"Un papa gairebé peruà": l'Amèrica Llatina es fa seu el papa Lleó XIV

Buenos Aires“Si em permeten, també, una paraula, una salutació [...] a la meva estimada diòcesi de Chiclayo, al Perú”, va dir en castellà Robert Prevost en el seu primer discurs com a pontífex, davant una multitud que l'ovacionada, emocionada, a la plaça de Sant Pere, “on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe, i ha donat tant per seguir sent una Església fidel a Jesucrist”.

En televisions locals, peruans residents a Itàlia, amb banderes del seu país a les mans, compartien l’emoció que han sentit en saber la identitat del nou papa, que ha passat gairebé quaranta anys al Perú, on va ser nacionalitzat l’any 2015. “No s’ha triat un nord-americà i prou”, diu a l’ARA Adrián Menéndez Valdivia, periodista i docent de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, “s’ha triat un nord-americà que va decidir ser llatinoamericà”, puntualitza.

"Un papa gairebé peruà", deia, també emocionat, el presentador d'una de les principals cadenes de televisió del país andí.

Quan Robert Prevost va arribar al Perú, l’any 1985, el país travessava una crisi econòmica dramàtica, en el que es coneix al país i a la regió com “la dècada perduda”. Als anys 80 a diferents països de l’Amèrica Llatina s’hi van sumar diferents crisis, provocades per acumulació de deute extern, caiguda del preu de les matèries primeres, augment dels tipus d’interès als països industrialitzats, depreciació del tipus de canvi i col·lapse industrial. Al Perú, en concret, es va traduir en hiperinflació dels productes bàsics, escassedat d’aliments, pèrdua massiva de llocs de treball i un augment de la pobresa.

En aquell context, Prevost arriba, jove, com a missioner als Andes del nord peruà, a la serra de Piura: “Allà hi passa dotze anys, i després deu més a Trujillo, formant seminaristes”, explica Menéndez Valdivia. Més endavant dirigeix la diòcesi de Lima i, d’allà, se’n va a Chiclayo, on és nomenat bisbe pel papa Francesc. El 2023, Prevost abandona el Perú per anar cap a Roma, designat pel pontífex argentí com a president de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina.

A Chiclayo, Prevost es va implicar en la reconstrucció de l’entorn després del pas del fenomen meteorològic El Niño, que va deixar pobles sencers inundats. Menéndez Valdivia apunta a la practicitat i al “pensament de matemàtic” del llavors bisbe, que “es va dedicar a canalitzar les aigües, a prevenir i a ajudar les persones que havien perdut les seves pertinences”, diu. “Va ser una persona molt dedicada al seu entorn, però no tancada al seu entorn”, destaca.

A Trujillo, per la seva banda, es va comprometre amb la defensa del medi ambient davant de la mineria il·legal d’or, una indústria que al Perú travessa interessos, carrega “onades de corrupció” i de retruc genera enormes diferències socials a les comunitats on té lloc. “Si Prevost ha pogut gestionar una diòcesi en llocs com aquests, en condicions complexes i havent de fer tants equilibris, estic segur que a nivell macro [al Vaticà], se'n sortirà”, diu Valdivia.

Polèmica per un cas d'abusos

Al Perú, però, hi ha una polèmica que envolta el nou pontífex, i és un suposat encobriment d’abusos sexuals que haurien comès sacerdots a càrrec seu. Menéndez Valdivia en desconfia. “Francesc va dissoldre l’organització Sodalicio de Vida Cristiana, en part, pels casos d’abús que s’hi van trobar”, diu, i afegeix: “Em sembla difícil que, sent tan crític com va ser amb aquest tema, designés algú amb qui treballar braç a braç que tingués aquests antecedents”.

El periodista destaca “l’alegria espontània” que al llarg de tota la tarda d’aquest dijous s’ha sentit arreu del Perú, després de la notícia: “La gent estava contenta, com si haguéssim guanyat un clàssic de futbol, tothom parlava del «papa peruà»”. “Hi ha molta expectació”, assenyala, perquè “és un personatge conegut però no mediàtic, que ha mantingut un perfil baix mentre treballava en zones perifèriques i deprimides”. Fins i tot la presidenta interina del país, Dina Boluarte, ha emès un missatge oficial destacant que és la primera vegada que un “ciutadà peruà per elecció i per cor” lidera l’Església catòlica.

“Encara que hagi nascut als Estats Units, és tan llatinoamericà com molts dels que som aquí”, diu Menéndez Valdivia, “perquè una cosa és on et toca néixer, i una altra és d’on decideixes ser”. Com a actor geopolític que és el papa de Roma, el fet que Prevost sigui poliglot representa, per a l’expert, un gran avantatge, ja que a més d’anglès, italià i espanyol, parla portuguès i francès, i té nocions d’alemany i de llatí. “Això el pot apropar molt a l’Àfrica”, diu, i afegeix: “Tu t’imagines un papa que arribi a Angola i parli portuguès, o al Senegal, i parli francès?". "No amb el president”, puntualitza, “sinó amb la gent”.