Drons: el futur de la guerra que domina la Xina
El 2016, quan treballava de corresponsal a la Xina, ens van convidar a diversos periodistes a visitar les instal·lacions de DJI, l’empresa de drons més gran del món. Els seus models eren els més competitius en preu i qualitat. Les vendes augmentaven cada any als Estats Units i Europa. Hi havia preocupació sobre on anaven les dades de les seves càmeres, però la discussió tenia un caràcter més aviat tècnic. DJI anava ampliant el seu negoci per crear drons de missatgeria, per a l'agricultura o per a produccions cinematogràfiques.
Deu anys després, el debat ha canviat radicalment. Els drons s’han convertit en una clara arma de guerra. En alguns casos, en l’arma més important: en els últims mesos, més del 70% de les baixes a la guerra d’Ucraïna les han causat drons. La majoria d’aquests robots no havien estat creats per a usos militars, sinó que són drons civils reconvertits per ser letals en combat. Són una nova forma d’atac asimètric: drons de pocs milers d’euros poden acabar amb tancs que costen milions. Ara mateix, aquests robots aeris són fonamentals en guerres tan diferents com la de Gaza, el Iemen, Myanmar, el Sudan o l'Azerbaidjan.
Els drons sembla que són el futur de la guerra. I qui té el lideratge clar en aquest sector és la Xina: produeix entre el 70% i el 90% dels drons civils, i el 79% de les patents sobre drons tenen origen xinès. En cas de guerra, la Xina podria fàcilment reestructurar la seva producció cap a fins militars. La Xina també produeix més del 60% i refina més del 90% de les terres rares, necessàries per a la manufactura d’aquesta tecnologia. Pequín és l'exportador més gran de drons militars, i ven a poders regionals com els Emirats Àrabs Units, el Pakistan, Etiòpia, l'Aràbia Saudita, el Marroc o Sèrbia. La Xina està innovant fortament amb nous dissenys, des de drons espia de la mida d’un mosquit a drons mare que carreguen un centenar de robots aeris a l’interior.
Drons coordinats amb intel·ligència artificial
En la indústria de la defensa, la gran aposta actual és connectar els drons amb intel·ligència artificial. La idea és tenir un eixam de centenars o milers de drons coordinats entre ells amb IA per atacar un objectiu o defensar una posició. També es planteja la mateixa idea amb bancs de centenars de drons submarins vinculats amb IA, una arma que tindria un impacte especial en localitzacions crítiques com l’estret de Taiwan. Per poder incorporar-hi IA de manera barata, models de codi obert flexibles com el Qwen d’Alibaba poden suposar un avantatge competitiu.
Malgrat aquest lideratge, la Xina té un desavantatge clau respecte als Estats Units: el seu exèrcit no té experiència de combat des de fa dècades. En canvi, Washington ha desplegat robots aeris a l’Iraq i l'Afganistan, i ara està provant la seva tecnologia en temps real a Ucraïna. En termes qualitatius, diversos drons bèl·lics americans són millors que els xinesos. Però, com se sol dir en l’àmbit militar, l’avantatge quantitatiu, dominar en termes d’escala, té una qualitat en si mateix. Aquesta és la carta que juga la Xina.
