El Japó registra una caiguda de població anual rècord
Aquest descens accelerat de la població, juntament amb l’envelliment i una natalitat en mínims històrics, alerta el govern i les prefectures
TòquioEl Japó va registrar l’any 2024 una caiguda rècord de població: va perdre 898.000 ciutadans respecte a l’any anterior i va situar la xifra total en 120,3 milions, segons les dades publicades aquest dilluns pel govern del país. Es tracta del descens més elevat des que es recullen dades comparables, l’any 1950, i posa de manifest l’acceleració del declivi demogràfic que evidencia que el País del Sol Naixent travessa la seva pitjor crisi demogràfica des de la Segona Guerra Mundial.
Aquest representa el catorzè any consecutiu de disminució demogràfica, una tendència atribuïda principalment a l’envelliment de la societat i a uns índexs de natalitat persistentment baixos. Si s’inclouen també els residents estrangers, la població total del país es va situar en 123,8 milions d’habitants el 2024, 550.000 menys que l’any anterior, segons les dades recollides fins a l’octubre pel ministeri d’Interior i Comunicacions.
Aquest declivi demogràfic no només es reflecteix en la xifra global, sinó també en la distribució per franges d’edat. La població infantil de 0 a 14 anys es va reduir en 343.000 persones durant el 2024 i se situa ara en 13,83 milions, només l’11,2% del total, el percentatge més baix registrat des que existeixen registres al Japó. També ha retrocedit la població en edat laboral –entre els 15 i els 64 anys–, que es considera clau per a l’economia del país. En aquest cas, la davallada ha estat de 224.000 persones, fins als 73,73 milions, cosa que representa el 59,6% del total de la població.
En canvi, el nombre de persones de més de 65 anys ha continuat augmentant, amb 17.000 nous membres, que eleven aquesta franja fins als 36,24 milions de persones, el 29,3% de la població japonesa, un altre rècord històric. Dins aquest col·lectiu destaca l’increment de la població de més de 75 anys, que ha crescut en 700.000 persones en només un any i ja suma 20,77 milions. Per gènere, la població masculina va disminuir en 453.000 persones i la femenina, en 437.000.
Un canvi en els valors tradicionals
La causa principal d’aquesta crisi és la caiguda dràstica i sostinguda dels naixements: els últims cinc anys (2019-2024) han registrat mínims històrics de natalitat, i han superat any rere any el rècord negatiu anterior. Les raons són múltiples i estretament interconnectades: l’augment del cost de la vida, la gran inseguretat econòmica entre les parelles joves, l’alt preu de l’educació i dels serveis infantils, la poca conciliació laboral i la creixent tendència a quedar-se solter, que reflecteix un canvi profund en els valors socials tradicionals del país. A tot això s’hi afegeix l’impacte de la pandèmia, que va reduir dràsticament el nombre de matrimonis.
Tot i que l’executiu japonès ha posat en marxa diverses mesures per intentar revertir aquesta tendència –com ara subsidis per a l’habitatge, més ajuts a la criança o la introducció d’una setmana laboral de quatre dies per als funcionaris–, els experts adverteixen que aquestes iniciatives són del tot insuficients per capgirar una crisi demogràfica que ja fa anys que es gesta. En aquest sentit, el govern nipó ha donat llum verda a una nova normativa, coneguda com a Ikusei Shuro, que té per objectiu facilitar la permanència de treballadors estrangers a llarg termini i que aquests puguin tenir una certa mobilitat laboral.
A escala local, segons ha informat el diari Asahi Shimbun, diversos governs municipals i prefecturals han començat a signar acords amb universitats i administracions subestatals per atreure mà d’obra qualificada i estabilitzar comunitats que s’estan despoblant. Aquests convenis, impulsats per regions tradicionalment més tancades i envellides, preveuen formació en llengua japonesa i assistència en la integració social dels nous residents a canvi d’un accés preferent a aquesta mà d’obra.
Lluny de les grans ciutats, els governs locals i les prefectures japoneses s’han convertit en protagonistes d’una competició per atraure treballadors estrangers, oferint incentius i suports que, fins fa pocs anys, haurien estat impensables. Un gir que il·lustra fins a quin punt el repte demogràfic està redefinint les prioritats del Japó.