al seu bloqueig contra un oleoducte a Dakota del Nord que pretenia creuar territori sagrat de la tribu. Més de 750 persones van ser detingudes durant les protestes, amb càrregues policials que van incloure bales de goma, gasos lacrimògens i fins i tot gossos. Tot i les derrotes judicials, el ressò global del moviment va aconseguir que el president dels Estats Units Barack Obama accedís a aturar la construcció. Però en arribar a la Casa Blanca, Donald Trump va reactivar-ne la construcció: Energy Transfer Partners, principal propietària del projecte, va ser un dels grans contribuents de la seva campanya.

EQUADOR

PROTEGIR EL PARC YASUNÍ

Un moviment emblemàtic de la lluita blockadia és l’encapçalat pels indígenes del Parc Natural Yasuní, a l’Equador, contra l’extracció de petroli als seus boscos, que formen part de l’Amazònia i són reserva de la biosfera de la Unesco. La seva lluita va portar el govern equatorià, l’any 2007, a fer una proposta inèdita: accedia a deixar 850 milions de barrils de Brent sota terra si els estats del nord el compensaven pel 50% dels ingressos perduts. Demanava 3.600 milions de dòlars, però només en va rebre 113. Per això el president Rafael Correa va anunciar el 2013 que reprendria les extraccions.

ALEMANYA

MOVIMENT ENDE GELÄNDE

Tot i l’aposta del govern d’Angela Merkel per l’energia verda, la realitat és que el 2014 la producció elèctrica per lignit (carbó de pedra) va arribar al nivell més alt des del 1990 a Alemanya. El 2015 es posa en marxa el moviment Ende Gelände (prou carbó, en alemany) que reclama “deixar el carbó sota terra” per protegir el planeta del canvi climàtic. L’agost passat els activistes van bloquejar el subministrament de carbó a les centrals i aquest mes han fet sentir també la seva veu de protesta a Bonn, on se celebrava la cimera sobre el canvi climàtic.

FILIPINES

BATAN LLIURE DE CARBÓ

L’1 de juliol del 2016, l’activista filipina Gloria Capitan (57) va ser assassinada. Havia liderat l’alçament de la seva comunitat contra els magatzems i centrals elèctriques de carbó a la ciutat de Mariveles, dins el moviment Batan Lliure de Carbó. Batan és una península de prop de Manila que acull dues centrals i dos magatzems oberts de carbó, propietat de diverses corporacions filipines però també amb inversió britànica. A part dels efectes en la salut de la pol·lució que generen, Capitan protestava per la política pro carbó del govern filipí, que impulsa una expansió d’aquests centres.

NIGÈRIA

POBLE OGONI CONTRA SHELL

La lluita liderada pel poble indígena ogoni contra l’holandesa Royal Shell Oil i la seva filial a Nigèria és el primer cas de blockadia documentat, ja que les activitats de l’empresa al país, que han malmès irreversiblement el delta del Níger amb cremes de gas i vessaments de petroli, arrenquen el 1937. El 1984 es prohibeix per llei la crema de gas al país, però les multes són tan baixes que la crema segueix. En els últims 50 anys s’han vessat 1,5 milions de tones de petroli, que han destruït terres i aigües de les quals depenen 30 milions de persones. I el gas que s’hi crema dia i nit pot produir tant de CO 2 com 3 milions de cotxes.