Internacional 08/04/2021

Els carrers de Belfast viuen la nit més violenta des de fa vuit dies

Per primer cop es registren enfrontaments entre centenars de joves de la comunitat republicana i la lleialista

3 min
Un dels murs de la pau de Belfast, que separa catòlics de protestants, ha sigut escenari aquesta nit de dimecres a dijous d'enfrontaments entre comunitats

Còctels Molotov, un autobús incendiat, un fotògraf del Belfast Telegraph ferit i set policies també ferits ha sigut el balanç de la, fins ara, nit més greu de violència que sacseja des de fa dies Irlanda del Nord, i que per primer cop des de l'esclat de la setmana passada ha tingut com a protagonistes centenars de joves de les dues tradicionals comunitats, republicans i lleialistes, que s'enfrontaven entre ells, a més de fer-ho amb els agents del servei nord-irlandès de policia.

Fins a aquesta nit només s'havien produït aldarulls entre agents de la policia i joves unionistes , però des de dimecres a les cinc de la tarda fins ben entrada la nit, l'àrea de l'oest de Belfast, que té a Shankill Road (unionista) i Springfield Road (republicana) dues de les artèries principals, ha esdevingut l'epicentre dels incidents, que s'han concentrat especialment a banda i banda de les enormes portes de ferro de Lanark Way –un record ben viu dels trenta anys de guerra anteriors als Acords de Pau de Divendres Sant del 1998 –. Ha sigut pràcticament en aquest indret, en concret a la cruïlla de Lanark Way i Shankill Road, on els manifestants han interceptat l'autobús i, encara amb el conductor a dins i amb el vehicle en marxa, com s'aprecia a les imatges que s'han difós per les xarxes socials, li han calat foc.

Els líders dels diferents partits polítics representats al govern de la província s’han reunit des de les 10 hores d’aquest matí per estudiar la situació. Des de les dues comunitats s’han fet crides a la calma i a aturar la violència abans que es produeixin danys irreparables. 

La ministra principal, la unionista Arlene Foster, ha condemnat els atacs a Twitter però també ha afegit llenya al foc, en una nova demostració que els interessos de partit pesen més que el de la comunitat en el seu conjunt: "Això no és una protesta. Es tracta de vandalisme i intents d'assassinat. Aquestes accions no representen l'unionisme ni el lleialisme. Són una vergonya per a Irlanda del Nord i només serveixen per treure el focus als autèntics infractors de la llei del Sinn Féin”.

Foster posava així el dit a la nafra de l’excusa que ha desfermat la violència. La decisió de la Fiscalia nord-irlandesa, la setmana passada, de no presentar càrrecs contra dirigents del Sinn Féin –entre altres la viceministra principal, Michelle O’Neill, que el juny passat, trencant la normativa anticovid, va assistir en un funeral multitudinari d’un exmembre de l’IRA, Bobby Storey.

Boris Johnson com a responsable

Però si bé les imatges i els incidents són molt impactants, en especial perquè remeten a èpoques que molts voldrien superades, el cert és que darrere del malestar de la comunitat unionista hi ha, per sobre de tot, el Brexit, i la falta d'honestedat amb què tant el govern de Boris Johnson com el Partit Democràtic Unionista (DUP, en les sigles en anglès) van abordar les conseqüències del divorci amb la Unió Europea.

Des que s'han començat a registrar incidents, Twitter ha sigut la finestra oberta per a la denúncia de les mentides de Boris Johnson. Durant la campanya electoral del 2019, l'ara primer ministre, el gran artífex del trencament del Regne Unit amb la Unió, va prometre que, passés el que passés, en cap cas permetria que hi hagués una frontera al mar d'Irlanda com a conseqüència del protocol nord-irlandès i el pacte de divorci. Però, justament, és el que hi ha i a què obliga l'acord de separació amb la UE, per evitar la frontera interior a l'illa.

La quadratura del cercle del Brexit es demostra, finalment, impossible. I les primeres conseqüències s'estan fent notar als carrers d'Irlanda del Nord.

Els unionistes de la Força dels Voluntaris de l'Ulster, darrere dels incidents, diu la policia

La policia nord-irlandesa ha assenyalat el grup paramilitar lleialista Força dels Voluntaris de l’Ulster (UVF, per les sigles en anglès) com un dels motors clau de la pitjor nit de violència que ha viscut la capital d’Irlanda del Nord entre dimecres i dijous, una escalada d’aldarulls no vista en anys. Durant més de set hores, grups de joves tant unionistes com republicans es van enfrontar amb llançaments de totxos i bombes de gasolina, i fins i tot van cremar un autobús, a la zona de Lanark Way, a l’oest de Belfast, una àrea limítrofa entre la protestant Shankill Road i la catòlica Springfield Road, dues de les principals artèries d’aquesta part de la ciutat.

La gravetat de la situació ha dut el primer ministre britànic, Boris Johnson, i el seu homòleg irlandès, Micheál Martin, a mantenir un contacte telefònic per analitzar els fets i fer una crida conjunta a la calma. 

Els lleialistes, inclosa la cap de govern Arlene Foster, han apuntat que l’origen de la violència, que fa ja nou dies que dura, és el trencament de les regles del covid l’any passat per part de membres del Sinn Féin per assistir al funeral d’un destacat membre de l’IRA. La posterior negativa de la Fiscalia nord-irlandesa de presentar càrrecs contra els dirigents republicans, decisió feta pública la setmana passada, hauria sigut l’espurna que va atiar la nova onada d’incidents. Aquesta versió, però, ha sigut refusada per la vicecap de govern, la republicana Michelle O’Neill.

El post-Brexit i la sensació dels lleialistes d’haver sigut abandonats pel govern de Londres, amb l’establiment d’una frontera al mar d’Irlanda, són factors que hi pesen molt més.

I, sobretot, és la manca total d'esperança el que explica per què adolescents, de 12 i 13 anys en alguns casos, nascuts després dels Acords de Pau de Divendres Sant del 1998, s’arrisquen a penes de presó o a un expedient criminal per provocar incidents com els que s’han vist recentment. Brian Smyth, regidor a Belfast pels Verds, ho ha denunciat aquesta tarda: “Els joves creuen que no tenen res, que no tenen futur. Tenen resultats educatius pobres, estan a l’atur i no es poden ni permetre pagar un viatge en autobús cap al centre de la ciutat. Tot plegat demostra el fracàs dels polítics a l'hora d’abordar les veritables causes de la violència”.

stats