El Japó trenca el seu tabú sobre les armes nuclears

El consens antinuclear que ha definit el Japó durant gairebé sis dècades ha començat a esberlar-se. Un alt càrrec del gabinet de la primera ministra, Sanae Takaichi, assessor en la definició de la política de seguretat nacional, va assegurar, en declaracions a diversos mitjans locals, que el país “hauria de posseir armes nuclears”. Una opinió personal que, tot i ser qualificada d’“irrealista” a curt termini, ha reobert un debat extremadament sensible en l’únic país del món que ha estat víctima d’atacs atòmics en temps de guerra.

Les declaracions arriben en un moment de forta tensió geopolítica a l’Àsia oriental i coincideixen amb la revisió en curs de l’estratègia de seguretat nacional impulsada pel govern de Takaichi, coneguda per les seves posicions dures en matèria de defensa i per la seva proximitat amb els sectors més durs de la política de seguretat nord-americana, en sintonia amb l’entorn de Donald Trump. Tot i que l’executiu insisteix oficialment que es manté fidel als tres principis antinuclears –no posseir, no produir i no permetre l’entrada d’armes nuclears–, l’ambigüitat del discurs i el debat intern han encès les alarmes polítiques, socials i diplomàtiques.

El debat toca un nervi profund i molt sensible en la societat japonesa: Hiroshima i Nagasaki van causar més de 200.000 morts i van deixar una empremta duradora en diverses generacions. Aquella experiència traumàtica va cristal·litzar, durant la postguerra, en un ampli consens contra les armes atòmiques, íntimament vinculat a la Constitució pacifista del 1947 i a la voluntat de projectar el Japó com una potència civil compromesa amb la pau i el desarmament.

Aquest consens va quedar institucionalitzat el 1967, quan el primer ministre Eisaku Sato va proclamar al Parlament "els tres principis no nuclears", que amb els anys es van convertir en un autèntic credo nacional. Sato, guardonat amb el premi Nobel de la pau el 1974, els va defensar en plena Guerra Freda, mentre el Japó confiava la seva seguretat a la dissuasió nuclear dels Estats Units. Avui, però, l’enduriment de l’entorn estratègic –amb la Xina reforçant el seu arsenal, Corea del Nord avançant en el seu programa nuclear i Rússia incrementant la pressió militar– torna a posar aquest equilibri sota tensió, enfrontant la memòria històrica amb les noves doctrines de seguretat.

Cal permetre l'entrada d'armes nuclears al Japó?

Ja a mitjan novembre, fonts del govern van assegurar que Takaichi no tenia la intenció de revisar els principis de no produir ni de no posseir armament nuclear. Tanmateix, aquestes mateixes fonts van admetre la preocupació de l’executiu pel tercer principi, el que prohibeix l’entrada d’armes nuclears al país. Segons aquesta visió, mantenir-lo estrictament podria dificultar les escales en ports japonesos de vaixells nord-americans amb capacitat nuclear i, en una crisi regional, afeblir la credibilitat de la dissuasió de l’aliança amb Washington.

Aquest enfocament ha provocat una reacció immediata dels supervivents dels bombardejos atòmics, agrupats a Nihon Hidankyo, guardonats amb el premi Nobel de la pau l’any 2024. En un comunicat, el col·lectiu va “protestar enèrgicament” contra qualsevol intent de revisar una política que consideren un pilar moral del Japó de postguerra. Els hibakusha alerten que permetre l’entrada d’armes nuclears convertiria el país en una base potencial per a una guerra nuclear i, alhora, en objectiu directe d’un atac, trencant dècades de compromís amb el desarmament i la memòria de les víctimes d’Hiroshima i Nagasaki.

A les crítiques s’hi han sumat també dos ex primers ministres, que han advertit del risc polític i simbòlic del gir que insinua el govern actual. Fumio Kishida, del mateix Partit Liberal Democràtic que Takaichi, va recordar que els tres principis antinuclears constitueixen una política d’estat, sostinguda per governs de diferents colors, i que ell mateix va defensar sense ambigüitats durant el seu mandat.

En la mateixa línia, Yoshihiko Noda del centreesquerra Partit Constitucional Democràtic, va demanar la dimissió de l’assessor i va denunciar que cada cop més ciutadans se senten inquiets davant del rumb del gabinet de l’actual cap de l’executiu, assegurant que continuarà exigint al govern que respecti un consens nacional que no pot ser erosionat per càlculs estratègics conjunturals.

En joc no només hi ha una doctrina militar, sinó també el relat moral sobre el qual el Japó ha construït la seva identitat de postguerra.