FRANÇA

Taüts de cartró i làpides de fusta

París obre el seu primer cementiri ecològic, on els difunts són enterrats amb materials biodegradables

Pensar en verd, fins i tot un cop mort. París ha obert un espai funerari ecològic de 1.560 m² -en el qual s’hi podran enterrar 150 persones-, una alternativa als cementiris tradicionals en què la idea és que tot sigui biodegradable. És a dir, un concepte d’enterrament respectuós amb el medi ambient. Els nínxols de formigó, doncs, estan prohibits en aquest espai, que és al cementiri d’Ivry-sur-Seine, a tocar del districte 13 de la capital francesa. En substitució d’aquests nínxols, la municipalitat distribuirà una mena de làpides de fusta, més aviat discretes, perquè les famílies hi puguin inscriure el nom dels difunts. De fet, aquest cementiri està pensat com un gran espai verd, “una mica com els cementiris americans”, explica Sylvain Ecole, cap del servei de cementiris de l’Ajuntament de París.

Normativa que s’ha de seguir

Les famílies que vulguin enterrar els seus morts en aquest cementiri natural hauran de comprometre’s a seguir una mena de normativa en la qual hi ha estipulades certes regles, com ara no instal·lar làpides ni utilitzar la tanatopràxia amb el difunt. De fet, no es pot utilitzar cap producte químic per preparar o conservar el cos. A més, la vestimenta amb la qual s’enterri la persona haurà de ser, en la mesura del possible, de fibres naturals com ara el lli. Els difunts s’han d’enterrar en taüts de cartró o de fusta -sense envernissar- procedent de boscos de la regió de París o bé francesos, és a dir, locals, on predominen espècies com ara l’acàcia, el castanyer i el roure. A més, tots els enterraments es faran a terra per “limitar el consum energètic”.

A més de ser ecològic, des de l’Ajuntament asseguren que aquest tipus d’enterrament surt més a compte econòmicament. “Un enterrament ecològic costa un 22% menys que el convencional”, assegura Ecole. Segons el cap de servei de cementiris, una concessió funerària per deu anys en aquest espai costa 294 euros de mitjana, mentre que una concessió en un cementiri tradicional en costa 376. Per contra, la municipalitat de París calcula que la làpida de fusta s’haurà de canviar cada decenni.

Amb tot, l’espai respon a la creixent demanda dels parisencs pel que fa a les qüestions mediambientals, segons han explicat a l’ARA des de l’Ajuntament. Per intentar respondre a aquest auge, París ja va prohibir fa quatre anys els herbicides sintètics als 20 cementiris de la capital francesa: catorze són intramurs i la resta es troben fora de la ciutat, incloent-hi el d’Ivry-sur-Seine. Al març el Consell de París va aprovar un pla de biodiversitat en el qual s’aposta, entre altres punts, per desenvolupar la vegetació en tots els seus cementiris, ja sigui plantant herba a les voreres i els camins, arrelant plantes enfiladisses perquè cobreixin aquelles parets que estiguin disponibles o diversificant les plantes que es fan servir a manera de tanca per delimitar una zona.

Més vegetació

En definitiva, “un prat envoltat d’arbustos” on no s’accepten, però, ni les plantes grans ni els arbres alts. “Els arbustos, com ara les roses o les plantes vivaces, tampoc s’accepten per raons òbvies de mida”, precisa Ecole. De fet, només es toleraran les flors petites de temporada. S’entén, doncs, que es fa creu i ratlla a les flors artificials que sovint s’utilitzen als cementiris perquè guarneixin les tombes durant més temps. Per descomptat, tampoc es podran construir monuments.

Si bé aquest cementiri ecològic és el primer que es crea a París, no és l’únic a França. De fet, la ciutat de Niort, a la regió de la Nova Aquitània, només accepta enterraments d’aquest tipus. L’ajuntament de la capital francesa ja està estudiant crear altres espais similars en altres cementiris, com ara als de Bagneux, Pantin i Thiais. Aquest últim hauria de ser el següent a acollir enterraments ecològics i ho faria amb un nombre elevat de concessions -s’hi podrien enterrar uns 2.000 difunts-, tenint en compte que és el cementiri més gran dels afores de París, amb més de 100 hectàrees.

Més continguts de