Espanya no reconeixerà "una intervenció que viola el dret internacional"

Barcelona / MadridEl govern espanyol s'ha ofert al matí com a mediador entre els Estats Units i Veneçuela, a l'expectativa de saber com s'acabava l'atac nord-americà, que s'ha saldat amb la captura de Nicolás Maduro i la seva dona. A la tarda, després de veure com Donald Trump reivindicava el dret del seu govern a tutelar, a partir d'ara, la transició a Veneçuela, el president de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, ha matisat la seva equidistància per garantir que "Espanya no reconeixerà una intervenció que viola el dret internacional i empeny la regió a un horitzó d'incertesa i bel·licisme".

"Demanem a tots els actors que pensin en la població civil, respectin la Carta de Nacions Unides i que articulin una transició justa i dialogada", ha afegit Sánchez en un missatge a X. Des de primera hora, el ministeri d'Afers Exteriors espanyol ha fet una crida a la "desescalada", "la moderació" i "la responsabilitat", i la Moncloa i el mateix Sánchez han recordat que no han reconegut mai els resultats de les eleccions veneçolanes del 2024 i que Espanya ha acollit sempre les persones que han hagut d'abandonar el país per motius polítics.

Fonts d'Exteriors han afegit que el titular de la cartera, José Manuel Albares, està en contacte amb els seus homòlegs europeus i llatinoamericans i també ha parlat amb el líder opositor veneçolà, Edmundo González. ERC, el BNG, Bildu, Podem, Compromís i Sumar ja han sol·licitat la compareixença del ministre al Congrés perquè expliqui la posició espanyola davant d'una operació que tots ells han condemnat. De fet, el soci minoritari de l'executiu espanyol, Sumar, ha qualificat l'atac d'"acte de pirateria imperialista".

Des del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha trigat a reaccionar i quan ho ha fet ha sigut per situar-se al costat de l'oposició veneçolana; ha reclamat que el següent pas a Veneçuela sigui una "transició democràtica sota el lideratge del president electe, Edmundo González, i de María Corina Machado", recent guanyadora del premi Nobel de la pau.

La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha estat més explícita que Feijóo en la defensa de l'operació dels Estats Units, i ha destacat que la caiguda del president veneçolà, Nicolás Maduro, "és una de les notícies més importants dels últims temps". En la mateixa línia s'ha posicionat l'extrema dreta: Vox ha reclamat al règim chavista que es rendeixi de forma immediata i ha agraït a Donald Trump la intervenció, que ha dit que permet que a partir d'avui "el món sigui una mica més lliure". Abascal ha aprofitat, a més, per criticar la Moncloa i l'esquerra espanyola titllant-les de "màfia sanchista i esquerra corrupta" pels seus vincles amb el govern veneçolà. Aliança Catalana també ha celebrat la detenció de Maduro.

Les esquerres condemnen l'atac

"El principal perill per a tot el món són Trump i els seus seguidors", ha dit el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, que ha denunciat les "mentides" dels que defensen l'operació. A X, Rufián ha dit que "bombardejar un altre país no és una guerra sinó una agressió i detenir el president d'aquest país no és un arrest sinó un segrest". El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha opinat posteriorment en la mateixa línia.

Els més contundents contra Trump estat els representants de Podem, precisament el partit amb més vincles històrics amb el règim veneçolà. La líder dels liles, Ione Belarra, ha demanat que Espanya trenqui relacions diplomàtiques amb els Estats Units i surti de l'OTAN i ha titllat de "vergonya" el posicionament de l'executiu de Sánchez. La CUP també ha condemnat l'atac, com ho han fet els dos principals sindicats estatals, CCOO i UGT. Per la seva banda, Junts ha expressat "preocupació" per la "violació flagrant del dret internacional" per part de Trump.

Pendents dels 7.800 catalans

Des del Govern de la Generalitat també ha garantit que està seguint "minut a minut" la crisi en coordinació amb el ministeri d'Exteriors, i ha recordat que hi ha uns 7.800 catalans que viuen al país. La Delegació de la Generalitat als Estats Andins, que té la seu a Colòmbia, s'ha posat en contacte amb el Centre Català de Caracas. "Donem suport a la mediació oferta pel govern espanyol i creiem que la UE pot jugar un paper rellevant en la cerca d'una solució", apunta en un comunicat signat per la conselleria d'Afers Exteriors.