“50.000 civils d’Alep només esperen la mort”
L’alcalde rebel de la ciutat siriana viatja a Brussel·les per implorar ajuda als líders europeus
Brussel·lesEuropa s’escandalitza davant les atrocitats comeses a Síria per les tropes de Baixar al-Assad i els seus aliats, però no fa res per evitar-les. Ho han denunciat insistentment en els últims anys organismes internacionals, però la UE, llastada per les divisions internes, no ha escoltat cap veu. Ahir els líders europeus no van poder evitar trobar-se cara a cara amb els retrets -directes i punyents- del president del comitè civil d’Alep, Brita Hagi Hassan, l’alcalde de la ciutat nomenat pels rebels. En un gest inèdit, el president de França, François Hollande, el va convidar a participar al Consell Europeu.
Hassan es va asseure a la taula de reunions del Consell per relatar l’assetjament a Alep i per implorar que Europa s’impliqui per protegir la població. “50.000 civils d’Alep només esperen la mort després del fracàs de la comunitat internacional i del Consell de Seguretat de l’ONU per imposar una treva humanitària”, va dir l’alcalde d’Alep Est. “El que volem són actes i no paraules, perquè els nens d’Alep estan cridant i estan esperant per ser rescatats”, va reclamar. El president del comitè civil d’Alep va fer enrojolar més d’un dirigent quan els va recordar que la comunitat internacional no està fent prou: “La història no perdonarà el silenci de la comunitat internacional davant els crims contra la humanitat a Síria”.
Lluny de Brussel·les, qui ahir també va parlar d’història va ser el dictador sirià Baixar al-Assad: “El que ha passat avui [la rendició d’Alep] és històric”, i va afegir que l’alto el foc pretén “salvar els terroristes”.
L’immobilisme europeu
El conflicte sirià és molt complex però l’immobilisme europeu és evident. La UE s’ha mantingut al marge del conflicte sirià i només alguns estats membres a títol personal participen en la coalició internacional liderada pels Estats Units contra l’Estat Islàmic a Síria i a l’Iraq. La UE tampoc ha impulsat sancions contra Rússia, principal aliat d’Al-Assad, pels bombardejos al país. De fet, la qüestió no s’ha arribat mai a debatre formalment perquè no hi ha consens. Europa, a més a més, està fent passos enrere en l’acollida de refugiats: el pla ha fracassat i els governs no compleixen amb els seus compromisos.
Els líders europeus van aprovar ahir una declaració impulsada per Alemanya i França en què demanen l’evacuació “segura i digna” dels habitants d’Alep, la posada en marxa d’un corredor per fer arribar material de primera necessitat i medicaments i protecció per al personal sanitari. És l’únic gest cap als civils sirians que va fer ahir el Consell Europeu.
Fins ara Europa s’ha limitat a condemnar els bombardejos contra la població i a demanar que es compleixi el pla per evacuar la població, que ahir finalment es va començar a posar en marxa. “El que està passant en aquests moments amb la població civil és inacceptable i ara la nostra prioritat és protegir-los -va assegurar ahir la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini-. No els amagaré que ha estat molt depriment [escoltar l’alcalde d’Alep]”. “Al final hem hagut d’admetre que podem fer molt menys del que desitjaríem”, va dir la cancellera alemanya, Angela Merkel.
Les sancions a Rússia
Si Síria pateix la inacció europea, l’altra cara de la moneda és Ucraïna. Considerat un país geopolíticament estratègic per a l’estabilitat a la regió, els líders de la UE van reiterar el seu suport al país amb el compromís de ratificar l’acord d’associació -que veta Holanda pel rebuig dels ciutadans expressat en un referèndum- i amb l’acord per allargar sis mesos les sancions a Rússia imposades per l’annexió de Crimea.
La pròrroga de les sancions contra Rússia es limiten a l’actuació de Putin a Ucraïna però la decisió arriba en un moment crític a Síria per l’assetjament a Alep. “Síria, en el fons, està en la ment de tots els mandataris”, admetien ahir fonts comunitàries. La UE vol marcar el terreny a Ucraïna abans de la investidura de Donald Trump com a president dels Estats Units perquè tem que els llaços d’amistat del magnat i Putin juguin en contra dels interessos europeus a Ucraïna.
