Dues dones encapçalen les principals candidatures a la presidència de Mèxic

Buenos AiresPer primera vegada en la història de Mèxic, dues dones lideren els partits majoritaris que concorreran a les eleccions presidencials, que seran el 2024. Són Claudia Sheinbaum, que representarà el partit governant, el progressista Moviment Regeneració Nacional (Morena), i els seus aliats, el Partit del Treball (PT) i el Partit Verd Ecologista de Mèxic (PVEM); i Xóchitl Gálvez com a candidata pel Front Ampli, la coalició opositora de dretes formada pel Partit Acció Nacional (PAN) –del qual és senadora–, el Partit Revolucionari Institucional (PRI) i el Partit de la Revolució Democràtica (PRD). Així, si no hi ha cap canvi, és probable que Mèxic nomeni la seva primera presidenta després de celebrar els comicis generals el 2 de juny de l'any que ve.

La notícia ha fet la volta al món per la seva excepcionalitat –segons l’informe anual Dones en Política elaborat per l’ONU, actualment només 17 països del món tenen una dona com a cap d’estat–, i expertes consultades per l'ARA hi han dit la seva: “Genera un gran entusiasme entre les dones i les feministes pensar que per primera vegada tindrem una presidenta al país”, afirma Adriana Báez, experta en representació política de les dones. Tant Sheinbaum com Gálvez tenen una sòlida trajectòria en política institucional, però venen d’entorns i realitats ben diferents.

Claudia Sheinbaum va néixer a Ciutat de Mèxic, té 61 anys i és física i doctora en enginyeria. De jove havia militat en moviments estudiantils d’esquerres i els seus primers passos en política van ser com a secretària de Medi Ambient quan l’actual president, Andrés Manuel López Obrador, governava Ciutat de Mèxic. De seguida es van tornar molt propers i ella va ser una gran aliada seva durant les seves tres campanyes presidencials. El 2018 va ser elegida cap de govern de la capital i es va convertir en la primera dona que ocupava aquest càrrec. La seva acció es va enfocar en la inversió en transport públic, i va haver d’afrontar una greu polèmica quan 26 persones van morir a causa del col·lapse d’un tram d’una línia de metro per falta de manteniment. Tot i que la seva proximitat al president li atorgaria avantatges electorals, també ha estat acusada de no tenir personalitat pròpia ni ser capaç de fer crítiques a la gestió de López Obrador.

Per la seva banda, Xóchitl Gálvez va néixer a la petita ciutat de Tepatepec, a dues hores de la capital, on va passar la seva infantesa. D’origen indígena i humil, va traslladar-se a la ciutat per estudiar, es va graduar en enginyeria i computació a la UNAM i avui en dia té una empresa de tecnologia per a edificis intel·ligents. Va iniciar-se en política durant la presidència del conservador Vicente Fox, com a comissionada nacional per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes. Assegura que coneix bé les classes populars i n'hi ha que la col·loquen més a l’esquerra que a la dreta, en part perquè no acaba d’identificar-se amb cap dels partits que representa. El seu estil desenfadat i proper destaca davant la formalitat de la seva contrincant, percebuda com una política distant.

Més polítiques de gènere?

Si bé és cert que és un fet inèdit al país que una dona tingui altes probabilitats de convertir-se en presidenta, “això no significa que hagi d’arribar una agenda feminista al govern”, apunta Alejandra López, politòloga de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). De fet, tant ella com Báez coincideixen que les polítiques de gènere no són al centre de l’agenda de cap de les dues candidates.

Pel que fa a Sheinbaum, López apunta una manca d’accions afirmatives en clau de gènere: “Es dona per fet que per ser d’un partit progressista dona suport als drets de les dones i la comunitat LGTBIQ+”. En canvi Gálvez “s’ha hagut de desmarcar de la postura conservadora de la seva coalició i s’ha manifestat a favor del dret a decidir sobre el propi cos i contra els feminicidis”, que actualment a Mèxic es cobren la vida de 10 dones al dia. Justament, la confirmació que dues dones es postularan a presidentes arriba en una setmana de canvis quant a drets sexuals i reproductius al país, on l’avortament ha estat despenalitzat aquest dimecres per part de la Suprema Cort de Justícia.

“La ciutadania ha canviat molt la seva perspectiva sobre el lideratge femení”, apunta López. L’any 2019 el govern va incorporar com a principi constitucional la paritat de gènere en tots els àmbits públics, cosa que va portar a un equilibri en els espais institucionals del país i a una “desmitificació del lideratge de les dones”. Això no obstant, l’experta anticipa que a la campanya electoral s’agreujarà la violència política contra Sheinbaum i Gálvez pel fet de ser dones: “Ser pioneres és difícil, i encara que siguem moltes en la lluita seguim tenint els mateixos reptes de sempre”.