Xi abraça Modi i protegeix Putin: “Aquest serà el segle de l’Àsia”

PequínEl president xinès, Xi Jinping, ha defensat la necessitat de salvaguardar la pau i l'estabilitat regional durant el sopar de benvinguda ofert a la vintena de líders mundials que participen en la 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que ha començat aquest diumenge. La ciutat de Tianjin, considerada el port de Pequín, ha desplegat la catifa vermella i àmplies mesures de seguretat per acollir aquest fòrum de dos dies que finalitza dilluns. Els focus apuntaran, d'una manera especial, tres protagonistes: Vladímir Putin, Xi Jinping i Narendra Modi. La trobada arriba en un moment clau: Rússia busca nous mercats per al seu petroli i gas, l’Índia intenta esquivar les represàlies dels Estats Units i la Xina vol consolidar-se com a alternativa al lideratge occidental mentre mira de reüll els moviments erràtics, els canvis de parer i les amenaces de Donald Trump.

El més destacat de la primera jornada, però, ha estat l'acostament entre la Xina i l'Índia, que es comprometen a ser socis i no rivals. "És vital que el drac xinès i l'elefant indi s'uneixin", ha assegurat Xi Jinping al primer ministre, Narendra Modi, durant la seva entrevista. Xi ha subratllat la importància que els dos països més poblats del món, i peça clau del Sud Global, no estiguin enfrontats. Per la seva banda, Modi s'ha mostrat convençut que la cooperació pot fer del segle XXI el "segle de l'Àsia" i que tots dos països han de buscar l'autonomia estratègica.

Xi Jinping exhibeix el seu poder com a contrapès als Estats Units. S'erigeix en líder del Sud Global i reivindica un nou ordre mundial. La reunió de l'OCS és només un aperitiu de la gran desfilada militar organitzada per celebrar el 80è aniversari de la rendició del Japó i de la fi de la Segona Guerra Mundial a l'Àsia. A aquests fastos se sumarà un altre convidat provocador d’Occident, el líder nord-coreà, Kim Jong-un.

Les cimeres de l’OCS habitualment debaten problemes de seguretat o cooperació que no transcendeixen la zona d'interès regional. La geoestratègia fa que, en aquest moment, la trobada, liderada per Xi Jinping, simbolitzi un front unit de països contra l'ordre occidental. La presència de Putin tant a la cimera de l'OCS com a la desfilada del dia 3 és una demostració de les estretes i bones relacions que manté amb Xi Jinping.

El president rus es converteix en el convidat d'honor de la Xina en aquests actes i demostra que l'aliança “sense límits” entre els dos països signada abans de la invasió d'Ucraïna continua gaudint de molt bona salut. La premsa russa i la xinesa han destacat la importància d'aquest viatge i la seva llarga durada sense precedents per als estàndards de Putin. Pequín continua sent el principal soci comercial de Moscou. Després de les sancions imposades per Occident, la Xina es va convertir en el principal comprador de petroli i carbó. El 2024 el comerç bilateral va pujar a la xifra rècord de 245.000 milions de dòlars, tot i que ha registrat un descens interanual del 8,1% del gener al juliol d'aquest any. Rússia vol garanties que Pequín continuarà sostenint la seva economia. Putin arriba a la Xina després de la reunió amb Trump a Alaska. S’espera que Pequín i Moscou consensuïn una posició conjunta sobre el final de la guerra.

Des de la invasió d’Ucraïna, Moscou ha anat perdent progressivament els clients europeus i s’ha abocat a l’Àsia. El resultat és un triangle energètic en què Pequín i Nova Delhi han comprat més de la meitat de les exportacions russes des del 2023. En aquest sentit, un dels seus pupils, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, es reunia aquest diumenge amb Xi Jinping. Tots dos van ratificar ser uns "ferms socis".

Modi fa equilibris i busca mercats

Per la seva banda, Modi arriba a la Xina després de visitar el Japó. Els aranzels del 50% que li ha imposat Donald Trump per comprar petroli rus obliguen l'Índia a buscar altres mercats. La trobada amb Xi Jinping es produeix en un moment de desgel i reconstrucció de les relacions entre les dues potències asiàtiques després de l'enfrontament fronterer a l'Himàlaia del 2020. S'espera que, en el marc de l'OCS, Narendra Modi impulsi una condemna del “terrorisme transfronterer”, en clara referència al contenciós bèl·lic amb el Pakistan, que també participa a la cimera.

Amb la seva assistència a aquest fòrum, Modi es veu obligat a fer equilibris diplomàtics i defensar allò que ha qualificat d'“autonomia estratègica”. Cal no oblidar que l'Índia és un dels membres de l'aliança Quad (els Estats Units, l'Índia, Austràlia i el Japó), una organització creada el 2007 per contrarestar el poder de la Xina a la regió de l’Àsia-Pacífic. Tot i això, a causa de les agressives polítiques de Trump, l'Índia s'uneix als seus veïns per combatre la guerra comercial.

Amb tot, no s'espera un aval de Modi a la invasió russa d'Ucraïna o que doni suport a les reclamacions de Pequín sobre el mar del Sud de la Xina.

La meitat de la població global

L'Organització de Cooperació de Shanghai es va crear el 2001 com un fòrum de seguretat euroasiàtic en què participaven sis països: la Xina, Rússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i l'Uzbekistan. El grup es va ampliar a deu amb l'Iran, el Pakistan, l'Índia i Bielorússia. A més, hi ha 14 socis més que no en són membres, però participen en el diàleg i 2 estats observadors. En total, la cimera de l'OCS reuneix gairebé la meitat de la població global i suma el 23,5% del PIB mundial. I a l'horitzó apareix el desig de convertir-se en un contrapunt de l'OTAN.

Malgrat que el seu objectiu és promoure la seguretat i l'harmonia entre els membres, no té instruments per evitar que es produeixin fins i tot enfrontaments armats. Aquest any l'Índia i el Pakistan van mantenir combats a la regió del Caixmir. I la posició sobre Israel, per exemple, també crea friccions: l'Índia s'ha negat a condemnar l'atac israelià a l'Iran.