Iran, Síria i Corea del Nord bloquegen el nou Tractat sobre comerç d'armes

A Washington, Obama es troba amb víctimes de les armes i demana al Congrés que aprofiti l'"oportunitat" per tal de reduir aquesta forma de violència

Iran i Corea del Nord han bloquejat aquest dijous a l'ONU l'aprovació d'un nou Tractat sobre el Comerç d'Armes (TCA) en considerar que inclou massa "clàusules i buits legals" que impedeixen tenir un text "robust". El representant sirià també ha posat objeccions a l'esborrany. Amb aquests entrebancs, previsibles, el president de la Conferència, l'ambaixador australià Peter Woolcott, ha ordenat suspendre temporalment la sessió per donar pas a una nova ronda de consultes entre els estats.

Després de dues setmanes de negociacions i abans que els estats membres es disposessin a adoptar el nou tractat per consens, els representants de l'Iran i Corea del Nord han bloquejat l'acord i han demanat la paraula per posar objeccions a l'últim esborrany. Iran s'hi oposa "perquè s'han introduït massa clàusules i buits legals", ha dit el seu representant, que assegurava esperar un text "efectiu, robust, balancejat i no discriminatori" per "reduir el patiment que causa el comerç il·lícit" d'armes. "El text ignora la demanda legítima d'un gran nombre de països de prohibir la transferència d'armes als qui cometin agressions. Com reduir el patiment humà quan es fa els ulls grossos davant agressions que causen dany a milers d'innocents?", es va preguntar.

L'Iran també s'ha demanat per què l'actual text protegeix el dret a tenir armes dels individus per complir la normativa "d'un únic país" (en referència als EUA) "i no el dret inalienable a la lliure autodeterminació de pobles sota ocupació estrangera" .

Per la seva banda, el representant de Corea del Nord ha dit també que el seu país s'oposa a l'actual esborrany del tractat perquè, segons ell, "no és equilibrat" i és "perillós" perquè pot ser utilitzat "amb fins polítics" pels països exportadors. El representant de Síria ha assegurat haver treballat per aconseguir un acord "per consens", però ha posat objeccions al·legant que el seu país és "el millor exemple del sofriment que causa el sagnant comerç d'armes que dóna suport a terroristes".

Després de concloure les intervencions dels representants de l'Iran, Corea del Nord i Síria, l'ambaixador australià ha ordenat suspendre temporalment la conferència per poder continuar amb una nova ronda de consultes.

Un negoci lucratiu amb milions de morts

Milions de persones moren al mort víctimes de les armes, però el problema és que, al darrere de cada arma, hi ha interessos econòmics: empreses, inversors, llocs de feina. Els responsables de frenar el tractat aquest dijous han estat dictadures com la coreana però els principals responsables del tràfic d'armes són els estats occidentals, entre ells Espanya, un dels països que més armes exporta.

Obama demana no oblidar la massacre de Newtown

Justament aquest dijous el president dels Estats Units, Barack Obama, ha instat el Congrés a aprovar mesures de "sentit comú" per frenar la violència de les armes, i ha demanat no oblidar la massacre en una escola primària en Newtown (Connecticut) fa poc més de 100 dies. "No hi ha absolutament cap raó per no fer-ho... Hi ha algunes veus poderoses en l'altre bàndol que estan interessades a canviar de tema o sufocar les veus de la majoria del poble nord-americà per tal d'evitar que es produeixin aquestes reformes", ha dit el president durant un acte a la Casa Blanca.

En recordar la massacre de 20 nens i sis adults a l'escola primària Sandy Hook a Newtown (Connecticut), el passat 14 de desembre, Obama ha assenyalat que per als familiars de les víctimes de la violència el dolor mai no marxa ni s'oblida. "Ens hauríem d'avergonyir si ens n'oblidem. Jo no he oblidat aquests nens", ha afirmat, flanquejat pel vicepresident Joe Biden, algunes mares de víctimes de la violència a Newtown i altres ciutats, i agents policials.

Obama ha afirmat que el país té ara "la millor oportunitat en més d'una dècada" per reduir la violència de les armes i que les propostes que va presentar el gener passat, a partir de les recomanacions d'un grup liderat per Biden, no són radicals ni busquen eliminar el dret a la tinença de les armes.