Quina ajuda pot esperar Maduro de Putin en cas d’atac nord-americà?
Rússia se solidaritza amb Veneçuela davant l'amenaça dels EUA, però no pot ni li convé proporcionar-li més armes
MoscouLa fal·lera de Donald Trump per sacsejar la geopolítica global incomoda Vladímir Putin. El Kremlin veu impotent com els seus aliats li demanen ajuda quan són assetjats pels Estats Units i no té res més per oferir-los que paraules de confort. L’últim exemple és Veneçuela, que s’enfronta als atacs nord-americans contra les seves embarcacions sota acusacions de narcotràfic. Nicolás Maduro agrairia el suport militar de Moscou, però el líder rus no està en disposició d’assistir el seu soci ni tampoc li interessa enfrontar-se amb Washington.
Putin i Maduro van parlar per telèfon dijous. Segons un brevíssim comunicat del Kremlin, el dirigent rus va expressar la "solidaritat" amb el poble veneçolà i va reafirmar el suport a les polítiques del seu govern "destinades a protegir els interessos i la sobirania nacionals davant la creixent pressió externa". Ni una paraula sobre els Estats Units ni, encara menys, sobre armes. També es va comprometre a desenvolupar les "relacions amistoses" entre tots dos països en virtut del tractat d’associació estratègica i cooperació que van signar al novembre.
Tot i que aquest acord preveu intercanvis en l’àmbit tècnic-militar, no obliga cap de les dues parts a socórrer l’altra en cas d’atac. Rússia només s’ha compromès a ajudar militarment sota aquest supòsit Bielorússia i Corea del Nord. L’acord amb Veneçuela s’assembla més al que el Kremlin també té subscrit amb l’Iran i que, tal com va quedar demostrat quan Teheran va ser atacat per Israel i els Estats Units al juny, no força Moscou a moure ni un dit pels seus aliats.
Putin fa equilibris. En primer lloc, enfangat en una guerra de desgast, no es pot permetre exportar tantes armes com abans del 2022. La seva pèrdua d’influència en l’àmbit internacional no només s’ha demostrat en l’equidistància en el conflicte entre Israel i l’Iran: tampoc va poder evitar la caiguda d’Al-Assad a Síria ni la derrota d’Armènia en el conflicte amb l’Azerbaidjan, per citar-ne dos exemples recents. En segon lloc, el dirigent rus no vol una confrontació indirecta amb Trump quan s’ha fet tips de criticar el suport militar nord-americà a Kíiv. I, en tercer lloc, no li convenen les tensions amb els Estats Units en ple procés de negociació d’un acord de pau a Ucraïna.
Maduro vol armes russes
Segons el Washington Post, a mitjans d’octubre Maduro va demanar assistència militar a Putin. Un informe nord-americà afirma que el president de Veneçuela va reclamar per carta a Moscou catorze míssils per a sistemes de defensa antiaèria, avions de combat i revisions de vuit motors d’aeronaus i cinc radars. Poc després, el vicepresident del Comitè de Defensa del parlament rus, Aleksei Juravlev, va explicar que Rússia havia lliurat a Veneçuela diversos sistemes antiaeris i va plantejar la possibilitat de subministrar-los el míssil balístic Oréixnik, la joia de la corona del Kremlin. Ara bé, no hi ha constància que cap d’aquestes armes hagi arribat a Caracas.
Des de l’ascens de Putin al poder, Rússia i Veneçuela han mantingut una estreta relació i, primer Hugo Chávez i després Maduro, han importat gran quantitat d’equipament militar rus. Especialment rellevant va ser l’enviament de dos bombarders amb capacitat nuclear durant el primer mandat de Trump. L’amistat també s’ha basat en la cooperació energètica. Rosneft, la principal petroliera russa, explota conjuntament amb la petroliera pública veneçolana part dels jaciments del país, i tots dos governs fan pinça per esquivar les sancions que pesen sobre uns i altres.
De fet, el Kremlin va protestar dijous quan els Estats Units van confiscar un vaixell davant de les costes de Veneçuela que, suposadament, transportava petroli sancionat per a l'Iran. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va demanar "de tot cor" explicacions a Washington tenint en compte que "es consideren amb el dret a dur a terme aquestes operacions". També va assenyalar la contradicció que, mentre els nord-americans aturen un vaixell carregat de combustible en aigües veneçolanes, la petroliera estatunidenca Chevron compra petroli veneçolà. Les dues cambres del parlament rus també han instat la comunitat internacional a condemnar el que han qualificat d’"accions agressives" dels Estats Units contra Veneçuela. Un gest que sembla fet de cara la galeria a la vista de la passivitat de Putin.