El Japó, territori asexual

TòquioEl Japó viu una paradoxa silenciosa i molt poc coneguda: és una de les societats del món més avançades tecnològicament, però alhora una de les més refractàries a tot el que té a veure amb el sexe. Les últimes enquestes oficials assenyalen que prop de la meitat dels japonesos no han tingut relacions sexuals el darrer mes; això se suma a la dada que prop del 50% dels joves solters d’entre 18 i 35 anys continuen sent verges, i que gairebé un de cada dos matrimonis perviuen sense mantenir relacions sexuals. Uns fenòmens que inquieten els sociòlegs, demògrafs i fins i tot el mateix govern, ja que s’inscriu en un país amb una natalitat en mínims històrics i amb un envelliment poblacional imparable.

No es tracta d’un fenomen marginal ni d’anècdotes d’individus, sinó una tendència demogràfica amb raons múltiples i complexes: van des de les llargues jornades laborals i la pressió professional fins a la persistència dels rols tradicionals dins de la família, passant per la irrupció de noves formes de relació virtual i la pèrdua de centralitat del matrimoni romàntic. Alhora, la idea del sexe com una obligació més que com un plaer es barreja amb el cansament diari, especialment entre les dones, que acostumen a carregar amb la doble responsabilitat de la feina i la cura de la llar.

Segons un estudi de l'Associació Japonesa de Planificació Familiar (JFPA), que va enquestar 3.000 ciutadans, gairebé la meitat de la població activa no va tenir relacions sexuals durant l'últim mes: el 48% dels homes i el 50% de les dones ho declaren així. Lluny de ser un fenomen anecdòtic, l'enquesta recull un ventall de motius que expliquen aquesta absència d'activitat sexual.

Entre les dones destaquen dues explicacions principals. Una mica més del 23% afirma que troba el sexe avorrit o poc atractiu; gairebé un 18% assenyala el cansament acumulat després de llargues jornades laborals, que els deixa sense forces ni ganes per a la intimitat. Aquestes respostes posen en relleu la combinació de desgast físic i desafecció emocional com a factors clau que limiten la vida sexual femenina.

Matrimonis sense sexe

Els homes, en canvi, invoquen altres motius: també citen l'esgotament laboral i una menor activitat sexual després del naixement dels fills. Crida l'atenció que molts joves —sobretot els que ronden la vintena— reconeguin que no tenen interès pel sexe i, per tant, que no el practiquen. Experts consultats apunten, a més, a un component social important: molts homes admeten que no saben o no s'atreveixen a lligar per por de ser rebutjats o ferits, cosa que contribueix a la seva retirada voluntària del mercat.

Segons l’enquesta de 2024 de la JFPA, gairebé la meitat dels matrimonis al Japó (el 48,3%) es consideren “sense sexe” –tenen relacions menys d’una vegada al mes– i un 40% de les dones declara no tenir interès sexual. Aquestes xifres no són anecdòtiques; apunten a un patró generalitzat en què la vida íntima conjugal s’ha anat refredant per motius tan materials com culturals.

Aquesta dinàmica s’accentua per pràctiques familiars i d’entorn que limiten el temps i l’escenari per a la vida de parella, com per exemple l’elevada prevalença del co-sleeping –amb estudis que situen en un 70% els nadons i infants que dormen amb els pares–. També hi ha un component psicosocial: l’interès decreixent pel sexe entre els joves i la por social al rebuig o a les relacions problemàtiques empeny molts individus cap a prioritats diferents. Així, la pregunta que sobresurt en aquest tema és si la desafecció sexual respon a una transformació cultural profunda de la libido i les relacions íntimes, o si és sobretot la conseqüència d’unes condicions de vida i laborals que asfixien la intimitat.

Entreteniment eròtic a l’alça

Tot i aquestes dades, i amb les qüestions legals del fuzoku (la indústria de l’entreteniment eròtic) a banda, els patrons de consum sexual estan canviant. Segons un reportatge recent del setmanari de consum general i cultura popular japonesa Spa!, les dones ja gasten més diners que els homes per satisfer les seves necessitats sexuals. Aquesta despesa creixent no s’explica només per un increment del consum, sinó perquè moltes dones busquen experiències que s’ajustin als seus horaris, prioritats i criteris de seguretat; és a dir, serveis puntuals, controlables i amb menys càrrega emocional que una relació convencional.

Paral·lelament, el mercat de joguines eròtiques orientades a dones i altres serveis pensats per a una clientela femenina està en expansió; segons un informe de la consultora Markets and Data, s’està produint un creixement superior al 10% entre el 2024 i el 2025, impulsat per dissenys centrats en les usuàries i per una oferta més accessible i discreta. L’efecte combinat (oferta comercial especialitzada, opcions d’oci “segures”, com els bars per a dones, i la disponibilitat d’aparells personals) explica com la comercialització de la seva satisfacció sexual esdevé una alternativa atractiva per a qui prefereix pagar per conveniència, intimitat i control, abans que invertir temps i energies en relacions personals o íntimes que descriuen com a costoses o insegures.