Ruz vol jutjar el genocidi saharaui
El jutge processa onze alts càrrecs marroquins i demana buscar-ne set per dur-los a la presó
MadridEl jutge Pablo Ruz vol deixar l’Audiència Nacional amb els deures fets i ahir li va tocar el torn a un dels pocs sumaris que queden oberts sobre justícia universal després de l’última reforma realitzada pel govern del PP, amb la qual precisament es pretenia evitar que s’enterbolissin les relacions diplomàtiques per l’actuació dels tribunals espanyols. El magistrat ha decidit processar onze alts comandaments militars i policials marroquins per un delicte de genocidi contra el poble saharaui, per haver participat en 50 assassinats, en 76 en grau de temptativa, en 208 detencions il·legals (sis de les quals sense donar dades de la ubicació del detingut), en 23 delictes de lesions o de tortures i en un delicte contra la llibertat sexual.
La interlocutòria de processament dedica 40 pàgines no només a descriure amb detall els crims denunciats el 2006 per l’Associació de Familiars de Presos i Desapareguts Sahrauis, sinó també a repassar la història del Sàhara Occidental, des del 1885 fins a la resolució del Consell de Seguretat sobre el Sàhara Occidental del 1991, en la qual s’acordava l’alto el foc entre el Marroc i el Front Polisario i la celebració d’un referèndum que no s’ha arribat a convocar mai. Per acreditar la condició d’ètnia del poble saharaui i, per tant, l’existència d’un delicte de genocidi, Ruz remet al primer cens realitzat durant els anys cinquanta per les autoritats espanyoles, en què se’ls considerava “nadius o indígenes del Sàhara Occidental, encara que legalment tenien la consideració d’espanyols, tal com ha reconegut posteriorment el Tribunal Suprem en una sentència”.
La accions atribuïdes als militars o policies marroquins processats van ser comeses entre el novembre del 1975 -quan es va iniciar la Marxa Verda, la colonització marroquina dels territoris saharauis- i el 1991, i “es van dirigir unívocament contra els saharauis, sotmesos a persecució únicament perquè eren originaris del territori del Sàhara Occidental que reclama el Marroc”. La seva finalitat era “destruir-los, mitjançant l’assassinat o desaparicions forçades, o fins i tot mitjançant la reclusió durant grans períodes de temps”. Una d’aquestes persones retingudes il·legalment i torturades va ser l’activista Aminatu Haidar, que va estar 3 anys i 7 mesos detinguda sense ser informada de quin delicte li atribuïen i a qui no van portar mai a judici.
A més de les declaracions dels testimonis, el jutge ha disposat de diverses proves, com documents d’identitat o fotografies de les lesions sofertes pels torturats. Però, sobretot, per un fet fonamental: la troballa d’una fossa comuna el febrer del 2013 a la zona d’Amgala (Sàhara Occidental) amb vuit cadàvers que han sigut plenament identificats per l’ADN i que portaven documentació espanyola.
El magistrat, que també ha cursat ordres de detenció internacional contra set dels processats i una comissió rogatòria al Marroc per actuar contra els altres quatre, acusa, entre d’altres, Abdelhafid Ben Hachem, que va arribar a ser delegat general d’Administració Penitenciària i de Reinserció fins al 2014, que va dimitir; Abdelhak Lemdaour, coronel de les FAR del Marroc i cap directe de les FAR a Smara des del 1976, i Driss Sbai, tinent de la Gendarmeria Reial a Smara el 1976 i actualment coronel major de la Gendarmeria Reial a la zona sud (des d’Agadir fins a Dakhla). També assenyala Hassan Uychen, governador de Smara i l’agost del 1988 de Settat, i els antics inspectors de la policia judicial a Al-Aaiun el 1976 Brahim Ben Sami -actualment interventor general adjunt del director general de la policia judicial a Rabat- i Hariz el Arbi -comissari de divisió i cap de la seguretat prefectoral a Dakhla.
Per si quedava algun dubte, el jutge precisa que els delictes no han prescrit perquè hi ha detencions il·legals que encara continuen, però a més, tenint en compte que el delicte no hauria finalitzat fins al 1991, el termini de prescripció de 20 anys no hauria finalitzat fins al 2011. Aquest còmput es va interrompre amb la querella interposada el 2006 i la interlocutòria d’imputació del 29 d’octubre del 2007.
