CRISI DE REFUGIATS

El tap fronterer deixa Grècia al caire del col·lapse

Les restriccions iniciades per Àustria arriben a Macedònia i deixen milers de refugiats atrapats a la frontera grega

L’efecte dòmino generat pel tancament de fronteres a Àustria s’ha estès cap al sud per la ruta dels Balcans i està abocant Grècia al col·lapse total. Amenaçada pels seus socis de la UE de deixar-la fora de l’espai Schengen al maig si no ha aconseguit posar ordre en el registre dels refugiats que li arriben per mar, Atenes ha de fer front ara al caos generat per la decisió de Macedònia de limitar encara més l’accés en la seva frontera sud.

Les noves restriccions del govern de Skopje han deixat atrapats milers de persones al camp d’Idomeni, situat en territori grec a la frontera amb Macedònia. Ahir la policia grega va arribar al camp decidida a desallotjar almenys 900 d’aquests immigrants per traslladar-los a centres d’acollida de Salònica i d’Atenes. Però el port del Pireu, a la capital grega, no deixa de rebre gent: en els últims dies 4.000 nous refugiats hi han arribat en ferri des de les illes, 1.250 només ahir al matí.

Grècia no dóna l’abast per atendre tants refugiats i no només els seus socis de la UE no semblen disposats a donar-li ajuda, sinó que els estats balcànics que la separen de la zona Schengen li estan posant les coses encara més difícils.

Ahir mateix Grècia va interposar una protesta diplomàtica contra Àustria davant de la UE, per haver-la exclòs de la reunió d’alt nivell que se celebrarà avui, liderada per Viena i amb participació de tots els països dels Balcans (excepte Grècia), per debatre mesures per fer front a la crisi migratòria. Grècia tem que la coordinació d’aquests països acabi propiciant més retorns de refugiats al seu territori.

Un total de 105.479 persones han arribat a Europa a través del Mediterrani des de començaments d’any, un 34% dels quals eren menors d’edat. La gran majoria (98.432) van desembarcar a les illes gregues des de Turquia, mentre que 6.589 van arribar a Itàlia i 458 a Espanya, segons xifres de l’ACNUR. La majoria eren sirians (41%), afganesos (27%) i iraquians (16%), però també n’hi havia d’iranians (4%), pakistanesos (3%) i nigerians (1%). En aquests primers mesos del 2016, 406 persones han mort al Mediterrani.

En l’últim mes 26.000 immigrants han creuat la frontera de Grècia amb Macedònia, des d’on segueixen el camí a cap a Sèrbia, Croàcia i Eslovènia -la ruta alternativa des que Hongria els va tancar la frontera al setembre- per arribar a Àustria, el primer país de la zona Schengen que els permetria arribar a Alemanya, el destí final majoritari.

A finals de l’any passat, Macedònia, Sèrbia i Croàcia van decidir tancar el pas a tots els que no fossin sirians, iraquians o afganesos, cosa que va deixar milers d’immigrants atrapats als centres d’acollida fronterers, com el d’Idomeni. Més tard, el 17 de febrer, Àustria va anunciar que limitaria l’entrada al seu territori a 3.200 persones al dia i acceptaria només 80 sol·licituds d’asil al dia. Eslovènia va fer el mateix. “L’efecte dòmino dels màxims establerts per Àustria i Eslovènia i la seva estratègia conjunta amb Croàcia, Sèrbia i Macedònia han desembocat en una acumulació de refugiats i demandants d’asil a Grècia i a Macedònia, on a unes 700 persones, majoritàriament afganeses, se’ls ha prohibit l’accés a Sèrbia”, denunciava ahir l’ACNUR.

Els afganesos, els nous exclosos

Macedònia acusa Sèrbia de retornar-li aquests 700 afganesos. Com a resposta, diumenge passat Skopje va decidir demanar documents suplementaris als afganesos que vulguin travessar des de Grècia, cosa que a la pràctica vol dir que, des de diumenge, només una persona d’aquesta nacionalitat ha pogut entrar al país. La nova restricció ha deixat el centre grec d’Idomeni, amb capacitat per a 2.000 persones, totalment desbordat. La policia grega va arribar ahir al matí a Idomeni amb autobusos buits, decidida a reallotjar centenars d’afganesos en altres zones del país. Almenys 450 van ser pujats a autobusos en direcció cap a Atenes. Enmig del caos, alguns immigrants van aconseguir trencar la tanca fronterera i van entrar finalment a Macedònia, on es van viure escenes de tensió.

Les ONG que treballen sobre el terreny alerten que, a més dels afganesos, hi ha centenars de persones que viuen als voltants del centre d’Idomeni. Són immigrants que no poden travessar la frontera perquè són magribins, somalis, pakistanesos, camerunesos o iranians, i alguns porten més d’un mes i mig atrapats allà. També als carrers d’Atenes hi ha molts immigrants d’aquests països en la mateixa situació. Per a ells, alerten les ONG, el tancament de fronteres es tradueix en un risc més gran de ser víctimes de les xarxes de tràfic de persones.

Mentrestant, milers d’immigrants al pas fronterer de Calais, al nord de França, estan pendents d’una ordre de desallotjament de la zona sud del camp, coneguda com la jungla. Les autoritats van decidir suspendre temporalment l’ordre quan es van adonar que hi viu molta més gent de la que pensaven. Més de 3.000 immigrants acampen a la jungla, i uns 400 són menors no acompanyats. Ahir Bèlgica va anunciar controls policials sistemàtics des d’avui a la seva frontera amb França, on ha desplaçat 300 policies, per evitar l’entrada de persones des de Calais.

Més continguts de