TENSIÓ AL PAÍS DE MANDELA

Violència xenòfoba a Sud-àfrica

Milers de desplaçats i cinc morts en una setmana en els atacs a immigrants de la resta del continent

Cinc morts, desenes de ferits i fins a 5.000 desplaçats. Són les xifres que de moment ha deixat una setmana d’atacs contra ciutadans estrangers a Sud-àfrica. La fotografia d’aquest nou episodi de violència es completa amb persecucions i agressions amb matxet al mig del carrer i saquejos a botigues i negocis regentats per immigrants d’altres països africans. “No és xenofòbia, ni afrofòbia, com diuen alguns, és la mostra que la gent ho passa malament”, explica des de Johannesburg Dzentra Stewart, una jove que fa quinze anys va hi va immigrar procedent de Zimbàbue.

La mort d’una sud-africana a trets, suposadament a mans d’un immigrant d’un altre país africà, a la província de KwaZulu-Natal, s’apunta com la metxa que va encendre una tensió que és latent. El rei dels zulus, Goodwill Zwelithini, encara va atiar més el foc en exigir que tots els estrangers fessin les maletes i deixessin la feina als nacionals. A partir d’aquí, la policia ha sigut incapaç d’aturar les batalles campals entre sud-africans i botiguers de la resta del continent i la taca d’oli dels aldarulls s’ha estès fins que ahir va arribar al centre de Johannesburg.

A KwaZulu-Natal, l’ONU estima que 5.000 immigrants han deixat casa seva i s’han instal·lat als camps de refugiats improvisats que ha hagut d’obrir el govern, superat per una situació que no ha sabut gestionar.

Violència mimètica

Ranjeni Munusamy, una periodista del Daily Maverick gens complaent amb el rumb del país, es lamentava ahir que “l’estat postdemocràtic imita l’estat de l’apartheid”, en limitar-se a abordar el problema només amb la força policial, sense submergir-se en les arrels per tallar-les. Per a aquesta analista, com per a molts dels centres d’estudis sud-africans, l’origen de la violència no és altre que l’abandonament de les polítiques socials, que condemna una enorme capa de població a l’atur, la pobresa i a ser víctima de crims. “Això fa que la gent perdi la humanitat i faci servir la violència”, afirma Munusamy.

La tesi és compartida per l’Institut per als Estudis de la Seguretat, que rebat “els mites” universals que els immigrants africans són els culpables d’un atur del 40% -25% segons les estadístiques oficials- i els responsables dels nombrosos crims. Segons explica l’investigador Hamadziripi Tamakamayo, els estrangers contribueixen a moure l’economia ocupant treballadors locals i llogant locals per instal·lar-hi els negocis que ara són atacats per una multitud insatisfeta,. És el mateix segment de població que el 2013 i el 2014 va protagonitzar protestes per la falta d’habitatges dignes o de serveis bàsics, com aigua o llum, però que alhora va tornar a donar la majoria absoluta al Congrés Nacional Africà, al govern des del 1994. “Són pobres contra pobres”, resumeix la jove Dzentra.

Tamakamayo ho descriu com una “frustració que busca objectius febles”, és a dir, immigrants. Però l’investigador s’atreveix a apuntar una altra causa que explica les turbes actuals i assenyala que els “sud-africans s’han contagiat de les polítiques conservadores” de la UE de tancar fronteres als immigrants.

Hass Lorgat és un sud-africà implicat en la seva joventut en la lluita antiapartheid i que avui lamenta la falta de reacció del govern de Jacob Zuma, “més amoïnat pel que pensa la resta del món que per saber per què la gent està enfadada”.

Al govern li han caigut crítiques perquè al costat de les crides lògiques a acabar amb la violència contra els immigrants alguns ministres han aprofitat la situació per demanar als sud-africans que “denunciïn” els estrangers indocumentats, mentre que d’altres han apuntat la mà “d’unes forces ocultes que volen desestabilitzar” el país.

Els atacs i saquejos a estrangers ja han tingut resposta internacional. Com a represàlia, Nigèria ha anunciat que tancarà els negocis de sud-africans, i Zimbàbue i Moçambic han bloquejat trams de frontera per evitar aldarulls. Alhora, Malawi repatriarà els seus nacionals i Sud-àfrica farà el mateix amb 500 dels seus a Moçambic. Ahir un rotatiu local editorialitzava el sentiment majoritari mostrant un Nelson Mandela plorós perquè la seva nació, batejada com a arc de Sant Martí per la diversitat, es tenyeix de negre.