Incertesa a Veneçuela davant d’una possible intervenció militar dels Estats Units

Buenos AiresEn una setmana en què el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat formalment l’inici d’una operació militar a l'Amèrica Llatina per “expulsar els narcoterroristes” de l’Hemisferi Occidental, en què s’ha confirmat el vintè atac a suposades narcollanxes al Carib –amb un saldo de 80 morts no identificats des del 2 de setembre–, i en què Donald Trump ha desplegat el portaavions Gerald Ford –el més gran i dotat del món– a Llatinoamèrica sense detallar-ne la localització, la intervenció a Veneçuela se sent imminent.

Des de Caracas, fonts anònimes han assegurat a l’ARA que, malgrat que “la gent no vol que entrin els Estats Units a Veneçuela sinó que es respectin els resultats de les eleccions de 2024”, també és cert que “la majoria de la gent està esperant que passi alguna cosa”. Aquesta “cosa” que no es concreta, però que “ha de passar”, sembla, més d’hora que tard, provoca incertesa i “una calma tensa” als carrers de la capital, però també a les fronteres de Veneçuela i a la resta de països de la regió.

Què implicaria, a 2025, una intervenció militar dels Estats Units en un país d’Amèrica Llatina? S’haurien de preparar, també, altres estats per una eventual acció d’aquest tipus en el seu propi territori? I una altra incògnita no resolta encara per ningú és: què està passant, en aquestes hores, dins del Palacio de Miraflores i a la cúpula del govern veneçolà?

“L’objectiu final dels Estats Units és acabar expulsant Nicolás Maduro del govern”, diu a l’ARA Alejandro Corbacho, expert en Seguretat i Defensa de la Universitat CEMA de l’Argentina: “Redoblar la pressió diplomàtica, com han fet ara, no és per anar contra Veneçuela, sinó contra el govern de Maduro”, defensa.

Corbacho creu que, més que un desembarcament i invasió militar, existeix la possibilitat d’una “intervenció tipus raid”, o sigui, que l’exèrcit dels EUA entri a Veneçuela, capturi la cúpula del govern i marxi. Mentrestant, fa setmanes que la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) es prepara per a una invasió, i el govern veneçolà ha activat les milícies civils, amb dubtosa preparació per enfrontar un exèrcit com el nord-americà. “Caldrà veure també quina imatge vol generar els Estats Units: si la de país invasor, o la de país alliberador”, diu Corbacho.

Per la seva banda, “Maduro vol qualsevol cosa menys un enfrontament”, diu a l’ARA Modesto Emilio Guerrero, analista, fundador del Partit Socialista Unit de Veneçuela i biògraf d’Hugo Chávez: “Ell és un negociador, sempre obre camins diplomàtics per evitar la confrontació”. Malgrat que l’altra part negociadora sigui el govern de Donald Trump, que ha estat taxatiu sobre el caràcter “il·legítim” del govern de Veneçuela, Guerrero creu que Maduro “recorrerà a qualsevol poder internacional entre Caracas i Washington, des de Lula fins a Putin, per aturar un enfrontament”. Aquest analista opina que el caràcter “no combatiu” de Maduro és una “bona notícia” en aquest context, ja que “el cost de la intervenció serà molt alt, i no el pagarà pas ell ni la seva família, sinó la meitat de la societat veneçolana”.

Un suport relatiu

Als països veïns hi ha aproximacions diverses sobre la possible intervenció a Veneçuela: Lula da Silva manté una distància diplomàtica: rebutja una solució militar i s'ofereix com a mediador, i Gustavo Petro ha deixat clar que Colòmbia –país que ha rebut gairebé 3 milions d'immigrants veneçolans en els darrers vuit anys– no participarà militarment en una eventual invasió. Tot i que profundament crític amb el lideratge de Maduro, Petro s’ha referit al principi de sobirania nacional i ha escalat la tensió amb els Estats Units: ha suspès l’intercanvi d’informació amb els serveis d’intel·ligència, al·legant que els atacs a les llanxes en aigües internacionals són “assassinats” i que “la lluita contra les drogues ha de subordinar-se als drets humans del poble caribeny”.

Per l’analista Alejandro Corbacho, la defensa de “la sobirania” per part del progressisme llatinoamericà és gairebé una hipocresia: “Se n’omplen la boca i després actuen igualment com a súbdits, perquè finalment som excolònies recents, tenim alts nivells de corrupció i matèries primeres en abundància”. El que han de fer, segons ell, els països de la regió és “triar si volen ser part d’un món de valors occidentals, amb els Estats Units i Europa” o, per contra, ser part d’un món “on no hi ha eleccions i on no saben el que és la democràcia, com Iran, Rússia, Corea del Nord i la Xina”.

Però Modesto Emilio Guerrero discrepa: creu que la defensa de la sobirania nacional és un valor rector de les societats llatinoamericanes i, particularment en el cas de Veneçuela, el que portaria molts veneçolans, fins i tot antichavistes, a lluitar contra una invasió dels Estats Units i a rebutjar la líder opositora –i recentment guardonada amb el Premi Nobel de la Pau– María Corina Machado a ser la pròxima presidenta de Veneçuela: “Ella ha convocat Trump a envair el seu propi país”, i amb això, segons Guerrero, “ha quedat dilapidada”.