El departament de Justícia dels EUA diu ara que el càrtel de Los Soles no és un grup, sinó "una terminologia"
El president estatunidenc assegura que no hi haurà eleccions a curt termini a Veneçuela
Mèxic diu que "no serviria de res" una intervenció dels EUA al país
La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha afirmat aquest dimecres que una eventual intervenció dels Estats Units en territori mexicà "no serviria de res" a l'hora de reduir la violència o el tràfic de drogues. En una roda de premsa, Sheinbaum ha defensat la "sobirania nacional" i una relació bilateral amb Washington basada en la "cooperació sense subordinació".
Dissabte, en la roda de premsa posterior al segrest de Maduro, Trump es va referir al país llatinoamericà i als càrtels de la droga, i va assegurar: "Alguna cosa s'haurà de fer amb Mèxic".
Cuba respon a Trump: "Estem disposats a donar les nostres vides"
El govern de Cuba ha carregat contra el president estatunidenc després que aquest amenacés el país centreamericà assegurant que "està a punt de caure". En un missatge a X, el titular d'Exteriors, Bruno Rodríguez, ha afirmat que Trump mostra un "desconeixement total sobre Cuba" i que "obvia, amb tota intenció, la seva política criminal d'asfíxia i guerra econòmica" contra el país. El missatge acaba amb una frase contundent: "Per la nostra terra, estem disposats a donar les nostres vides".
Sánchez avisa que Espanya no acceptarà "que s'amenaci explícitament la integritat territorial de Dinamarca"
A banda de la condemna a l'atac de Donald Trump a Veneçuela, Pedro Sánchez també ha advertit que Espanya tampoc acceptarà "que s'amenaci explícitament la integritat territorial de Dinamarca", en referència a les intencions que ha expressat el president dels EUA sobre Groenlàndia. El president del govern espanyol ha dit que l'Estat donarà suport als seus aliats perquè es respecti la legalitat internacional i posarà "tots els recursos perquè es reforci el multilateralisme que està sent debilitat".
El president espanyol condemna l'atac "il·legal" de Trump: "Espanya no serà còmplice"
El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha pronunciat per primer cop en roda de premsa –fins ara ho havia fet a través de missatges de X– en contra de l'atac de Donald Trump a Veneçuela. "Espanya no serà còmplice d'aquest atropellament", ha advertit després de la cimera sobre Ucraïna a París. Sánchez ha lamentat que el moviment estableix "un precedent molt perillós que empeny el món a un futur d'incertesa" i ha criticat que l'objectiu del president dels EUA "no sembla ser cap altre que canviar el govern d'un país per apropiar-se dels seus recursos naturals". El cap de l'executiu espanyol ha reivindicat el "respecte a la legalitat internacional".
Sánchez insisteix que vol mediar a Veneçuela i pretén reunir-se amb Delcy Rodríguez i Edmundo González
Tal com va expressar el govern espanyol en un primer comunicat després de l'atac dels EUA a Veneçuela, Pedro Sánchez ha insistit que vol exercir de mediador i ha expressat la intenció de reunir-se tant amb Delcy Rodríguez, successora de Nicolás Maduro, com amb el líder opositor Edmundo González. "Crec que Espanya pot jugar un paper de mediació, de contribució perquè hi hagi una transició que acabi en unes eleccions netes, lliures", ha dit en una roda de premsa a París després de la cimera sobre Ucraïna. Sánchez ha insistit en condemnar l'operació de Donald Trump i ha dit que "cal obrir un procés de diàleg sobre el futur de Veneçuela entre veneçolans". "Són ells els que han de decidir lliurement en unes eleccions qui és el seu president", ha afirmat.
Pedro Sánchez compareix després de la reunió de París
Compareixença del president espanyol, en directe des de París
Trump deia que Maduro liderava el Cartel de los Soles, ara la Justícia dels EUA diu que no és un grup real
Durant mesos, l'administració Donald Trump s'ha dedicat a dir que Nicolás Maduro liderava El Cartel de los Soles com un argument més per justificar la seva campanya militar sobre Llatinoamèrica. Ara, resulta que el departament de Justícia refreda l'afirmació que el Cartel de los Soles no és un grup real, sinó una terminologia per referir-se a l'entramat de corrupció entre membres del govern veneçolà i narcotraficants.
En la primera acusació presentada el 2020 contra Maduro s'assenyalava textualment com el líder veneçolà lidera el Cartel de los Soles. En el nou escrit publicat per Justícia aquest dissabte, poc després de la intervenció militar il·legal a Veneçuela, aquesta afirmació categòrica desapareix i es dilueix sota una idea més genèrica entorn de conceptes com "cultura de la corrupció" i similars. Tal com recull el New York Times, aquest canvi en la formulació implica que Justícia accepta de manera tàcita el que molts experts en Llatinoamericà ja venien assenyalant de fa anys: que en realitat és un terme col·loquial, inventat pels mitjans veneçolans als anys 90, per referir-se a funcionaris corromputs per diners del narcotràfic.
El canvi de narrativa es produeix just després que l'any passat, tant el departament del Tresor com el departament d'Estat, cataloguessin El Cartel de los Soles com a organització terrorista i situessin a Maduro com el seu cap. De fet, diumenge el secretari d'Estat, Marco Rubio, seguia referint-se al grup com si fos una organització real, tot i que l'acusació ja havia estat publicada dissabte.
"Continuarem reservant-nos el dret de fer atacs contra vaixells de drogues que portin drogues cap als Estats Units i que estiguin operats per organitzacions criminals transnacionals, inclòs el Cartel de los Soles", va dir en una entrevista a la NBC, tornant a emprar el grup com a justificant per a futures accions militars. Rubio també recalcava: "El líder d’aquest càrtel, ara està sota custòdia als EUA i s’enfronta a la justícia nord-americana al Districte Sud de Nova York. I aquest és Nicolás Maduro".
La Fiscalia de Veneçuela investiga les "desenes" de morts en l'atac dels EUA
El fiscal general de Veneçuela, Tarek William Saab, ha anunciat la designació de tres funcionaris del seu despatx per investigar les "desenes" de morts que va deixar l'atac dels EUA al país la matinada de dissabte, que va culminar amb la captura de Maduro. Per ara, les autoritats veneçolanes no han donat una xifra oficial de morts en l'atac, però diverses informacions apunten a 80 víctimes mortals, tant civils com militars.
L'Institut Nobel adverteix que no es pot transferir un premi
L'Institut Nobel noruec ha recordat aquest dimarts que un Premi Nobel no es pot transferir a terceres persones, després que l'opositora veneçolana guanyadora del Nobel de la Pau María Corina Machado hagi afirmat que vol "compartir" el seu guardó amb Donald Trump.
Si bé el premi no es pot transferir, el premiat pot disposar "de la manera que consideri oportuna" dels diners que l'acompanyen, ha matisat el portaveu de l'Institut, Erik Aasheim, en declaracions a EFE.
Groenlàndia pot ser el trencament definitiu d'Occident
Francesc MillanSis països europeus es posen al costat de Dinamarca davant l'amenaça de Trump sobre Groenlàndia
Els líders de les sis principals potències europees han expressat aquest matí el seu suport a Dinamarca i Groenlàndia en una declaració conjunta, i han assegurat que l'illa àrtica pertany al seu poble. El comunicat és una resposta a les reiterades amenaces del president dels Estats Units, Donald Trump, per apropiar-se del territori danès. "Groenlàndia pertany al seu poble. És responsabilitat de Dinamarca i Groenlàndia, i només d'elles, decidir sobre els assumptes relacionats amb Dinamarca i Groenlàndia", diu la declaració dels líders de França, Alemanya, Itàlia, Polònia, Espanya i Gran Bretanya, a més de Dinamarca. Amb tot, el to del missatge no és de confrontació directa amb la Casa Blanca.
El text íntegre del comunicat és el següent: "La seguretat a l’Àrtic continua sent una prioritat clau per a Europa i és fonamental per a la seguretat internacional i transatlàntica. L'OTAN ha deixat clar que la regió àrtica és una prioritat, i els aliats europeus estan intensificant els seus esforços. Nosaltres i molts altres aliats hem augmentat la nostra presència, activitats i inversions per mantenir l'Àrtic segur i dissuadir possibles adversaris. El Regne de Dinamarca —inclosa Groenlàndia— forma part de l’OTAN. La seguretat a l'Àrtic, per tant, s’ha d’assolir col·lectivament, conjuntament amb els aliats de l’OTAN, inclosos els Estats Units, tot respectant els principis de la Carta de les Nacions Unides, entre els quals hi ha la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres. Aquests són principis universals, i no deixarem de defensar-los. Els Estats Units són un soci essencial en aquest esforç, com a aliat de l’OTAN i en virtut de l’acord de defensa entre el Regne de Dinamarca i els Estats Units del 1951. Groenlàndia pertany al seu poble. Correspon a Dinamarca i a Groenlàndia, i només a ells, decidir sobre les qüestions que afecten Dinamarca i Groenlàndia".
Les darreres declaracions que s'han emès des de Washington fan pensar, però, que la voluntat dels europeus no compta gaire per als falcons de l'administració republicana.
El moviment de María Corina Machado fa una crida a l'alliberament dels presos polítics
El moviment Vente, de la líder opositora María Corina Machado, ha exigit l'alliberament de tots els presos polítics en una publicació feta a través de la xarxa social X. "Aquells que detenen injustament els presos polítics civils i militars haurien d'alliberar-los immediatament", diu. Machado, que ha repiulat el comunicat, intenta així continuar tenint una presència pública en el debat polític que s'ha obert al país arran del cop militar de Washington contra Nicolás Maduro i el fet que el mateix Donald Trump hagi descartat eleccions a curt termini al país i hagi refusat que el substitut del deposat president sigui la recent premi Nobel de la pau.
Felip VI defensa la inversió militar davant la "sensació creixent d'amenaça"
Andrea ZamoranoL’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans diu que Washington ha "soscavat" el dret internacional
El cop dels Estats Units a Veneçuela i el segrest del fins dissabte president del país, Nicolás Maduro, ha "soscavat un principi fonamental del dret internacional", segons ha declarat l’alta comissionada de l’ONU per als Drets Humans (OHCHR). En una conferència de premsa a Ginebra, Ravina Shamdasani, la seva portaveu, ha subratllat aquest dilluns que "els estats no poden amenaçar ni fer servir la força contra la integritat territorial ni la independència política de cap país". La crítica arriba després de la reunió d’emergència del Consell de Seguretat de l’ONU celebrada ahir, on alguns aliats dels EUA també han expressat la seva oposició a l’atac impulsat per Donald Trump. França va ser especialment contundent: Jay Dharmadhikari, representant adjunt permanent del país, va assegurar que la captura de Nicolás Maduro per part dels EUA "contravé el principi de resolució pacífica dels conflictes i el principi de no ús de la força". D'altra banda, aquest matí de dimarts, i per quart dia consecutiu, la Xina ha reiterat el seu rebuig a les accions "irresponsables" de Trump. Mao Ning, portaveu del ministeri d’Afers Exteriors xinès, ha afirmat que el país està "preparat per treballar amb els estats de la regió [...] per mantenir conjuntament la pau i l’estabilitat".
La borsa de Londres puja a recer de les promeses a les petrolieres fetes per Donald Trump
Les empreses petrolieres del FTSE 100, l'índex de referència que cotitza a la Borsa de Londres, s'han disparat aquest dilluns després que Donald Trump suggerís que els Estats Units podrien subvencionar l’exploració privada a Veneçuela. BP i Shell han pujat fins al 2,3 % i l'1,8 % respectivament, i han contribuit a impulsar el FTSE 100 el 0,6 % en l’obertura de la sessió.
Trump confirma que no hi haurà eleccions a curt termini a Veneçuela
Donald Trump, sense màscara de demòcrata, ha reforçat el seu missatge en les darreres hores. La prioritat per a Veneçuela no són unes eleccions lliures. L’objectiu principal és "posar ordre i arreglar un país trencat". "És un desastre. Ha estat gestionat molt malament. El petroli flueix molt per sota del seu potencial. Les grans companyies petrolieres ho arreglaran i invertiran, nosaltres només ens ocuparem del país i de la gent, inclosos els veneçolans que van haver de marxar", ha afirmat aquest dilluns en diferents intervencions a la cadena NBC, tant en una conversa telefònica amb la periodista Kristen Welker com també des de l'Air Force One, a la reportera que cobreix els desplaçaments presidencials.
Trump ha qualificat l’arrest de Maduro com un "moment extraordinari de la història, excel·lent per a l’hemisferi". El president nord-americà també ha assegurat que els preus del petroli baixaran amb la seva intervenció i que, tot i que els Estats Units no estan en guerra amb Veneçuela, podria ordenar un segon atac sense esperar l’aprovació del Congrés.
El mandatari ha explicat que ell lidera personalment les decisions sobre el país, tot i que hi ha altres responsables implicats, com Marco Rubio, Stephen Miller i J.D. Vance. "És un esforç de tot l’aparell de seguretat nacional. La nostra política busca canvis beneficiosos per a Veneçuela i per als Estats Units", ha subratllat.
També ha donat a entendre que Delcy Rodríguez, la presidenta interina, "coopera, necessita ajuda i vol que el seu país sobrevisqui". Alhora, ha llançat amenaces més enllà de Veneçuela i ha insinuat que Cuba podria ser el pròxim règim a caure i que els Estats Units podrien actuar en altres països, fins i tot fora de l’hemisferi occidental.
Trump suggereix que el seu govern podria subvencionar les petrolieres perquè inverteixin a Veneçuela
Donald Trump ha suggerit aquesta matinada que els Estats Units podrien subvencionar les companyies petrolieres perquè invertissin a Veneçuela, amb l’objectiu d’aprofitar les seves enormes reserves de cru. El president dels Estats Units ha afirmat en una entrevista a la cadena NBC que la indústria petroliera del país podria tenir noves operacions "en marxa" en un termini de 18 mesos. "Crec que ho podem fer en menys temps, però costarà molts diners. S’haurà de gastar una quantitat enorme de diners i les companyies petrolieres els gastaran, i després se’ls reemborsarà per part nostra o a través dels ingressos".
Sobre si havia parlat amb els principals directius dels gegants petroliers nord-americans Exxon Mobil, Chevron i ConocoPhillips, el president dels Estats Units ha dit que "és massa aviat" per revelar si havia mantingut alguna conversa, i va afegir: "Parlo amb tothom".
La Casa Blanca qüestiona una vegada més el dret de Dinamarca sobre Groenlàndia
El subcap de gabinet de Donald Trump, Stephen Miller, ha afirmat en una entrevista a la CNN aquest dilluns a la nit que sota la "doctrina Trump", els Estats Units utilitzaran el seu exèrcit "sense demanar disculpes" per garantir els interessos nord-americans, que, segons ell, són sinònims del "futur del món lliure". "Som una superpotència i, sota el president Trump, ens comportarem com una superpotència", ha dit.
Quan l'entrevistador l'ha pressionat perquè expliqués per què l’administració republicana ha deixat al poder una altra figura clau del règim de Maduro, Miller ha comentat que esperar que la líder de l’oposició i premi Nobel María Corina Machado assumís la presidència era "absurd i ridícul". "La qüestió –ha reblat– és que no permetrem que dictadors comunistes de pa sucat amb oli enviïn violadors al nostre país, drogues al nostre país o armes al nostre país, ni deixarem que un país caigui en mans dels nostres adversaris".
Pel que fa a Groenlàndia, Miller ha ofert una visió igualment contundent del poder dels Estats Units, qüestionant "quin dret" té realment Dinamarca sobre el seu territori insular autònom reconegut legalment, i ha insistit que "ningú no lluitarà militarment contra els Estats Units pel futur de Groenlàndia". Recentment, el president Trump va dir "necessitem Groenlàndia des del punt de vista de la seguretat nacional, i la Unió Europea necessita que la tinguem, i ho saben". El futur del territori sembla cada cop més el pròxim caprici del president.
María Corina Machado: "Volem compartir el Nobel amb Donald Trump"
La premi Nobel de la pau i opositora veneçolana María Corina Machado ha aprofitat la seva primera entrevista després del segrest i deposició de Nicolás Maduro per humiliar-se davant de Donald Trump. En una breu intervenció a Fox News aquesta matinada, Machado ha ofert el guardó al president dels Estats Units, que tant l'anhelava: "Com que aquest és el premi del poble veneçolà, evidentment volem donar-li i compartir-lo amb ell", ha dit.
Fins ara, Machado no ha parlat amb Trump, el qual dissabte la va menysprear com a possible relleu de Maduro en assegurar que "no té suport intern ni respecte dins del país. És una dona molt agradable, però no té el respecte" dels veneçolans. Machado també ha afirmat que planeja "tornar a Veneçuela tan aviat com sigui possible". "Cada dia prenc una decisió sobre on soc més útil per a la nostra causa". Trump considera que no ho és, ja que, almenys de moment, ha donat corda a la vicepresidenta de Maduro, Delcy Rodríguez, que ahir dilluns va jurar el càrrec de presidenta interina en una sessió parlamentària que es va iniciar amb la petició de l'alliberament de Maduro i la seva dona.
María Corina Machado no ha criticat obertament la decisió de Donald Trump, però sí que ha indicat que Delcy Rodríguez és "aliada de Rússia, la Xina i l'Iran".
D'altra banda, Donald Trump no ha evitat les crítiques a la Premi Nobel. En una entrevista telefònica amb l'NBC, en què ha repassat de forma caòtica tots els fronts que ha obert amb el segrest de Maduro, el president dels Estats Units ha assegurat que María Corina Machado "no hauria d'haver guanyat" el guardó. De fet, The New York Times ha apuntat en les darreres hores que la concessió del premi a l'opositora veneçolana i no pas a ell ha tingut un dels motius pel qual no l'ha designada com a successora de Nicolás Maduro.
Els EUA, en un missatge a X: "Aquest és el nostre hemisferi"
El departament d'Estat dels Estats Units ha fet una publicació a X en què mostra sense embuts la seva voluntat de controlar tot Amèrica: "Aquest és el nostre hemisferi, i el president Trump no permetrà que s'amenaci la nostra seguretat". L'administració estatunidenca ha manifestat en diverses ocasions que vol influir a tot el continent, també a l'Amèrica Llatina, en una acció que recorda la doctrina Monroe i que Washington ha rebatejat com a doctrina Donroe, per la "d" de Donald Trump.