L’homofòbia d’Estat es consolida al Senegal
El Senegal va captar l’atenció de molts mitjans internacionals quan, fa pocs dies, el seu Parlament va aprovar endurir les penes contra l'homosexualitat. Si abans ja estava penada amb 5 anys de presó, ara el càstig serà de 10 anys i multes econòmiques que poden arribar fins als 15.000 euros –en un país on el PIB per càpita no arriba als 1.800 dòlars anuals—. La notícia ha permès retratar la dreta i l’esquerra europea, que l’han interpretat a partir dels prejudicis habituals. La dreta ha difós aquesta notícia com una mostra definitiva per arribar a una conclusió precuinada: l'homofòbia imperant a la societat senegalesa ens obliga a impedir l’entrada de persones procedents d’aquest país, i obliden que no cal anar a l’Àfrica occidental per trobar homofòbia. L’esquerra ha fugit d’estudi o ha culpat de la situació l’homofòbia imposada legalment durant el període colonial francès al país.
Aquest últim argument té un punt de partida raonable: van ser les potències colonials les que, horroritzades davant els costums pagans de molts africans en el camp sexual, van aplicar codis legals basats en l’homofòbia de l’època edificant els arguments al voltant de la moral cristiana. De totes maneres, l’argument esdevé ridícul precisament perquè ignora els desitjos de bona part de la societat senegalesa, 66 anys després de la independència: tant a les files del govern actual, d’ideologia panafricanista anticolonialista, com al govern anterior, més proper a París, la lluita contra l'homosexualitat ha estat una constant en la història recent del país.
Si haguessin volgut eliminar les lleis homòfobes, ja ho haurien fet. Mai han estat tan lluny d’això. Dels 138 diputats que van votar castigar l'homosexualitat, 135 hi van votar a favor i 3 es van abstenir. Ningú hi va votar en contra. Les associacions islàmiques que havien impulsat la proposta als carrers portaven en campanya des del 2020. El missatge dominant al Senegal i en altres països de la regió és que l’homosexualitat és una importació occidental, i que cal protegir les cultures locals d’aquesta contaminació estrangera.
Una fugida endavant
La voluntat de protegir la cultura senegalesa contrasta amb els companys de viatge dels moviments que han impulsat la iniciativa: segons Reuters, ultraconservadors dels Estats Units s’han coordinat amb la xarxa d’associacions senegaleses que han promogut l’enduriment de la llei. En nom de la protecció dels africans contra influències exteriors, els diputats del govern sobiranista senegalès fan pinya amb extremistes cristians que proven a l’Àfrica el que voldrien fer algun dia als Estats Units. Aquestes coincidències ens haurien d’alertar: els que creiem que les lleis democràtiques i les llibertats individuals estan per sobre dels llibres sagrats estem, globalment, cada cop més en minoria.
El Senegal afronta aquest 2026 un any crític en què tindrà moltes dificultats per pagar el seu deute. La persecució dels homosexuals, en aquest context, és una victòria sobiranista contra els occidentals al costat d’una derrota econòmica: davant la impossibilitat de complir el seu programa, el govern senegalès ofereix als seus ciutadans un boc expiatori que amb prou feines oferirà un alleujament temporal: el Senegal aplicarà mesures d’austeritat duríssimes i la majoria dels senegalesos viuran pitjor –i els homosexuals senegalesos, encara pitjor que la resta.