Els documents oficials que publica el govern xinès solen ser repetitius i burocràtics. Però llegir-los en detall, prenent notes, ens pot fer trobar perles que ens ajuden a entendre millor la visió del món de la Xina. Fa uns dies, estava llegint el document Made in China 2025, l’estratègia sobre tecnologia més important que ha tret la Xina en les últimes dècades. Publicat el 2015, el document identificava els sectors tecnològics punters on la Xina havia d’invertir per apropar-se al nivell d’Occident. El que em va cridar l’atenció, però, va ser una frase a l’inici de l’estratègia on s’explicava quin era el “fonament” mitjançant el qual les potències modernes han arribat a ser “poders mundials”. Curiosament, aquest fonament no era la tecnologia o els exèrcits, ni les aliances o la ideologia. Per al Partit, la base per arribar a ser una superpotència és la “manufactura”.
La Xina és clarament la gran potència industrial del segle XXI. Com explica l’economista Arthur Kroeber, la potència asiàtica acapara un terç de la manufactura mundial. I, com indica el Made in China 2025, no sembla que estigui disposada a renunciar-hi: si la base del poder geopolític és la manufactura, desindustrialitzar-se no seria disparar-se un tret al peu?
Si ens prenem seriosament aquesta visió industrial-cèntrica de la Xina, moltes de les decisions econòmiques dels seus últims anys prenen sentit. Al contrari que d’altres potències que s’han anat desenvolupant –com els Estats Units o la Unió Europa–, la Xina no ha anat derivant a una economia orientada als serveis. Les indústries tecnològiques que té més interès a dominar són les físiques del hardware, no les virtuals del software. Amb la seva caiguda demogràfica actual, ja hi ha economistes xinesos que diuen que la robotització massiva –i no els immigrants– serà la clau per poder mantenir una indústria forta. La gran transició verda que està fent la Xina, en el fons, es tracta d’un procés d’electrificació del país: si la teva principal font d’energia són les renovables, l’avantatge industrial que tens en preus energètics és descomunal.
Un terç de la manufactura mundial
Mantenir una base manufacturera com a pilar del país pot ser bo per a l’economia xinesa i per al seu poder geopolític. Però qui probablement sortirà perjudicat d’aquesta estratègia són els països en desenvolupament del Sud Global. Com han explicat economistes com Dani Rodrik, la majoria de països que han desenvolupat les seves economies han estat els que han apostat per una indústria local forta, que servís de transició entre el sector primari i una economia de serveis. Per això l'Àsia Oriental, per exemple, ha prosperat més que no pas Llatinoamèrica.
La Xina, el Japó, Corea del Sud o Taiwan es van poder industrialitzar, en bona part, perquè Occident va transicionar a una economia de serveis i va deixar espai per a indústries a l'exterior. Tot això sembla complicat que es repeteixi, si la Xina s’entesta a seguir dominant un terç de la manufactura mundial. Malgrat que Pequín s’ha intentat mostrar repetidament com un líder del Sud Global, pot acabar sent un dels seus frens més perjudicials.
