MilàItàlia va ser el primer país europeu a declarar l’estat d’emergència, un instrument similar a l’estat d’alarma espanyol, que va permetre al govern de Giuseppe Conte gestionar la crisi del coronavirus de manera centralitzada, tot i que les competències en sanitat estan transferides a les regions, com passa a Espanya. Era el 31 de gener i a Roma dos turistes xinesos havien donat positiu per covid-19. Va ser el principi d’una pandèmia que ja s’ha cobrat al país transalpí més de 35.400 morts.
Tot i que Itàlia té un sistema descentralitzat, el govern ha mantingut l’estat d’emergència i s’ha reservat l’última paraula en qüestions clau. Gràcies a l’estat d’emergència, que atorga poders extraordinaris a l’executiu central i a la Protecció Civil en situacions de crisi, Roma va tancar els aeroports i va decretar el confinament total del país el 9 de març, cinc dies abans de l’estat d’alarma decretat per Madrid. I per frenar el recent repunt de contagis ha bloquejat el trànsit aeri amb països considerats en risc, ha clausurat les discoteques i ha ordenat l’ús obligatori de mascaretes des de les sis de la tarda fins a les sis del matí en espais oberts.
Diversitat d’ordres
Les regions també han estat responsables de la gestió de l’emergència en els seus territoris durant els mesos més durs de la pandèmia, i han publicat ordenances que de vegades es contraposaven i provocaven un caos de normes i recomanacions. Així, mentre a Roma no era obligatori portar la mascareta a l’aire lliure durant la primera fase de la desescalada, els milanesos van haver de fer-la servir en l’espai públic fins al 15 de juliol.
La gestió dels serveis sanitaris va recaure també en les autoritats regionals, però el govern de Conte va centralitzar l’adquisició del material sanitari i va poder intervenir per repartir i transferir els pacients entre els diferents territoris, cosa que va contribuir a evitar la saturació del sistema sanitari de les zones més castigades per la pandèmia .
Al juliol el Parlament va aprovar una extensió de l’estat d’emergència fins al 15 d’octubre, tot i l’oposició d’alguns partits i d’experts constitucionalistes, que van denunciar que una pròrroga posaria en risc “drets i llibertats” individuals.
Ugo Mattei, jurista i docent de dret internacional al Hastings College of the Law de la Universitat de Califòrnia, considera un abús la declaració de l’estat d’emergència i sosté que s’hauria pogut gestionar la pandèmia a través de decrets llei. “L’estat d’emergència va ser declarat pel govern per tenir les mans lliures i poder actuar de manera més ràpida. La llei ordinària el preveu en situacions catastròfiques com ara terratrèmols, en què cal intervenir en un brevíssim temps, però aquest no era el cas”, denuncia Mattei a l’ARA. I afegeix que “el govern s’ha assignat poders constitucionals que no té i ha delegat part d’aquests poders especials en els presidents regionals”, que podien, per exemple, declarar zones vermelles als seus territoris. Segons el jurista, aquesta situació ha provocat “conflictes entre Roma i les regions del nord, guiades majoritàriament pel centredreta”.
Expulsió d’immigrants
La centralització parcial de poders no ha impedit la revolta de moltes regions, com la Campània o Sardenya, que van amenaçar -sense tenir les competències per fer-ho- amb tancar les seves fronteres davant l’alarmant augment de contagis al nord del país. Més recentment, el president de Sicília, Nello Musumeci, va llançar un desafiament a Roma després d’ordenar l’expulsió dels immigrants residents en els centres d’acollida de l’illa per frenar la difusió del coronavirus. El govern va impugnar aquesta decisió i un tribunal de Palerm l’ha declarat nul·la perquè queda fora de les competències de la regió.
