Així afecta la Xina l'atac contra Veneçuela: un deute milionari que no cobrarà

PequínLa Xina ha condemnat sense reserves la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i ha demanat l'alliberament immediat de Nicolás Maduro. Al contrari de la Unió Europea, ha estat directa a l'acusar Donald Trump de violar el dret internacional i els principis de la Carta de les Nacions Unides. Cal veure si més enllà de les declaracions del seu president, Xi Jinping, farà algun pas més en un conflicte en què no disposa de gaire marge d'actuació.

El segrest de Maduro i la voluntat de Trump de controlar Veneçuela i el seu petroli envien un contundent missatge a la Xina: Washington no permetrà que el gegant asiàtic segueixi augmentant la seva influència a la regió.

Pequín fa dècades que inverteix a Llatinoamèrica i teixeix una espessa xarxa d'aliances comercials amb diferents països, independentment si els seus governs són de dretes o esquerres. Veneçuela és un dels seus principals aliats a Llatinoamèrica, i prova d'això és que el 2023 Xi Jinping i Maduro van signar una declaració d'“associació estratègica”.

Hores abans de la seva captura, Maduro havia rebut al palau presidencial de Miraflores Qiu Xiaoqi, l'enviat especial del govern xinès per a assumptes llatinoamericans. Aquesta trobada sembla demostrar que Pequín desconeixia els plans de Trump.

La intervenció nord-americana deixa un escenari complex per a Pequín. La Xina és el principal comprador de petroli de Veneçuela, pràcticament el 80% de les exportacions tenien aquesta destinació. Tot i això, per a Pequín només representen un 4% del total de les seves importacions de cru. El problema de la Xina no serà tant l'accés al petroli veneçolà com la manera de cobrar l'immens deute contret per aquest país.

El deute veneçolà

Pequín havia estat finançant el règim chavista amb préstecs avalats pel petroli, malgrat que en els últims anys la inversió xinesa s'havia refredat a causa de la caiguda de la producció i la crisi interna del país. El 2024 la inversió directa del gegant asiàtic a Veneçuela es va reduir a una desena part de l'efectuada el 2018, segons dades publicades pel mateix govern xinès.

Tot i l'opacitat de les relacions entre els dos països, es calcula que el deute de Veneçuela amb la Xina pujava a més de 10.000 milions de dòlars el 2024. Algunes fonts com Forbes fins i tot doblen aquesta xifra. La caiguda de Maduro genera molta incertesa a les entitats financeres xineses, sobretot si es confirmen les intencions de Trump de controlar el país. En aquest cas, els creditors nord-americans tindran prioritat sobre els xinesos.

El diari oficial Global Times assegura en un dels seus editorials que l'impacte de la intervenció nord-americana a la Xina serà "mínim" a curt termini, però a la llarga el control dels Estats Units sobre una de les reserves de petroli més grans del món pot provocar “manipulacions” en els preus globals del cru.

El missatge dels Estats Units és clar: no vol que la Xina estengui els seus tentacles a la regió, que considera part de la seva àrea d'influència. No és el primer avís. Trump ja va amenaçar amb reclamar el control del canal de Panamà perquè la Xina cada vegada tenia més domini sobre aquesta infraestructura. La coacció va donar els seus fruits: el nou president de Panamà ha anunciat que el país no participarà en la iniciativa de crear corredors comercials coneguda com la Nova Ruta de la Seda, i l'empresa xinesa que opera els dos ports d'accés al Canal n'està negociant la venda.

La Xina a l'Amèrica Llatina

Tot i l'actitud bel·ligerant de Washington, serà difícil revertir l'avenç xinès a Llatinoamèrica. Fa més de dues dècades que Pequín estreny els llaços comercials i les inversions a la regió. S'ha convertit en el segon soci de l'Amèrica Llatina, amb un intercanvi comercial de 518.470 milions de dòlars el 2024, i ha signat tractats de lliure comerç amb països com Xile, el Perú o Costa Rica.

La Xina ha invertit en infraestructures, fàbriques de cotxes, plaques solars, etc. A més, s'ha convertit en una alternativa per als productes agrícoles, miners i manufactures de la regió davant de la guerra aranzelària imposada per Trump. La majoria dels països estrenyen les relacions amb Pequín, especialment el Brasil, però fins i tot el president argentí, Javier Milei, s'ha rendit a Xi Jinping.

La intervenció de Washington a Veneçuela deixa oberts altres fronts, ja que Donald Trump ha reiterat el seu interès per controlar Groenlàndia per defensar els interessos dels Estats Units. Fins ara, les inversions xineses a l'illa són escasses i molts projectes miners o de construcció d'infraestructures s'han aturat per problemes mediambientals. Però l'Àrtic i l'obertura de noves rutes comercials és una prioritat per a la Xina, que compta amb el canvi climàtic i l'aliança amb Rússia per connectar els ports amb els europeus i el Canadà.

A la Xina, la intervenció nord-americana a Veneçuela ha estat criticada, però també s'ha vist com un exemple a seguir. A les xarxes socials xineses es plantegen operacions similars per annexionar-se Taiwan i capturar el seu president independentista.

Més enllà de l'opinió pública xinesa, molt dirigida, la realitat és que l'actuació de Trump de saltar-se el consens internacional i intervenir militarment en un país deixa espai a Xi Jinping per consolidar-se com el líder del Sud Global i del multilateralisme. La figura de Xi Jinping es pot engrandir com a exemple d'estabilitat davant el comportament de Trump. D'altra banda, la defensa d'un nou ordre mundial basat en la força i en àrees d'influència també ha fet saltar les alarmes al Japó i a Corea del Sud davant d'un futur abandonament dels Estats Units.