CIÈNCIA

Troben per primer cop aigua líquida i salada a Mart

Investigadors italians descobreixen un llac de 150 km2 ocult sota el gel del pol sud del planeta vermell

El seu lema era 'Follow the water' i han seguit l’aigua fins a trobar-la, per primer cop a la història, líquida i salada a Mart. El descobriment d’un grup d’investigadors italians de la Universitat de Bolonya que ahir va anunciar la revista 'Science' és un dels més importants dels últims anys perquè obre noves possibilitats per trobar formes de vida al Planeta Vermell, el més pròxim a la Terra, i reconstruir la seva història climatològica i geològica.

La investigació conclou que Mart té un gran llac d’aigua sota una capa d’un quilòmetre i mig de gel al pol sud del planeta. El llac, que ocupa uns 150 km2 –més que la superfície de Barcelona– i té almenys un metre de profunditat, s’ha descobert a partir de les observacions que la nau 'Mars Express' de l’Agència Espacial Europea va fer durant tres anys i mig, del maig del 2012 al desembre del 2015.

Els científics van adonar-se que, mentre el radar MARSIS inspeccionava una regió anomenada Planum Australe, al pol sud, el senyal canviava bruscament. Aquest instrument emet senyals de radar que penetren a la superfície del planeta i, en funció del temps i la força amb què es reflecteixen a la nau especial, els científics saben què hi ha a sota. Així, es va registrar un senyal reflectit pel gel, un altre –menys intens– reflectit per les roques que hi ha a sota i, finalment, també es va detectar un reflex molt intens en una superfície d’uns 20 quilòmetres de diàmetre.

Els investigadors van concloure que l’única explicació d’aquest senyal és que fos aigua líquida. “Qualsevol altra explicació que volíem donar a aquests ecos forts era molt menys probable que la possibilitat que es tractés d’aigua”, va afirmar ahir Roberto Orosei, autor de l’estudi i responsable del radar. De fet, el perfil que dibuixa el radar és semblant al dels grans llacs que s’han descobert sota el gel de l’Antàrtida o Groenlàndia.

Les dues últimes dècades ja s’havia descobert que Mart havia tingut rius i llacs, i que part d’aquella aigua es conserva ara en forma de gel (a la superfície) i gas (a l’atmosfera). Ara el descobriment apunta també a la presència d’aigua líquida, tot i les baixes temperatures a Mart. Això és possible perquè les capes de gel pressionen i redueixen el punt de fusió de l’aigua. “Perquè les ones del radar passin, el gel ha de ser molt transparent, i això es passa a 20 graus sota zero, de manera que l’aigua líquida del llac ha de tenir la mateixa temperatura o menys, perquè si no el desfaria”, va apuntar Orosei, calculant que l’aigua del llac podria estar a 68 graus negatius. Ara bé, els investigadors reconeixen que la pressió del quilòmetre i mig de gel i la poca gravetat de Mart “no són suficients” per explicar que l’aigua no es congeli a aquestes temperatures, i per això creuen que l’aigua trobada també és molt salada. Una tesi que avalen també pel fet d’haver trobat perclorats de sodi, magnesi i calci en algunes zones de la superfície de Mart. De fet, a la Terra també hi ha uns 400 llacs subglacials i, tot i que la gran majoria són d’aigua dolça, també n’hi ha d’aigua molt salada, com el Vostok, a l’Antàrtida, o el Devon, al Canadà, on s'han trobat microbis.

Un pas endavant

Ara la pregunta del milió és si la troballa significa que hi ha vida a Mart. “Tot i que no en sabem la composició exacta, és un tipus d’ambient en què algunes bactèries terrestres podrien sobreviure”, va dir Orosei. El llac, doncs, podria ser un “dipòsit biològic possiblement habitat”. Tampoc es descarta que hi hagi altres llacs semblants a Mart. “No hi ha raons per concloure que la presència d’aigua sota la superfície estigui limitada a una única localització”, escriuen en el seu article a 'Science'. Ara bé, deixen clar que n’han buscat pel pol nord i no n’han trobat.

En tot cas, tenint en compte que la nau 'Mars Express' només ha explorat un 10% del pol sud marcià, el descobriment és un pas endavant enorme en les investigacions al planeta més pròxim a la Terra.

Més continguts de