Els aliats asiàtics dels Estats Units es veuran empesos a la guerra de l'Iran?

Després d'haver embolicat la troca en els mercats energètics mundials atacant l'Iran, Donald Trump ha començat a exigir que els aliats dels Estats Units d'arreu del món ajudin a obrir l'estret d'Ormuz. En una publicació a la seva xarxa social el 14 de març, Trump va anomenar aliats asiàtics, com ara el Japó o Corea del Sud, entre una llista de potències estrangeres que esperava que enviessin vaixells al Golf. I no només aliats: "Crec que la Xina també hauria d'ajudar", va dir Trump al Financial Times. Uns dies després, el president sembla haver fet un gir de 180 graus i assegura que els Estats Units "no necessiten l'ajuda de ningú".

L'ajuda xinesa és, de fet, inimaginable: com també passa amb l'Índia i Turquia, el gegant asiàtic sembla haver arribat a un acord amb l'Iran per mantenir les línies de subministrament obertes, inclosa la del petroli. Tot i això, els cinc aliats asiàtics dels Estats Units s'enfronten a un dilema dolorós. L'amenaça de l'Iran d'atacar els vaixells prop de l'estret d'Ormuz està interrompent greument el subministrament d'energia a Austràlia, Japó, Filipines, Corea del Sud i Tailàndia. Aquests països temen que les seves forces armades es vegin involucrades en un conflicte distant i ser abandonats pels Estats Units.

Pocs líders asiàtics es veuran sota més pressió per col·laborar que Sanae Takaichi, primera ministra del Japó, que aquest dijous s'ha reunit amb Trump a la Casa Blanca, però les enquestes suggereixen que el 80% dels japonesos s'oposen al conflicte. El Japó té dragamines –vaixells militars especialitzats en la localització i destrucció de mines marines– que podrien ajudar a obrir l'estret. Però existeixen dubtes sobre l'encaix constitucional d'una intervenció japonesa. Les lleis aprovades el 2015 pel difunt Shinzo Abe, l'aleshores primer ministre, permetrien al govern participar en accions d'"autodefensa col·lectiva" més enllà de les seves fronteres. Però quan els líders de l'oposició van pressionar sobre si el Japó ajudaria els Estats Units si llançava un atac preventiu que conduís a una guerra, Abe va descartar la possibilitat: "El Japó no donaria suport a un país així", va dir.

La retirada d'armes

No obstant això, els aliats a Àsia poden sentir-se obligats a respondre a la crida de Trump. Els socis asiàtics lliuren milers de milions de dòlars cada any per garantir els compromisos de seguretat americans. Ara, però, els preocupa que les forces americanes estacionades a Àsia marxin cap a l'Orient Mitjà. De fet, una unitat marina expedicionària nord-americana amb base al Japó ja ha començat a navegar cap al Golf a gran velocitat. L'última vegada que va sortir del Pacífic va ser el 2004, durant la guerra amb l'Iraq. Els Estats Units també han redestinat míssils interceptors Patriot i parts d'un sistema de defensa antimíssils THAAD amb base a Corea del Sud.

Per aquest motiu, els desplegaments actuals estan alimentant grans dubtes sobre el compromís dels Estats Units amb la regió. Lee Jae Myung, president de Corea del Sud, ha expressat la seva decepció per la retirada d'armes americanes del seu país. Quan el sistema THAAD es va enviar per primera vegada a Corea del Sud el 2017, va provocar fúria a la Xina. El govern xinès va respondre animant els consumidors a boicotejar els béns i serveis sud-coreans, cosa que va causar pèrdues econòmiques massives. Corea del Sud es va mantenir ferma, malgrat els costos, i es va mantenir el sistema THAAD. Ara, de sobte, s'ha eliminat.

D'entre tots els aliats, però, potser Taiwan és qui es troba en una posició més dèbil. Els Estats Units no estan obligats per tractat a defensar l'illa, malgrat que faci temps que es compromet a dissuadir un possible atac xinès venent a Taiwan armes que pugui utilitzar per defensar-se. Per això, el govern de l'illa està ara preocupat que el conflicte a l'Orient Mitjà pugui retardar l'arribada d'armes que va encarregar als Estats Units, com ara els interceptors de míssils Patriot. El 2022, Taiwan va tancar la compra d'uns 100 míssils PAC -3 MSE –els interceptors Patriot més avançats–, amb un lliurament previst entre 2025 i 2026. També va encarregar interceptors NASAMS i llançadors de coets HIMARS. La compra d'aquestes armes té com a objectiu reforçar les defenses de Taiwan de cara al 2027, any en què, segons diuen els EUA, Xina té previst atacar o bloquejar l'illa.