El chavisme rectifica i torna tots els poders al Parlament

BarcelonaEl Tribunal Suprem de Justícia de Veneçuela va rectificar i va anul·lar la sentència en què assumia les competències de l’Assemblea Nacional. Després de tres dies de protestes als carrers, denúncies de la comunitat internacional i del significatiu toc d’alerta de la fiscal general, els magistrats van fer marxa enrere i van decidir restablir el poder legislatiu al Parlament. Fa un any que la cambra legislativa està en “desacatament”, perquè la majoria antichavista que la controla des que va guanyar les eleccions no reconeix ni l’alt tribunal ni altres organismes públics.

El president del govern, Nicolás Maduro, va trencar el seu silenci des que va començar aquesta nova crisi i va erigir-se com a mediador entre les parts en conflicte. El dirigent va demanar convocar d’urgència el Consell de Defensa de la Nació, que depèn del sector chavista. L’organisme consultor va resoldre exhortar el Tribunal Suprem a revisar la sentència, que finalment va rectificar. El dia anterior, la mateixa fiscal general del país, Luisa Ortega, havia fet pública la seva denúncia perquè el tancament del Parlament suposava una “ruptura de l’ordre constitucional”. Ortega va ser escollida per l’Assemblea de l’anterior legislatura, amb majoria oficialista, així que la seva crítica va ser llegida en clau de dissidència interna i com un signe de les tensions que pot haver al sector oficialista.

L’autocorrecció que s’apliquen els magistrats del Suprem també inclou una altra sentència que atorgava poders extres al president Maduro, i que l’autoritzava a revisar la normativa relacionada amb lleis penals, terroristes o militars. El Suprem intentava així reforçar el poder de la presidència del govern per tenir més marge de maniobra si finalment l’Organització d’Estats Americans (OEA) aprovava l’aplicació de la Carta Democràtica, un mecanisme per castigar els membres que incompleixen els valors de l’estat de dret. Finalment, l’ens panamericà no va obtenir la majoria de dos terços necessaris per expulsar Veneçuela. Amb tot, el secretari general, l’uruguaià Luis Almagro, va forçar una reunió extraordinària per demà a Washington, on s’espera que els líders de la regió reprovin l’actuació del Suprem. Almagro, que va ser ministre amb l’esquerrà José Mujica, és una de les veus més fortes que reclama aïllar Veneçuela, i tot just el Suprem va fer pública la sentència del Parlament va rebre Henrique Capriles, un dels líders opositors al chavisme, i es va fer la fotografia amb ell.

Animats per la iniciativa de l’Argentina, els cancellers del Mercosur van denunciar la “intromissió sistemàtica” del Tribunal Superior de Justícia veneçolà en les competències de l’Assemblea Nacional. A Buenos Aires, els ministres d’Exteriors de quatre països membres van afirmar que a Vençuela està en risc la separació de poders.

Un altre dels aspectes que queda sense efecte és l’eliminació de la immunitat parlamentària. El Suprem havia anul·lat aquesta protecció per poder jutjar diputats en “desacatament”. Durant els últims tres dies, Veneçuela ha estat en màxima tensió, cosa que ha agreujat encara més una crisi política que s’arrossega des que el gener del 2016 la coalició antichavista és majoritària al Parlament.

La connivència entre els poders legislatiu i executiu és nul·la i han fracassat els intents de diàleg promoguts pel Vaticà. Les posicions estan allunyades. D’una banda, els opositors aplegats a la Taula de la Unitat Democràtica, la MUD per les sigles en castellà, acusen l’executiu de Maduro de dictadura i d’haver intentat un “autocop d’estat” en la jugada de buidar de competències el Parlament. De l’altra, per al govern chavista, els opositors, una amalgama de partits d’ideologia diversa, són uns “traïdors” a la pàtria que estan aliats amb els poders exteriors per arruïnar el país.