L’estratègia empresarial de les màfies per estendre’s al món

Dossier Els tentacles de la màfia Desplega

1

L’estratègia empresarial de les màfies per estendre’s al món

2

"Avui el mafiós abans que pistoler és emprenedor"

3

La màfia italiana canvia les armes per la corbata

4

La marihuana: l’oportunitat de la criminalitat a Catalunya

BarcelonaVivia a Barcelona sense ostentació, però quan sortia de la ciutat es gastava els diners en iots, cotxes d’alta gamma i portava rellotges de luxe. La Guàrdia Civil va entrar fa un mes a casa seva i el va enxampar al menjador amb cinc mòbils i dos quaderns d’anotacions mentre estava coordinant operacions a alta mar. Se’l va definir com un dels narcotraficants més buscats internacionalment i, segons la investigació, va aprofitar la seva experiència en el tràfic d’haixix del Marroc a Espanya per muntar també una altra ruta africana de cocaïna. Aquest és un exemple que en un món globalitzat les organitzacions criminals no es queden al marge i busquen la manera d’estendre’s tot i les adversitats. Amb el covid han demostrat la capacitat d’adaptar-se a una pandèmia, continuar-se lucrant i mantenir l’afany de corrompre les institucions.

“Són empreses criminals perquè saben veure una oportunitat o un nínxol de mercat”, explica el professor de criminologia de la UOC Marc Balcells. Els tres grans negocis de les màfies són les drogues, les armes i el tràfic d’éssers humans per a l’explotació sexual, segons el professor del grau de seguretat de la UB Xavier Torrens: “El seu model és com el de Netflix. Poden tenir un producte de molt èxit i després d’altres en què no entren tants diners”. Però la seva estratègia empresarial és “la suma” de tot allò que poden arreplegar. La professora de criminologia i crim organitzat de la Universitat d’Essex Anna Sergi diu que les bandes “més sofisticades” són menys violentes i se centren “en buscar beneficis semblants a les empreses”.

Sergi descriu la ‘Ndrangheta, la màfia de Calàbria que ara se situa com la més poderosa mundialment i que controla la majoria del narcotràfic, com una “estructura empresarial familiar”. A més de les dinasties intergeneracionals, treballar als seus negocis també implica “la transferència d’interessos”. Torrens apunta que les organitzacions creen “una capa de protecció” en els seus membres, cosa que fa que el narcotràfic tingui atemorides algunes poblacions –les màfies italianes apliquen el pizzo, un impost per seguretat– però també suposi un incentiu per ascendir socialment. Això sumat a un accés ràpid als diners provoca que persones en edat d’estudiar o treballar ho vegin com “una oportunitat enormement atractiva”, afegeix el professor del grau de seguretat de la UB Josep Antoni Macho, que és sergent en actiu dels Mossos d’Esquadra. Una realitat que ja es percep al camp de Gibraltar.

La diversificació dels negocis suposa que les organitzacions també entrin en les rutes legals, com ha passat a Mèxic: el narcotràfic controla la ruta dels alvocats perquè “s’han adonat que per aquesta via dels productes legals poden obtenir més diners”, exemplifica Torrens.

L’impacte que implica el covid

¿La pandèmia ha alterat aquest funcionament? Sergi pensa que no tots els grups ho han tingut fàcil perquè han vist com s’interrompien algunes línies navilieres als ports, encara que els més sofisticats –com ara les màfies italianes i dels Balcans– se n’han sortit. El covid ha fet que sorgissin noves aliances, com un càrtel d’albanesos i holandesos, o que algunes organitzacions s’hagin reorientat en les falsificacions dels productes necessaris de la pandèmia –mascaretes i gel hidroalcohòlic– per “mantenir el seu avantatge al mercat il·legal”. Per això Sergi creu que les màfies implicades “en la infiltració de l’economia legal” buscaran una oportunitat amb els diners que donin les administracions per combatre la pandèmia.

El sociòleg i expert en crim organitzat Umberto Santino considera que les màfies italianes extorsionaran comerciants i empresaris per apropiar-se dels seus negocis i intentaran participar en la distribució dels fons europeus Next Generation. Hi coincideix Torrens, que opina que és “un secret del domini públic que ningú s’atreveix a dir” perquè en el passat ja s’han aprofitat de subvencions europees. El professor de sociologia econòmica de la Universitat de Torí Luca Storti descriu com “un dels grans problemes” saber la procedència dels ingressos: “Sovint estan entre el legal i l’il·legal”. Les organitzacions mouen tants diners en negre que necessiten blanquejar-los i ho fan amb negocis legals. Barcelona i altres municipis de costa catalana són un dels destins de les màfies per comprar negocis –com ara restaurants– o habitatges.

Objectiu: arribar al poder

Torrens alerta del perill que les organitzacions criminals estiguin infiltrades en les administracions. Segons Storti, les màfies “busquen més el poder que els diners” oferint els seus recursos, tant econòmics com de protecció. “No és un partit en què un guanyarà i un altre perdrà. Tothom pot obtenir alguna cosa”, explica Storti, que diu que així fan créixer les seves xarxes. Balcells apunta que l’objectiu dels grups és “poder-se mantenir”, cosa que implica la corrupció sigui en l’àmbit polític, policial o judicial.

Tanmateix, el catedràtic de sociologia de la Universidad Complutense de Madrid Armando Fernández Steinko pensa que les organitzacions criminals són “bastant efímeres” perquè el món és “volàtil”. Fernández assegura que la cadena de producció d’una droga que comença en un país estranger i que acaba venent-se en un carrer de Barcelona “no la controla ningú” des del principi fins al final. Segons Fernández, les bandes subcontracten moltes persones que estan implicades en trames criminals, a canvi d’una comissió, però que “no tenen ni idea” de qui és el cap del grup.

I els guanys que obtenen les màfies també els serveixen per invertir en tecnologia. Amb la pandèmia, el cibercrim ha agafat pes i els últims mesos han transcendit atacs de ransomware –segrestos del sistema informàtic– a institucions o empreses. L’expert en seguretat informàtica Vicente Aguilera Díaz considera que s’han produït més casos dels que realment s’han conegut, pels quals acostuma a demanar-se un rescat que s’ha de pagar amb bitcoins. Aguilera explica que es fa amb criptomonedes perquè garanteixen un cert anonimat als usuaris que rebran els diners, cosa que en complica la traçabilitat i dificulta saber qui són els autors del crim que marcarà el futur.