Internacional 03/10/2019

Schinas defensa la vicepresidència per "protegir el nostre estil de vida europeu" malgrat les crítiques

Però el candidat deixa la porta oberta perquè la futura presidenta de la Comissió en pugui canviar el nom

Júlia Manresa
3 min
Margaritis Schinas, candidat a comissari per a la protecció de l'estil de vida europeu.

Brussel·les"Els noms són importants". Així s'ha reivindicat Margaritis Schinas, el comissari designat per liderar la polèmica i nova presidència de la Comissió Europea per "protegir el nostre estil de vida europeu". Schinas ha fet una ferma defensa d'aquest títol, assegurant que interpretar-lo des de la confrontació és fer una concessió al populisme . El fins ara portaveu de Jean-Claude Juncker ha assegurat que no s'ha de veure d'una manera negativa, sinó com una mostra d'orgull de valors europeus com la democràcia, el respecte als drets humans i la inclusió. Ho ha dit davant l'Eurocambra, on s'ha sotmès a l'examen necessari per ser ratificat en el càrrec pel qual la futura presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el va designar.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Von der Leyen és per això la responsable de la creació d'aquesta cartera on també s'hi inclou la coordinació de les polítiques migratòries i la seguretat fronterera, i així ho ha reivindicat Schinas que ha recordat que quan el Parlament va votar sí al seu nomenament també va aprovar les seves sis línies polítiques bàsiques entre les quals ja n'hi havia una sota aquest polèmic títol. Socialistes, liberals, verds i l'esquerra unitària li han exigit diverses vegades el canvi del nom, mentre que els grups més euroescèptics i d'ultradreta s'hi han mostrat favorables. I justament aquest ha estat un dels arguments de Schinas per defensar-se. Schinas ha rebutjat respondre una de les preguntes vingudes de la banda més a la dreta de l'hemicicle argumenant que seria "caure en la seva trampa" i ha defensat que "no hi ha dues europes, només n'hi ha una i hi cap tothom".

"Mai he compartit que el títol de la meva cartera pugui induir a una cultura de l'enfrontament. [...] La UE és llum en un món fosc, som diversos, inclusius, diferents, som admirats i envejats i no hauríem de demanar perdó per sentir-nos orgullosos dels nostres valors, els populistes intenten instrumentalitzar-los, quan són ells els que s'haurien de sentir amenaçats pels nostres valors", ha argumentat el candidat a comissari.

La futura presidenta ja s'havia pronunciat en aquesta línia després que sorgís la polèmica a través d'un article publicat en diversos diaris europeus, però al mateix temps no ha tancat la porta a un possible canvi. Tampoc ho ha fet el mateix Schinas, que ha assegurat que "hi ha marge per arribar a un acord", però ha deixat tota la responsabilitat en la mateixa Von der Leyen, que pot guardar-se la carta del canvi de nom per renegociar altres canvis en la construcció de la futura Comissió Europea, després que l'Eurocambra li estigui posant difícil. Fins ara, en els diversos exàmens, l'Eurocambra ha tombat la candidata de Romania i el d'Hongria per conflicte d'interessos, però també ho ha posat difícil a la candidata francesa i al polonès, als quals s'ha requerit un segon examen.

Sense noves propostes en política migratòria

Sobre la política migratòria de la Unió Europea que Schinas haurà de coordinar, el candidat a comissari s'ha mostrat compromès a promoure una política comuna de migració, asil i acollida per resoldre el bloqueig actual."Hem d'aconseguir el consens, fracassar no és una opció", ha etzibat, assegurant que el Tractat de Dublín ha de servir de punt de partida per continuar progressant. Tot i això, no ha aportat noves idees ni ha concretat projectes en aquest sentit. S'ha marcat com a primer pas visitar totes les capitals dels estats principalment afectats i tenir una proposta a finals del primer any per posar sobre la taula.

El candidat a comissari ha defensat que "Europa sempre serà una terra d'asil", però al mateix temps ha remarcat que les persones que arriben a Europa de manera "irregular" han de saber que "tornaran a casa seva d'alguna manera". A parer seu, la política migratòria europea s'ha de reformar des d'un punt de vista "objectiu" i tenint en compte "la demografia, les necessitats del mercat de treball i la lluita contra el tràfic de persones".

stats