El Dalai-lama desafia la Xina de Xi Jinping

PequínLa decisió del líder espiritual del Tibet de confirmar que es mantindrà la tradició de la institució que representa i, per tant, que després de morir hi haurà un nou Dalai-lama, que serà la seva reencarnació i es triarà lliurement, és tot un desafiament al govern de Xi Jinping. L'actual Dalai-lama, Tenzin Gyatso, ha posat en mans de la Fundació Gaden Phodrang el futur de la successió. Aquesta entitat, que porta el nom del govern del Tibet independent, és la que ha de buscar, triar i protegir el nou líder espiritual dels tibetans. En realitat és una fundació creada i organitzada des de l'exili i, per tant, es dona per fet que el Dalai-lama es reencarnarà fora de la Xina. Això és un desafiament a Xi Jinping: aquesta decisió, publicada a través d'un missatge de vídeo, ha estat rebutjada ràpidament per Pequín, que ha reafirmat que la successió seguirà les normatives nacionals i que l'elegit es buscarà en territori xinès i necessitarà l'aprovació del govern.

Tenzin Gyatso va fugir del Tibet el 1959, quan l'exèrcit xinès va aconseguir controlar tot el territori. Des d'aleshores viu a l'Índia, a Dharamsala, a la falda de l'Himàlaia, on s'han refugiat una part dels tibetans que van fugir del control del Partit Comunista. Als seus noranta anys, complerts diumenge, el Dalai-lama és conscient que el camí de la seva successió és espinós. En morir, primer caldrà trobar el nen o nena en qui s'hagi reencarnat, que es convertirà en el quinzè Dalai-lama. Després caldrà esperar que creixi perquè assumeixi el lideratge.

S'espera que el gegant asiàtic aprofiti aquest buit de poder i la falta d'un líder amb carisma per afeblir encara més el budisme tibetà. De fet, la figura que hauria de regir aquest període de transició, el Panchen-lama, va ser segrestada per Pequín i es desconeix el seu destí.

Darrere del que es pot entendre com un problema religiós, en realitat hi ha un conflicte territorial i polític. Pequín va convertir oficialment el Tibet en una regió autònoma el 1965, però té molt poca autonomia. Per a la Xina, el Tibet és important perquè és on neixen els principals rius d'Àsia i pot controlar l'accés a l'aigua. A més, el seu subsol és ric en minerals i en terres rares. Tampoc no es pot oblidar que el territori té un valor estratègic perquè representa una barrera natural a 4.000 metres d'altitud, davant d'un rival com l'Índia.

Però independentment dels seus tresors, l'interès de la Xina és polític. El gegant asiàtic sosté que el Tibet sempre ha estat part del seu territori i el nacionalisme és un dels pilars del govern de Xi Jinping. Per mantenir un gran país cal unificar-lo, i és imprescindible que el Tibet, igual que el Xinjiang, Mongòlia Interior i Taiwan, en formin part. Són fraccions intocables de la Xina i la seva reunificació és part de la política de “rejoveniment de la nació” que propugna Xi Jinping.

Pequín presumeix d'haver aconseguit modernitzar el Tibet, encara que el desenvolupament econòmic ha tingut un cost alt, ja que s'ha produït a base de polítiques d'assimilació i de repressió de la cultura tibetana. La Xina ha impulsat i subvencionat el trasllat de població han (l'ètnia majoritària a la Xina) al Tibet, i és la que controla l'economia. Fins i tot s'ha eliminat l'obligatorietat del tibetà a l'escola perquè tothom aprengui el mandarí, i també s'ha fomentat la laïcitat per soscavar la influència del budisme.

Contrapoder des de l'exili

El govern xinès sempre ha tingut en contra l'exili tibetà. La figura del Dalai-lama ha estat un contrapoder, ja que ha estat un gran ambaixador de la causa tibetana a tot el món i va aconseguir sumar-hi polítics i figures mediàtiques. El 1989 va rebre el Nobel de la pau. D'altra banda, el Dalai-lama també ha modernitzat la institució i des del 2011 es va apartar del lideratge polític i es va crear la figura del primer ministre, que trien per sufragi universal els tibetans a l'exili. Amb la Xina hi ha intentat negociar i s'hi ha mostrat conciliador, renunciant a la independència i defensant una àmplia autonomia sota el paraigua del govern central xinès.

Però les negociacions mai no han donat resultat i Pequín continua consideerant el Dalai-lama com un perillós separatista. Avui dia el Tibet té menys defensors, o almenys es pot dir que es mostren menys contundents que en el passat. Els temps en què fins i tot alguns països es van plantejar boicotejar els Jocs Olímpics de Pequín del 2008 per la repressió al Tibet han passat.

La Unió Europea defensa la llibertat religiosa al Tibet, però no ha anat més enllà, i els Estats Units, que havien estat uns ferms aliats, ara semblen més interessats en tancar un acord comercial amb la Xina.

En els temps actuals el pacifisme que defensa el Dalai-lama no està conquerint el món. Al contrari, sembla que la política xinesa de no acceptar uns drets humans universals i de defensar la no interferència a la política interna d'altres països està triomfant, com si els drets humans estiguessin deixant de ser un requisit de la política internacional. Els prop de 140.0000 tibetans a l'exili veuen cada cop més llunyana la possibilitat de tornar algun dia a un Tibet autònom.