La màfia més poderosa del Japó anuncia el final d’una dècada de guerres internes
El grup criminal Yamaguchi-gumi ha anunciat finalitzar els enfrontaments amb discrepàncies mentre neix una nova Yakuza digital
TòquioEl Yamaguchi-gumi, el grup mafiós més influent del Japó, ha informat oficialment la policia sobre la seva voluntat de tancar una etapa d’enfrontaments sanguinaris interns que ha durat més de deu anys. En una carta enviada el 7 d'abril, els líders del grup Yakuza es comprometen a cessar les hostilitats amb les faccions que es van escindir en els últims anys. No obstant això, les autoritats nipones han rebut aquest anunci amb cautela, ja que saben que el control sobre els grups mafiosos segueix sent una qüestió delicada.
Fundat el 1915 a la ciutat portuària de Kobe, el Yamaguchi-gumi va arribar a tenir més de 20.000 membres en el seu apogeu i es va convertir no només en el grup Yakuza més influent del Japó, sinó també en un dels més temuts del món. Malgrat que el seu poder ha disminuït dràsticament en les últimes dècades a causa de la pressió legislativa i policial, la seva presència continua sent significativa al país: el 2023, el grup comptava encara amb uns 3.300 membres actius i uns 3.600 d'afiliats.
L'origen del grup es remunta a una associació d'estibadors, però va anar evolucionant fins a convertir-se en una organització criminal. Durant el caos del Japó de la postguerra, especialment sota el lideratge de Kazuo Taoka, entre el 1946 i el 1981, la Yakuza es va consolidar com una força paral·lela que, tot i les seves activitats criminals, aportava certa estabilitat social. Durant aquesta època, les xarxes de joc il·legal, extorsió i tràfic de drogues eren part de les seves activitats, mentre que també invertien en altres sectors, com en l'immobiliari, per blanquejar els seus diners.
Però la tolerància social i política cap als grups Yakuza va començar a desaparèixer a partir dels anys 80. Entre el 1984 i el 1989, el Yamaguchi-gumi va viure una guerra interna especialment violenta, la qual va comportar que el govern endurís la legislació contra el crim organitzat. Són en aquests anys que es van aprovar lleis per limitar les seves finances i estigmatitzar la seva pertinença.
Una dècada de violència
El 2015, una nova fractura va sacsejar el grup criminal, amb la creació del Kobe Yamaguchi-gumi, que va donar lloc a una guerra oberta entre ambdues faccions. Des de llavors, Japó ha viscut una onada de violència relacionada amb aquesta lluita pel poder: atacs amb vehicles, tirotejos i amenaces entre bandes rivals. Les autoritats van respondre amb una intensificació de la vigilància i la limitació dels seus moviments, com la restricció de l'ús d'oficines o la prohibició de reunions en espais públics.
El Tribunal de Districte de Kobe va ordenar recentment l'embargament de la residència de Kunio Inoue, líder del clan Kobe de Yamaguchi-gumi. Aquesta mesura, confirmada en segona instància pel Tribunal Superior d'Osaka, respon a un deute de 270 milions de iens (uns 1,6 milions d'euros) amb una empresa afectada per un préstec sospitós. La propietat, situada en el districte exclusiu de Kita, va ser formalment embargada al gener i podria ser subhastada pròximament. Els advocats d'Inoue han recorregut al Tribunal Suprem en un últim intent per frenar el desallotjament, però si la sentència es confirma, el cap mafiós perdrà la seva luxosa residència.
Aquest cas exemplifica l'ofensiva legal contra el grup Yakuza, que en els últims anys ha intensificat el control estricte sobre les seves finances. Les autoritats japoneses han aplicat una estratègia d'ofegament econòmic contra aquests clans: han embargat propietats i han bloquejat comptes per debilitar-ne les estructures.
En caiguda lliure
En aquest context, el gest del Yamaguchi-gumi pot entendre's com un intent de frenar el seu declivi. Encara no s'ha produït una resposta oficial per part del grup dissident, però aquest anunci podria marcar l'inici de la fi d'una etapa especialment violenta en la història recent del crim organitzat japonès.
La policia, per la seva banda, ha acollit amb escepticisme aquesta declaració i manté una vigilància estreta sobre els moviments dels diferents clans. Una treva formal entre les faccions suposaria un respir per a les forces de seguretat i un canvi de rumb en la llarga història de la Yakuza al Japó. Però aquesta guerra no ha tingut vencedors. Segons les dades publicades aquest mes per l'Agència Nacional de Policia (NPA), el nombre de membres de la Yakuza va descendir fins a 18.800 a finals de 2024, el nivell més baix des que es tenen registres (1958), i ja marca vint anys consecutius de caiguda. Per primera vegada, tant els membres formals com els associats no afiliats han caigut per sota de la barrera simbòlica dels 10.000.
Les neo-Yakuza
Mentre les grans màfies tradicionals com el Yamaguchi-gumi perden terreny i membres a un ritme històric, les autoritats japoneses detecten un auge preocupant de bandes criminals ad hoc, conegudes com les Tokuryū, que operen des de l'anonimat i utilitzen noves tàctiques digitals. La vella guàrdia desapareix lentament per l'efecte combinat de la pressió legal, l'estigmatització social i l'envelliment dels seus líders, mentre que aquestes noves formes de criminalitat van guanyant força.
Són grups sense jerarquies clares, sense vincles tradicionals, que recluten mitjançant les xarxes socials i cometen delictes des de l'anonimat digital. El 2024, més de 10.100 membres d'aquests grups van ser arrestats per activitats delictives relacionades amb el benefici econòmic, una xifra superior als arrestos entre les Yakuza tradicionals, que en van sumar 8.249. Els delictes més freqüents inclouen la venda de comptes bancaris per al blanqueig de diners, estafes en línia, robatoris violents, tràfic de drogues i fraus amorosos o immobiliaris.
Les Tokuryū es duen a terme moltes vegades a través d'ofertes d'ocupació il·legals conegudes com a Yami Baito, feines fosques que prometen grans beneficis a canvi de participar en activitats il·legals. Segons l'NPA, aproximadament el 40% dels arrestats van ser reclutats d'aquesta manera. Malgrat la magnitud de les operacions, només un 10% dels arrestos corresponen a líders o instigadors.
Segons dades de l'Agència Nacional de Policia del Japó, de les 5.203 detencions registrades per delictes relacionats amb l'obtenció de beneficis econòmics, la majoria corresponen a fraus seguits de robatoris, delictes relacionats amb drogues i furts. En percentatge menor, ocupen les infraccions de la llei de negocis d'entreteniment, que regula establiments com els clubs nocturns o els locals d'oci.
Tot i que les autoritats consideren que es tracta de fenòmens diferents, les fronteres entre la Yakuza tradicional i les Tokuryū comencen a desdibuixar-se. En alguns casos, màfies consolidades podrien utilitzar aquests grups com a pantalla o col·laborar directament amb ells. “La realitat és que moltes vegades actuen junts i es reparteixen els beneficis”, va reconèixer Yoshinobu Kusunoki, director general de l'NPA, en una roda de premsa el passat 3 d'abril.