Les dones turques aturen una llei per perdonar violadors de menors

BarcelonaA les ciutats turques d’Istanbul, Ankara, Kocaeli, Esmirna, Samsun i Eskisehir milers de dones han pres els carrers en els últims cinc dies. Desfilaven sota els lemes “No acceptem el vostre sistema d’abús” i “La violació no pot ser legalitzada”, en protesta pel projecte de llei aprovat dijous pel Parlament de Turquia per suspendre penes de presó per a aquells que hagin tingut relacions sexuals amb menors si estan casats amb les víctimes. Segons la Plataforma de Dones d’Ankara, prop de 4.000 presos per abusos a menors podrien haver-se beneficiat de la mesura.

A la indignació de les organitzacions de dones s’hi va sumar una demanda de les Nacions Unides que avisava el govern que aprovar la normativa donaria ales a l’abús sexual i als matrimonis forçats, un problema reconegut al país.

Finalment, la pressió als carrers ha pogut amb el partit del president Recep Tayyip Erdogan, l’AKP, impulsor de la iniciativa. Aquest dimarts el primer ministre turc, Binali Yildirim, anunciava la retirada del projecte de llei just abans que la proposta es votés al Parlament. “Ho discutirem en una comissió, si l’oposició té una iniciativa la mirarem i donarem veu a les ONG, els ciutadans i els experts”, va dir Yildirim, després que Erdogan suggerís el dia abans que el problema s’havia de resoldre “amb un ampli consens” de la societat.

Una norma ‘malinterpretada’

L’AKP defensa que la nova norma ha sigut malinterpretada i que no és una amnistia per als violadors, sinó una forma de solucionar un problema que es dóna en algunes parts del país. “Es tracta de normalitzar la situació de dones menors que s’han casat per motius culturals i ara pateixen veient que els seus marits són a la presó”, va dir la diputada de l’AKP, Ravza Kavakci Kan. En efecte, en moltes regions rurals de Turquia és un hàbit que les famílies casin les filles a partir dels 15 anys -sense declarar-ho al registre civil-, seguint rituals religiosos antics. Per als crítics, la llei permetrà que aquestes noies puguin ser violades amb impunitat i que, a més, les víctimes d’agressions sexuals no ho denunciïn per por de ser casades amb el seu agressor.

L’escriptora turca Elif Shafak explicava a la BBC que, precisament, un dels grans errors de l’esborrany és que s’oblida del consentiment de les noies. “Estem parlant de menors. Si un violador negocia amb la família, si la suborna o l’amenaça, els familiars poden donar el seu permís per a un casament i dir que la violació no va ser forçada”.

Segons dades del ministeri de Justícia del país, 440.000 noies de menys de 18 anys han sigut mares des del 2002 -16.000 menors de 15 anys-. A més, els casos d’abusos a noies dins aquesta franja d’edat s’ha triplicat en l’última dècada, i en aquest temps 438.000 menors s’han casat.

Erdogan, sobre la maternitat

Tampoc ajuda la situació de la dona a Turquia el fet que el seu president qualifiqués a principis d’estiu de “deficients” i “incompletes” les dones que decideixen no tenir fills i assegurés que les musulmanes haurien de renunciar als mètodes anticonceptius. “Rebutjar la maternitat és abandonar la humanitat”, va dir Erdogan en aquella ocasió.

El president turc viu immers en la polèmica pels tics autoritaris amb què dirigeix el país, més encara d’ençà del cop militar fallit del 15 de juliol passat. Des de llavors, el govern ha posat en marxa mecanismes repressius contra mitjans de comunicació, professors, funcionaris, jutges i fiscals, militars i policies i qualsevol sospitós d’actuar, o pensar, contra el govern.

A les ciutats turques d’Istanbul, Ankara, Kocaeli, Esmirna, Samsun i Eskisehir milers de dones han pres els carrers en els últims cinc dies. Desfilaven sota els lemes “No acceptem el vostre sistema d’abús” i “La violació no pot ser legalitzada”, en protesta pel projecte de llei aprovat dijous pel Parlament de Turquia per suspendre penes de presó per a aquells que hagin tingut relacions sexuals amb menors si estan casats amb les víctimes. Segons la Plataforma de Dones d’Ankara, prop de 4.000 presos per abusos a menors podrien haver-se beneficiat de la mesura.

A la indignació de les organitzacions de dones s’hi va sumar una demanda de les Nacions Unides que avisava el govern que aprovar la normativa donaria ales a l’abús sexual i als matrimonis forçats, un problema reconegut al país.

Finalment, la pressió als carrers ha pogut amb el partit del president Recep Tayyip Erdogan, l’AKP, impulsor de la iniciativa. Aquest dimarts el primer ministre turc, Binali Yildirim, va anunciar la retirada del projecte de llei just abans que la proposta es votés al Parlament. “Ho discutirem en una comissió, si l’oposició té una iniciativa la mirarem i donarem veu a les ONG, els ciutadans i els experts”, va dir Yildirim, després que Erdogan suggerís el dia abans que el problema s’havia de resoldre “amb un ampli consens” de la societat.

Una norma ‘malinterpretada’

L’AKP defensa que la nova norma ha sigut malinterpretada i que no és una amnistia per als violadors, sinó una forma de solucionar un problema que es dóna en algunes parts del país. “Es tracta de normalitzar la situació de dones menors que s’han casat per motius culturals i ara pateixen veient que els seus marits són a la presó”, va dir la diputada de l’AKP, Ravza Kavakci Kan. En efecte, en moltes regions rurals de Turquia és un hàbit que les famílies casin les filles a partir dels 15 anys -sense declarar-ho al registre civil-, seguint rituals religiosos antics. Per als crítics, la llei permetrà que aquestes noies puguin ser violades amb impunitat i que, a més, les víctimes d’agressions sexuals no ho denunciïn per por de ser casades amb el seu agressor.

L’escriptora turca Elif Shafak explicava a la BBC que, precisament, un dels grans errors de l’esborrany és que s’oblida del consentiment de les noies. “Estem parlant de menors. Si un violador negocia amb la família, si la suborna o l’amenaça, els familiars poden donar el seu permís per a un casament i dir que la violació no va ser forçada”.

Segons dades del ministeri de Justícia del país, 440.000 noies de menys de 18 anys han sigut mares des del 2002 -16.000 menors de 15 anys-. A més, els casos d’abusos a noies dins aquesta franja d’edat s’ha triplicat en l’última dècada, i en aquest temps 438.000 menors s’han casat.

Erdogan, sobre la maternitat

Tampoc ajuda la situació de la dona a Turquia el fet que el seu president qualifiqués a principis d’estiu de “deficients” i “incompletes” les dones que decideixen no tenir fills i assegurés que les musulmanes haurien de renunciar als mètodes anticonceptius. “Rebutjar la maternitat és abandonar la humanitat”, va dir Erdogan en aquella ocasió.

El president turc viu immers en la polèmica pels tics autoritaris amb què dirigeix el país, més encara d’ençà del cop militar fallit del 15 de juliol passat. Des de llavors, el govern ha posat en marxa mecanismes repressius contra mitjans de comunicació, professors, funcionaris, jutges i fiscals, militars i policies i qualsevol sospitós d’actuar, o pensar, contra el govern.

Nova onada de purgues

Sota l’empara de l’estat d’emergència que regeix Turquia des de l’intent de cop d’estat, Erdogan va decretar aquest dimarts l’expulsió de 15.000 funcionaris -la meitat policies- i el tancament de 375 associacions socials i culturals i de nou mitjans de comunicació. Segons el govern, la nova purga és per “vincles amb organitzacions terroristes o per formar part d’una estructura que realitza activitats contràries a la seguretat de l’estat”. En un discurs, el president va anunciar més mesures per “netejar el país d’aquesta banda de traïdors”.

Els represaliats d’aquest dimarts se sumen als més de 60.000 professors, 23.000 membres de les forces de seguretat, 20.000 militars, 8.000 metges, 6.300 professors universitaris i 3.600 jutges i fiscals que han sigut expulsats dels seus llocs de feina en els últims mesos. A més, Turquia, amb més de 120 periodistes empresonats, ha superat la Xina com el país del món amb més professionals de comunicació a la presó.

Sota l’empara de l’estat d’emergència que regeix Turquia des de l’intent de cop d’estat, Erdogan va decretar l’expulsió de 15.000 funcionaris -la meitat policies- i el tancament de 375 associacions socials i culturals i de nou mitjans de comunicació. Segons el govern, la nova purga és per “vincles amb organitzacions terroristes o per formar part d’una estructura que realitza activitats contràries a la seguretat de l’estat”. En un discurs, el president va anunciar més mesures per “netejar el país d’aquesta banda de traïdors”.

Els represaliats d’aquest dimarts se sumen als més de 60.000 professors, 23.000 membres de les forces de seguretat, 20.000 militars, 8.000 metges, 6.300 professors universitaris i 3.600 jutges i fiscals que han sigut expulsats dels seus llocs de feina en els últims mesos. A més, Turquia, amb més de 120 periodistes empresonats, ha superat la Xina com el país del món amb més professionals de comunicació a la presó.