Internacional 24/09/2021

La nena que pidolava als talibans

La malnutrició infantil és un problema endèmic a l'Afganistan, que es preveu que empitjorarà amb els radicals al poder

4 min
La Farsihan, de 4 anys, al carrer on pidola entre els cotxes a Kabul

Enviada especial a KabulNo l’atropellen de miracle. De fet, veure-la moure’s entre els cotxes fa tenir el cor en un puny. La Farsihan era aquesta setmana al centre de Kabul, a prop del parc Zarnegar, on sempre es forma un embús monumental i és un lloc ideal perquè els pobres pidolin entre els vehicles. Hi ha nens que demanen almoina i homes que venen tota mena de trastos. La Farsihan demanava diners, tot i que és tan baixeta que no arriba ni al retrovisor dels cotxes. Amb tot no sembla acoquinar-se. Fins i tot quan passen els mastodòntics totterrenys amb què els talibans es mouen per Kabul i que abans pertanyien al govern, corre darrere dels vehicles cridant "mul·là, mul·là, dona'm diners!"

La Farsihan empaitant un dels totterrenys que circulen per Kabul.

"Però nena, què hi fas aquí? On és la teva mare?", li pregunta un vianant, perquè fins als mateixos afganesos els sorprèn que una nena que amb prou feines s'aixeca un metre de terra corri darrere dels talibans demanant-los diners. "La meva mare és a casa, jo soc aquí amb el meu germà", contesta la petita amb el cap cot i una veu gairebé imperceptible. Té les mans i els peus plens de ronya, i el vestit que porta és tan gruixut que li deu fer suar la cansalada amb la calor que fa. Diu que té 4 anys, però sembla més petita.

El germà és un nen de 10 anys. Es diu Sohail, porta una jaqueta gastada i també camina entre els vehicles demanant almoina. "La meva mare ens ha enviat aquí", justifica amb cara de no haver trencat mai un plat. Doncs anem a veure la mare.

El Sohail porta la seva germana Farsihan a l'esquena, entre els cotxes, en un carrer de Kabul.

La família viu al turó on hi ha la televisió, al centre de Kabul, en una de les moltes cases de tova que hi ha al vessant i a la qual només es pot arribar a peu pujant un pendent que deixa sense respiració qualsevol. "A mi tampoc m'agrada que vagin a pidolar, però què faig aleshores?", es queixa la mare, una jove de 25 anys que es diu Parekhon i que ja ha donat a llum quatre criatures. Diu que es va casar amb tan sols 14 anys.

La família és originària de la ciutat de Mazar-e-Sharif, al nord de l'Afganistan, però com tantes altres va fugir quan els combats entre els talibans i les forces de seguretat del govern afganès es van intensificar a l'estiu. Van arribar a la capital a principis d'agost, quan Kabul encara era una de les poques ciutats que no estaven sota el control dels talibans. I ara estan atrapats aquí. No tenen diners per tornar ni per sobreviure a la ciutat.

La Farsihan i el Sohail, amb la seva mare, Parekhon, a la casa on viuen a Kabul.

"A Mazar-e-Sharif el meu marit tenia feina i els meus fills anaven a escola", assegura la dona. Ara tots es dediquen a pidolar. Aconsegueixen uns 300 afganis al dia (uns 3 euros). Però per molts càlculs que es facin, no surten els comptes. Un quilo d'arròs val 90 afganis, un litre d'oli 150, i 100 un quilo de mongetes. I són sis boques per alimentar.

En la majoria d'hospitals infantils de l'Afganistan hi ha una unitat de malnutrició. Al d'Indira Gandhi, que és a tan sols uns centenars de metres d'on hi havia el quarter general de l'OTAN a Kabul, hi ha gairebé 50 nens ingressats. És un d'aquells llocs on acabes marejat. Els bressols se succeeixen amb nadons esquelètics o amb el cos inflat com una pilota.

L’Ahmad té 8 mesos i només pesa 4,15 quilos. La seva mare, Bahar Salimi, explica que ells també són desplaçats. Vivien a la província de Takhar, al nord, i també van arribar a Kabul fugint dels combats. En el bressol del costat la Setaesh respira amb dificultat. Té un any i tres mesos i pesa 4,32 quilos. "La seva mare no tenia llet", argumenta la tia, que està a peu del bressol cuidant la nena. Segons diu, des que va néixer, l'han alimentada a força de llet en pols. Res més. "És que no volia menjar cap altra cosa", justifica.

Bahar Salimi, amb el seu fill Ahmad, que té 8 mesos i només pesa 4,15 quilos.

Nasima Zazai, que és una de les metges de la unitat de malnutrició, es mostra impassible, com si res d'això li vingués de nou. "La pobresa és la principal causa de malnutrició, però també la incultura total de les mares, que no saben com han d’alimentar els fills", exposa. També assegura que hi influeix que les dones tinguin tants fills i de forma tan seguida, perquè el seu cos no té temps de recuperar-se i generar llet. A l'Afganistan la meitat dels menors de 5 anys pateixen malnutrició crònica, segons dades de l'any passat de l'UNICEF. De fet, segons la doctora Zazai, la situació no ha canviat a l'hospital. Hi havia tants nens amb malnutrició abans, quan les tropes internacionals eren al país, com ara. Amb tot, vaticina que tot anirà a pitjor amb els talibans, i que això és només la punta de l'iceberg.

stats