La mort de Ruth Bader Ginsburg sacseja els Estats Units

Trump demana rellevar la jutge al Suprem “sense dilació” per consolidar la majoria conservadora

Espelmes en record de Ruth Bader Ginsburg a l'exterior de l'edifici del Tribunal Suprem a Washington / ALEXANDER DRAGO / REUTERS

Era un risc que Ruth Bader Ginsburg va assumir quan va decidir mantenir-se al càrrec mentre Barack Obama era el president. Va deixar passar llavors l'oportunitat d'una retirada que li garantís ser substituïda per un jutge de tall progressista. El seu desig de continuar al Tribunal Suprem dels Estats Units –"mentre pugui fer la meva feina al màxim", va dir– es va imposar a l'oportunitat de mantenir intactes els delicats equilibris ideològics de l'alt tribunal. Ginsburg es va confiar. Es pensava que, després d'Obama, arribaria "un bon president", però a la Casa Blanca va arribar Donald Trump, a qui la jutge va arribar a qualificar de "farsant". Es va disculpar per haver expressat públicament la seva opinió sobre el llavors candidat. La mort, ahir a la matinada i als 87 anys, de Ruth Bader Ginsburg, una de les veus més respectades del país i llegenda de la justícia nord-americana, ho ha trastocat, literalment, tot.

Durant tota la jornada es van repetir mostres de tristesa per la notícia: especialment als carrers, on milers de nord-americans –sobretot a Washington i a Nova York– van encendre espelmes i van deixar rams de flors en record seu.

Mor als 87 anys Ruth Bader Ginsburg, icona del feminisme i segona jutgessa del Tribunal Suprem

I mentrestant Trump, que ja ha aconseguit situar dos jutges al Tribunal Suprem, no va deixar passar ni 24 hores des que es va anunciar el decés per recordar que els republicans han d'aprofitar l'oportunitat i col·locar un altre jutge conservador "sense dilació", tal com va dir a Twitter. El Suprem quedaria així ben escorat a la dreta, amb sis jutges conservadors d'un total de nou. Un cop potencialment devastador per a les causes progressistes i amb conseqüències que s'arrossegarien durant dècades. Seria, possiblement, el llegat principal de la presidència Trump, que empenyeria a la vora del precipici drets com l'avortament o el matrimoni homosexual, així com la possibilitat d'un major control de les armes o l'accés a l'atenció sanitària.

La mort de Ruth Bader Ginsburg, segona jutge de la història del Tribunal Suprem i icona del feminisme per la seva reeixida lluita pels drets de la dona des dels anys 70, sacseja com un terratrèmol de gran intensitat la campanya electoral nord-americana. Amb el país extremadament polaritzat, el mes i mig que queda fins a les eleccions promet tensar encara més una societat fracturada i cada cop més tribal. 

Des de la campanya de Joe Biden, demanen que es faci complir l'últim desig de la jutge: ser rellevada "quan s'instal·li un nou president". Ho ha demanat Biden, i també Barack Obama. Però sembla que la petició demòcrata no depèn ni del desig de Bader Ginsburg ni de la mateixa legalitat. Té a veure amb un precedent. L'últim any de mandat d'Obama, el senador Mitch McConnell, líder llavors i ara de la majoria republicana al Senat, va bloquejar durant gairebé un any la votació del candidat elegit per Obama amb l'argument que havien de ser els nord-americans els que, amb el seu vot, tinguessin "veu en la selecció del seu següent jutge de Tribunal Suprem". Va concloure llavors que "aquesta vacant no ha de ser ocupada fins que es tingui un nou president".

Ruth Bader Ginsburg: un fenomen de masses progressista

L'argument que McConnell va aplicar a vuit mesos d'aquelles eleccions ha sigut reversible. El republicà, seguint la línia de Trump, amb prou feines va deixar passar unes hores després de la mort de Bader Ginsburg per anunciar que elevarà a votació del Senat el candidat que enviï Trump. Una flexibilitat argumental que semblen disposats a aplicar altres companys de partit que també van defensar el 2016 el sense sentit que els semblava triar jutge a mesos d'unes eleccions. Amb 53 senadors, els republicans necessiten 51 vots favorables. Es poden permetre tres desercions, atès que el vicepresident Mike Pence té vot de qualitat en cas d'empat.

Diversos escenaris possibles

Amb Donald Trump disposat a no deixar passar l'oportunitat, l'únic dubte és si el president buscarà completar el procés abans o després de les eleccions, ja que el Congrés es manté amb els equilibris actuals fins a la seva constitució el 3 de gener. Per la durada estàndard del procés d'elecció de jutge, sembla improbable, encara que no impossible, que hi hagi temps abans de la cita amb les urnes. Però el president pot fer càlculs sobre què beneficia més les seves opcions de reelecció: si consumar la seva promesa d'omplir de jutges conservadors el Suprem o guardar la carta per estimular una base que es va mobilitzar en gran mesura el 2016 per aquella promesa.

Fins i tot derrotats, Trump i els republicans tindrien dos mesos per convertir el Suprem en un bastió de la causa conservadora. A l'horitzó hi ha, doncs, diversos escenaris possibles. Entre ells, el d'un país de majoria social progressista amb una lectura legal ultradretana de la Constitució.