Segona dimissió al govern britànic en una setmana

LondresMés problemes per a Theresa May. La primera ministra britànica va acceptar ahir a última hora la dimissió de la ministra per al Desenvolupament Internacional, Preti Patel. Segona dimissió forçada d’un ministre britànic en una setmana, en aquest cas per enganyar reiteradament la cap de l’executiu. La decisió es va fer pública després que Patel i May es reunissin durant vint-i-cinc minuts a Downing Street.

Dimarts al vespre havia transcendit a través de l’edició virtual de The Sun que Patel no havia explicat a la premier tots els detalls de les trobades -fins a dotze- que va mantenir amb ministres israelians, incloent-hi una amb el primer ministre, Benjamin Netanyahu, durant un viatge familiar de vacances a Israel l’agost passat, i a Londres i Nova York al setembre.

Divendres passat la BBC informava per primer cop d’aquests contactes secrets de Patel amb autoritats israelianes. Ni el ministeri d’Afers Estrangers ni la primera ministra en tenien constància. Però May va donar una segona oportunitat a Patel. Dilluns la va cridar per aclarir els fets. I en acabar la trobada, l’oficina de premsa de la primera ministra va emetre un comunicat assegurant que May havia acceptat les explicacions de la ministra. L’afer semblava tancat.

Però les revelacions de The Sun de dimarts al vespre, també recollides per la BBC, van precipitar els esdeveniments. Segons aquestes informacions, Preti Patel havia mantingut dues reunions més amb ministres israelians de les quals no en va informar May en la reunió perquè s’expliqués.

Patel és el segon ministre britànic forçat a dimitir en només una setmana. Michael Fallon, fins a l’1 de novembre responsable de Defensa, va renunciar al càrrec entre acusacions i sospites d’assetjament sexual contra membres del personal de Westminster. Les denúncies es van fer públiques a la llum de l’impacte causat per les revelacions sobre el productor de cinema de Hollywood Harvey Weinstein.

Tornada apressada

Des que ahir al matí Downing Street va anunciar que havia ordenat a la ministra tornar immediatament a Londres -i cancel·lar la gira que feia per l’Àfrica en companyia d’un altre membre del govern, el responsable del departament de Comerç Internacional, Liam Fox-, el destí de Patel estava escrit.

De fet, alguns membres del Partit Conservador i de l’oposició ja n’havien demanat dilluns la destitució en saber-se els detalls d’algunes de les activitats que la ministra va dur a terme a Israel. Entre altres, una visita als alts del Golan, un territori ocupat a Síria des del 1967 però que el Regne Unit no reconeix com a part de l’estat jueu. Patel, a més, hauria compromès fons econòmics del seu ministeri per a l’assistència dels refugiats sirians que s’hi han instal·lat i que són tractats en un hospital de campanya de l’exèrcit israelià. Aquesta promesa trenca el codi de conducta ministerial del Regne Unit.

Mentir al Parlament

Però l’engany de la ministra no només va tenir com a víctima la premier May. També Patel va enganyar el Parlament. Dimarts el número dos del departament de Desenvolupament Internacional, Alistair Burt, va comparèixer als Comuns per donar explicacions de l’afer. I tampoc va oferir als parlamentaris un quadre complet dels viatges i les relacions de la seva cap a Israel, que només van obtenir quan The Sun i la BBC el van difondre.

Downing Street volia fer creure ahir al vespre que la decisió de la primera ministra reforçava la seva posició. Però, a la pràctica, després dels dos enganys May no tenia cap més remei sinó fer-la fora. Que la premier no cessés Patel de manera fulminant dilluns va ser llegit com una mostra de la seva extrema feblesa, incapaç de controlar un executiu del qual ha transcendit més d’una baralla, principalment entre el cap de la diplomàcia, Boris Johnson, i el ministre del Tresor, Phillip Hamond.

Patel, una de les cares més visibles i actives de la campanya pel Brexit, és molt popular entre el sector dretà dels tories. Enviar-la cap a casa trencava l’equilibri de forces entre els dos sectors que malviuen a l’interior del govern i, per això, tot i les crítiques, May s’hi va resistir. La conjuntura la va salvar fins ahir.

Malgrat tot, Theresa May continua trepitjant un terreny ple de mines. Perquè ara, entre els diputats de segona fila del partit, tindrà una poderosa enemiga amb possibles temptacions de revenja i amb la convicció de tensar la corda del Brexit radical si considera que el govern fa massa concessions al sector més proeuropeu i que voldria un període de transició de dos anys després de fer oficial la sortida de la Unió.

La marxa de Patel i la caiguda de Fallon, a més de la investigació a què està sent sotmès el número dos de May al govern, Damien Green -denunciat també per presumpte assetjament-, esbossa un paisatge devastador per a una primera ministra sense sort. A Westiminster tothom es pregunta ara quina serà la pròxima pedra amb què ensopegarà la premier.

Se suïcida un conseller acusat d’assetjament

Carl Sargeant, conseller laborista del govern del País de Gal·les fins al cap de setmana, es va suïcidar dimarts després de ser destituït a causa d’un seguit d’acusacions d’assetjament sexual, com a part de l’onada expansiva del cas Weinstein que viu Westminster i, en general, tota la política britànica. Sargeant, casat i amb dos fills, no només va perdre la feina sinó que també va ser suspès de militància. Però amics del mort van denunciar ahir a la premsa britànica que l’acusat no va tenir cap garantia ni possibilitat de defensar-se, perquè ningú del partit li va comunicar els detalls de les al·legacions en contra seva. Alistair Graham, antic responsable de la comissió d’estàndards de la vida pública del País de Gal·les, assegurava ahir a diferents mitjans de comunicació que no s’havia tractat amb justícia Sargeant i que la decisió de cessar-lo adoptada pel govern regional es va prendre amb “rapidesa”. Graham ha demanat una revisió del cas.