Per què s'enfronten Tailàndia i Cambodja?

BarcelonaTailàndia i Cambodja s'han acusat mútuament d'atacar-se aquest cap de setmana a la frontera que comparteixen. Els enfrontaments, en què han mort almenys tres soldats tailandesos i nou civils cambodjans, semblen fer descarrilar l'acord de pau que van firmar els dos països a l'octubre, a iniciativa del president dels Estats Units, Donald Trump. Unes 400.000 persones que viuen a la zona fronterera han estat evacuades pel perill dels combats, que s'han produït en sis de les set províncies que toquen en aquesta frontera de 800 quilòmetres, i que no sembla que s'hagin d'aturar.

De què s'acusen?

Els dos països s'acusen mútuament d'haver iniciat els combats i d'haver dut a terme diversos actes de provocació. Cambodja sosté que Tailàndia ha llançat des d'aquest dilluns atacs aeris al nord-est de Cambodja amb artilleria, llançacoets i drons contra les forces cambodjanes i sobre zones civils. El ministeri de Defensa del país diu que nou civils han mort i més de 20 han quedat ferits a conseqüència de les "accions brutals i il·legals" de Bangkok. En canvi, Tailàndia acusa Phnom Penh d'haver disparat coets contra zones civils i d'haver desplegat franctiradors a la frontera. El resultat, segons Tailàndia, han estat tres soldats morts i 29 persones ferides.

D'on neix la disputa?

El conflicte no és recent. De fet, es remunta a fa més d'un segle, el 1907, quan es van traçar les fronteres entre Siam (l'actual Tailàndia) i la Cambodja ocupada per França. Quan París es va retirar del territori als anys cinquanta, les tropes tailandeses van ocupar una part de la zona de la frontera. I, tot i que un tribunal internacional va reconèixer la sobirania de Cambodja sobre el temple Preah Vihear, a la zona ocupada, la discòrdia estava servida: Bangkok considera que l'àrea circumdant és seva, i Phnom Penh també. La disputa va prendre força el 2008, quan Cambodja va intentar inscriure el temple com a Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, cosa que va generar enormes protestes a Tailàndia i una nova revifalla dels enfrontaments, amb una trentena de morts.

Però les tensions van escalar definitivament el maig del 2025, quan un soldat cambodjà va morir en un enfrontament poc després que un de tailandès perdés una cama al trepitjar una mina terrestre a la frontera. L'incident va desencadenar una onada de combats a l'estiu que es van saldar amb cinquantena de morts.

Pot escalar?

Tot i les crides a la moderació del secretari general de les Nacions Unides, la Unió Europea i el mateix Donald Trump, els dirigents implicats en el conflicte apunten cap a una escalada, si més no a curt termini: el ministre d'Exteriors tailandès ha dit que l'acció militar continuarà fins que no sentin que "la sobirania i la integritat territorial no es veuen qüestionades"; i el primer ministre del país, Anutin Charnvirakul, va respondre "ja no ho recordo" quan li van preguntar per l'acord de pau firmat a l'octubre. La retòrica sembla igual d'encesa a la banda cambodjana, on l'expresident del país i actual president del Senat, Hun Sen, escrivia a Facebook: "Les nostres forces armades han de contraatacar en tots els punts on l'enemic ataca".

Què passa amb l'acord de pau?

A finals de juliol, representants dels dos països es van reunir a Malàisia i van acordar declarar un alto el foc "immediat i sense condicions". Però no va ser fins a finals d'octubre que van segellar l'acord de pau en una cerimònia presidida per Donald Trump, a qui prèviament Cambodja va nominar al premi Nobel de la pau.

Trump va aconseguir la firma de l'acord amenaçant els dos estats que, si s'hi negaven, no hi faria intercanvis comercials. Per això, diversos experts ja assenyalaven indicis que l'alto el foc no es mantindria a llarg termini, entre altres raons perquè no es basava en un procés d'entesa sincer.

Què vol cada bàndol?

Els experts apunten que l'exèrcit tailandès no té raons per moderar el conflicte perquè vol seguir reforçant el discurs nacionalista de cara a les eleccions parlamentàries del març. "Al continuar reforçant el nacionalisme, les forces armades esperen que les seves accions augmentin el suport als partits promilitars al març i impedeixin que el Partit Popular, progressista, guanyi la majoria absoluta", apunten Joshua Kurlantzick i Annabel Richter en un article del think tank Council of Foreign Relations d'aquest desembre.

El mateix passa amb Cambodja. A parer d'aquests dos investigadors especialistes en el Sud-est Asiàtic, Cambodja tem semblar massa feble davant d'una població que culpa Bangkok de violar l'alto el foc. Alhora, després de dècades d'aïllament imposat per la Casa Blanca, Cambodja espera millorar els vincles amb els Estats Units i creu que pot imposar la narrativa que és Tailàndia qui obstrueix la pau que tant anhela Trump.

Però, en el fons, cap dels dos estats no hi guanyaria, amb una guerra: "Els dos països i els seus respectius lideratges polítics tenen les de perdre en una crisi prolongada", conclou Matt Wheeler, analista de la regió a l'International Crisis Group, que cita el comerç transfronterer, que es va enfilar a més de 5.000 milions de dòlars el 2024, i l'enorme tràfic de treballadors migrants del qual es beneficien tots dos països sud-asiàtics.