El còmic antisemita que fa riure els francesos

ParísEs pot riure de tot? La qüestió no és simple, com tampoc la resposta. 'La guerra' és el nou espectacle de l’humorista Dieudonné M’bala M’bala, condemnat múltiples vegades per incitació a l’odi i per comentaris antisemites en els seus xous. Malgrat les sentències judicials, Dieudonné continua omplint sales d’espectacles a França amb un batalló d’acèrrims seguidors i riures a dojo. Fins a 8.000 persones van assistir a la darrera representació del còmic, en la qual va decidir suprimir les paraules “jueu” i “Shoah” [l’Holocaust] perquè diu que està “tip que el tractin d’antisemita”. Una vegada més, Dieudo -nom familiar que els francesos li donen- juga amb l’ambigüitat: ¿on acaba el provocador nat i on comença el militant antisemita?

Els inicis de Dieudonné es remunten de la mà d’Élie Semoun, un humorista precisament jueu, amb qui formava un duo de molt d’èxit als 90. Una dècada més tard, el còmic -compromès políticament contra el racisme- va fer un gir ideològic. D’oposar-se al Front Nacional, va acabar simpatitzant amb alguns dels seus militants. El denominador comú? El combat contra la suposada dominació del món pel sionisme. Per a Dieudo no hi ha dreta ni esquerra, sinó un sistema dominat pels jueus, i els seus enemics.

És amb la seva entrada en política, als anys 2000, que la seva careta d’humorista va agafar un doble sentit. El seu esquetx a la cadena France 3 que va acabar amb una salutació nazi i disfressat d’extremista jueu, amb els característics tirabuixons, un barret ortodox i un passamuntanyes, va marcar un abans i un després en la seva carrera. Alguns l’acusen que darrere l’humor propaga idees antisionistes. L’exprimer ministre Manuel Valls, ferm detractor de l’humorista, l’ha descrit com un “petit fomentador de l’odi”. Els seus seguidors, per contra, defensen que no és racista, sinó que simplement fa esquetxos.

Però la veritat és que la 'dieudosfera' no ajuda a sostenir aquesta teoria. “Digui’m amb qui va i li diré qui és”, diu el refrany. En el seu cercle pròxim hi ha Robert Flaurisson, professor jubilat i conegut revisionista que va generar escàndol els anys 80 per negar l’existència de les cambres de gas. Un fet al qual Jean-Marie Le Pen es va referir com “un detall” de la Segona Guerra Mundial. Precisament, Dieudonné es va enfrontar políticament al Front Nacional, partit d’ultradreta que va fundar Le Pen, a les legislatives del 1997 a Dreux, a una hora de París. En canvi, una dècada més tard Dieudonné li va demanar que fos el padrí de bateig de la seva tercera filla. Rebel·lia o convicció?

Per a Flaurisson, Dieudo “és més hàbil que un home polític; és un artista, un còmic com ho era Molière, que també va tenir problemes molt greus perquè qüestionava coses que no s’havien de refutar”. Kémi Séba i Alain Soral també formen part de l’òrbita que gravita al voltant de l’humorista. El primer, exdefensor del supremacisme negre, ara és militant del moviment panafricanista. El segon, excomunista que es va passar a les files de l’extrema dreta. De fet, aquest sociòleg i assagista va fundar fa deu anys Égalité et Reconciliation, un moviment polític “d’esquerres per la feina, de dretes pels valors”.

Incursió a la política

Alguns diuen que Soral és l’eminència grisa de Dieudonné. Amb ell, Dieudonné va formar part de la llista del Partit Antisionista a les eleccions europees del juny del 2009. Yahia Gouasmi n’és el fundador. Aquest excarnisser halal també dirigeix Zahra, un centre cultural islàmic als afores de Dunkerque reservat als xiïtes. Tant Dieudonné com Soral i Séba s’hi han deixat veure en alguna ocasió. De fet, és a través de Gouasmi que Dieudonné va conèixer l’expresident iranià Mahmoud Ahmadinejad el 2009.

Al cartell de propaganda del Partit Antisionista per als comicis europeus es pot veure Dieudo, juntament amb Soral i Gouasmi, fent el que ell mateix va batejar com una 'quenelle'. És a dir, una espècie de botifarra però amb el braç estès cap a terra i la mà de l’altre braç sobre l’espatlla. Un gest pejoratiu dedicat inicialment i oficialment al sistema del qual l’humorista renega, però que amb el temps ha anat evolucionant i s’ha convertit per alguns en un gest antisemita. D’altres hi veuen una salutació nazi a la inversa. En tot cas, la 'quenelle' és summament popular a França.

Internet també ha ajudat a magnificar la fama de la 'quenelle' i del còmic. Des del 2011, l’humorista publica vídeos per comentar l’actualitat a la seva manera. És així com, entre rialla i rialla, les seves idees s’han infiltrat en la societat francesa, principalment entre els joves. ¿Es pot queixar, doncs, Dieudonné de ser tractat d’antisemita? ¿O el seu clam no és sinó una broma?